En Albert Miralles Güell,amb el DNI núm , portanveu del grup municipal de ICV-EUiA-EPM de Sils presenta un recurs d`alçada en contra del acord del ple del proppassat 5 de març, que va aprovar el estudi de detall C. Bastiments, Av. Països catalans i Av. La Selva i en contra de l’acord de la Junta de Govern del 16 de març d’aprovació de la llicència per a la construcció de l’edifici comercial que es preveu a l’ esmentat estudi de detall.
1. AL•LEGACIONS A L’ESTUDI DE DETALL:ORDENCACIÓ PROPOSADA:
La separació respecte als límits de la parcel•la i l’ ubicació dels volums edificats, és absolutament contrària als objectius del document. L’estudi de detall, en coherència amb les obres construïdes prèviament, situa tot el volum edificat “A” a l’entrem est de la parcel•la, a la cantonada dels carrers Països Catalans i Bastiments, i sense admetre cap tipus de separació entre la vorera i el volum edificat. Aquesta solució és molt poc adequada pel que fa a al voluntat manifestada a l’estudi de detall, de minimitzar l’ impacte visual de les edificacions. S’opta per situar el volum en el carrer de menor secció, on les voreres són de menor amplada i es confronta les façanes posterior de les edificacions, autèntics paraments secs de textura industrial, als habitatges preexistents a l’àmbit.
De l’observació detallada del document es dedueix una clara voluntat de donar cobertura legal a l’edifici construït a l’actualitat (cosa innecessària d’acord amb el criteri del tècnic municipal) que no pas proposar aquella ordenació que millor s’ajusti a les característiques de la parcel•la i del teixit urbà existent.
2 AL•LEGACIONS A LA LLICÈNCIA D’OBRES PER A LA CONSTRUCCIÓ DE LA NAU INDUSTRIAL PER A USOS COMERCIALS:
PLANTA ALTELL:Respecte a la consideració de la planta primera com a planta altell destinada a instal•lacions pròpies de l’ús comercial, cal realitzar les següents consideracions:La normativa que regula la zona 8 és poc extensa i a aquests efectes estableix la necessitat de redactar un estudi de detall per tal de concretar l’ordenació de l’edificabilitat de la parcel•la per a usos comercials. De la lectura de la normativa, és dedueix que en planta baixa s’admet l’ús comercial i en planta primera l’ús residencial / habitatge (article 155).L’estudi de detall no realitza consideracions més enllà de la definició dels límits de l’edificació en planta i en altura i per tant, no fa referència a la possibilitat de destinar les plantes a altres usos que aquells que es defineixen a l’article 155 de la normativa de les Normes Subsidiàries de Planejament.Un cop inspeccionades l’edificació realment construïda, s’ha pogut comprovar que es tracta de dos volums edificats continus, de planta baixa i una planta pis. La planta pis, d’acord amb la informació de que es disposa, i tenint en compte les determinacions del projecte tècnic presentat a l’ajuntament es destina a usos vinculats al centre comercial (instal•lacions...).Per mitjà d’informe tècnic redactat en data 25 de febrer de 2009, l’arquitecte municipal Salvador Jubany i Viader, fa les següents consideracions respecte a la planta primera de l’edificació:“La planta interior no pot tenir en cap moment la consideració de planta primera, ja que la mateixa està destinada a les instal•lacions del centre i a la estació transformadora que no només és per a aquesta activitat si no també per a la resta del casc urbà.Tot el conjunt té doncs un únic accés, que es produeix exclusivament des de l’interior del centre comercial i sense cap comunicació amb l’exterior. Es tracta per tant d’una planta altell, d’acord amb allò establert a l’article 29 de les NNSS vigents” (Aquestes consideracions s’han traslladat directament de l’informe tècnic corregint els nombrosos i sorprenents errors ortogràfics i gramaticals i conservant, en la mesura de les possibilitats, el sentit final de l’escrit).
D’acord amb el que s’exposa a l’informe tècnic, les plantes que es troben per sobre de la planta baixa no tenen consideració de plantes primeres, es consideren plantes interiors o altell i per tant es poden destinar a usos vinculats amb l’activitat situada en planta baixa, o sigui comercial.
En absència de regulació específica de les plantes altells a l’estudi de detall, ens remetrem a l’article 21.6 de la normativa de les normes subsidiàries de Planejament de Sils. A la normativa esmentada s’admeten les plantes altell sempre que es compleixin les següents condicions:
1. La planta altell no pot tenir accés independent des de l’exterior. 2. La planta altell es separà 3 metres de la façana principal. 3. L’alçada mínima lliure serà de 2,25 metres. 4. No es podrà destinar a habitatge. Un cop comprovades les condicions de les plantes altell, establertes a la normativa del les normes subsidiàries de Sils, es pot comprovar que la planta “interior”, no compleix les condicions de planta altell en tant que no es separa de la façana principal una distància mínima de 3 metres. Pel que fa a l’informe de l’arquitecte municipal no només podem dir que aquest va errat pel que fa a la gramàtica i a l’ortografia, hom entén que l’arquitecte s’equivoca també quan estableix que la planta interior de l’edifici no té consideració de planta primera i en canvi li atorga la categoria de planta altell tot referint-se als punts 1, 3 i 4 de la normativa i en canvi passant per alt l’existència del punt 2 que impedeix que les plantes situades per sobre de la planta baixa, tinguin la consideració de plantes interiors – altell si no es separen 3 metres de la façana principal.És possible que l’escrit que avui presento en motivi un altre de les mateixes característiques que l’escrit de data 25 de febrer de 2009, en el qual l’arquitecte, fent un ús ben intencionat del seu coneixement de la normativa urbanística, justifiqui d’alguna forma la innecessarietat de complir íntegrament la normativa dels altells en el cas d’aquest edifici, o que ens convidi a fer consideracions sobre la naturalesa singular dels altells del supermercat que de ben segur, d’acord amb el seu criteri ben intencionat, els fan immunes al compliment de la normatives que de forma reglada en concreten la seva configuració arquitectònica.Tot i així, considerem que en aquests moments les plantes situades per sobre de la planta baixa, en el cas de l’edifici del supermercat, no es separen 3 metres de la façana principal, i per tant no poden tenir la consideració de planta altell.
D’acord amb allò establert a la normativa urbanística vigent, són plantes primeres aquelles situades per damunt de la planta baixa i que no tenen la consideració de plantes altell. Aquestes plantes, en el cas del zona 8, només es poden destinar a usos residencials / habitatges, i per tant, en cap cas es pot admetre que el projecte constructiu i el projecte d’activitats plantegi la seva utilització per altres usos que no siguin els residencials. Per tant, a aquests efectes la llicència segueix incomplint la normativa urbanística vigent.
S O L • L I C I T O:
Que sigui admès el present escrit i es tingui per interposat el recurs d’alçada als dos acords abans esmentats:
a) S’anul•li l’acord de Ple adoptat en sessió de data 5 de març de 2009.
b) S’adeqüi el contingut i l’ordenació proposada a l’estudi de detall de forma que es minimitzi l’ impacte visual i paisatgístic de les edificacions, principalment pel que fa als seus efectes als carrers Països Catalans i Bastiments.
c) S’anul•li l’acord de la Junta de Govern del 16 de març en el que es va aprovar atorgar llicència per a la construcció de l’edifici industrial per a usos comercials a l’àmbit de l’estudi de detall.
d) S’incoï expedient de disciplina urbanística de l’edifici construït a l’àmbit de l’estudi de detall.
e) S’insti a la propietat de l’edifici a presentar projecte de legalització i que aquest s’adeqüi a la normativa vigent.Sils, a 2 d`abril del 2008.
Font: La Veu de Sils
.
.
NOGUÉ DIMISSIÓ !
SECRETARI I ARQUITECTE
.
INHABILITACIÓ !
.
1 comentari:
Si l'informe de l'arquitecte té tantes faltes semblarà escrit per la Presidenta de l'ACES o en Cot no? ;-))))
Publica un comentari a l'entrada