Recull d'idees, dèries i sensacions quotidianes d'una jove silenca, néta liberal de les bruixes que mai no van poder cremar. Comparteixo a la xarxa la meva mirada sobre Vallcanera, Sils, Riudarenes, Catalunya i la resta de món. Ens volem vives! Ens volem lliures! :)
Cal carregar la guitarra a l'esquena i tornar a fer el camí que un vespre gris remuntant la carena em va dur fins ací. Les ones han de d'esborrar les petjades que deixo en el teu port. Me'n vaig a peu, el camí fa pujada i a les vores hi ha flors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada