Des d’AMS i sense cap mena de pretensió de ser reiteratius, volem tornar a plantejar reflexions, informacions i propostes sobre el nou POUM. Amb la informació disponible hem estat estudiant i comparant les propostes dels diferents POUMS i això ens porta a fer tres consideracions de partida i anàlisi, que volem desenvolupar amb la intenció d’informar-vos i cercar informació amb la major claredat possible.
1. Seguint el títol de l’escrit, pensem que un procés d’informació pública s’ha d’encarar transmeten aquesta informació al públic en general, i no només a públic amb interessos particulars, del tot legítims, que tenen tot el dret a rebre-la personalment, però que allunya l’accés de la informació a qualsevol ciutadà/na de manera planera i directa, cosa que considerem que també és un dret de qualsevol habitant de la població, ja que entenem que el POUM hauria de ser una eina de planificació que ens afecta a tots i a la visió que podem tenir del poble i del seu desenvolupament en el futur. Resulta del tot estrany que es proposin reunions informatives per sectors ( no sabem quan ni com es convocaran) i no es plantegi una general i oberta a tothom. Per això considerem que més que informació pública, el que s’està fent és desinformació meditada per tal d’evitar no se sap què. Creiem que hem d’exigir a l’equip de govern una transparència absoluta pel que fa referència a la publicació de la normativa que acompanya al diferents plànols i mapes de la informació gràfica que ja s’ha publicat. Ho fem des d’aquí i a través de la documentació legal que calgui amb el registre d’entrada pertinent, pensant que aquesta informació hauria d’estar penjada en el web de l’Ajuntament, cosa que reclamem que es faci d’immediat.
De no fer-se d’aquesta manera es podria pensar que l’equip de govern n’està fent ús d’una informació des d’una posició privilegiada, qüestió que planteja un caire legal que s’hauria d’estudiar.
2. Partint de la informació de la que disposem: Normes Subsidiàries de Planejament (2005), POUM 2006 (Proposta de CiU), i POUM 2008 (IdS) última informació de la que disposem, desconeixem la normativa del que s’ha publicat el 2009. volem establir una comparativa per a valorar les variacions atenent a les propostes de creixement i les mancances que al nostre entendre es donen.
Us volem mostrar els diferents mapes i plànols, assenyalant les zones d’evolució i canvi.
En observacions posteriors fem referència a plànols i zones que apareixen en la informació gràfica del web de l’ajuntament.
PLÀNOL DE NORMES SUBSIDIÀRIES (text refós 2005)
3. Les conclusions que extraiem de l’observació dels canvis són les següents:
a) El creixement de la població en els propers anys es creu suau, dels 5500 habitants aproximats actuals als 8000 aproximats en uns 10 anys. En el POUM es posen de manifest quatre àrees importants de creixement d’habitatge : Mallorquines-Mil·lenium, del cementiri a Mallorquines oest, la zona Església i la zona Enher. Terrenys que es trigarà a veure construïts atesa la construcció no ocupada i temporalment aturada.
Valorem subjectivament (atès que ens falta informació documental actualitzada) les quatre àrees:
b) L’àrea de Mallorquines – Mil·lenium: en aquesta zona no hi hauria d’entrada res a dir sobre zona residencial (PB+2p) que respecta les alçades i l’edificabilitat dels sectors adjacents, però són força més qüestionables dintre del sector tres punts: l’increment de la zona comercial ( a canvi de què), el manifest increment de l’edificabilitat en terrenys propietat de l’actual sr. alcalde (categories A2 i A3: PB+3 o 4p, fins a 13’5 m d’alçada) i la zona de davant de l’Hostal de Mallorquines que preveu gairebé el doble dels habitatges (També A5) previstos en el POUM del 2006 (C i U) (Plànol 3C) ( a canvi de què?).
c) L’àrea del cementiri a Mallorquines oest: planteja un dubte global tenint en compte que és la gran zona de creixement del poble, no tenim constància de les limitacions d’edificabilitat ni d’altures i es podrien donar blocs d’habitatges plurifamiliars aïllats
( PB + 4P) repetint-se la situació dels blocs de davant de l’Ajuntament (Plànol 3E).
d) L’àrea Estació - Església : presenta algunes incògnites quant a les connexions am la resta del nucli urbà. La passera per a vianants de 4m. d’alçada sobre la via del tren i per davant de l’actual pont de la carretera. En la zona Església el tipus de carrer de circumval·lació per a descongestionar el trànsit del centre( Plànol 3E). L’ampliació urbana cap a la zona de Massabé i el pont de connexió per a automòbils per a travessar per sobre de la via (Plànol 3 E).
e) El sector central – zona Enher (Plànol 3F): lliguem aquests dos sectors que apareixen en el mateix plànol, en el sector central apareixen dos Plans d’Actuació Urbanística (PAU 1 i 3), en el PAU 1 no coneixem els criteris que s’han seguit per a les delimitacions ni els criteris de cessions ( sembla que plantegen dubtes en alguns veïns) i en el PAU 3 no se’ns aporten les claus de definició. En el zona Enher apareix (un Pla de Millora Urbanística –
PMU 1) que tampoc se’ns especifica.
f) Val a dir que la connexió entre la GI- 555 (Carretera de Massanes i Hostalric) amb la
C-35 de Maçanet a Vidreres travessa un angle dels Estanys, malgrat ser la proposta menys agressiva amb el territori, no deixa de ser-ho, desconeixem si es poden o no fer al·legacions en aquest sentit a Carreteres (Generalitat) que és qui planifica aquesta via.
g) Cal fer esment que desconeixem les previsions quan a l’interrelació
mobilitat – medi - ambient, no només pel que fa referència als Estanys, sinó també quant al connectors ecològics i la preservació general del paisatge.
Volem afegir a aquestes conclusions fonamentalment urbanístiques, algunes conclusions d’ordre més genèric i que ens semblen importants:
1. La necessitat d’un POUM com a instrument de planificació a mig – llarg termini, però que abasti una sèrie d’àmbits que ens semblen poc definits. Ha de ser també una eina normativa que amb claredat i equitat especifiqui què és pot fer i què no, en l’àmbit de l’edificació, el creixement sostenible i la preservació de l’equilibri mediambiental i paisatgístic. La normativa ha d’acabar amb ambigüitats que permetin interpretacions tan diversificades com les que s’han donat en la construcció d’un supermercat que tots coneixem.
2. Aquest POUM a diferència d’altres no recull amb claredat la previsió d’equipaments i serveis, ens referim a la possible reserva de sòl per a un nou institut, un centre geriàtric de dia, nous equipaments esportius i d’altres de tipus social...
3. En un poble amb serveis atapeïts i disgregats sense possibilitat d’ampliació s’hauria de preveure la possibilitat d’una zona escolar i esportiva unificada, amb previsió també del seu accés. S’hauria de preveure també una millora dels serveis en els nuclis d’habitatge exteriors al nucli urbà principal, bé per l’accés als mateixos i d’aquests al nucli urbà central, bé per descentralitzar i acostar alguns dels serveis bàsics a aquests nuclis.
4. És també una opinió força compartida en el nostre grup que el POUM sembla recollir més les necessitats de promotors i constructors (habitatge, comerç i indústria), cosa que feta en el seu punt just no estaria malament, que les necessitats generals del poble, tenint en compte els aspectes més socials, mediambientals, esportius, paisatgístics i en general de serveis amb la visió d’un creixement sostenible.
5: Per últim, per higiene democràtica, creiem que tot el que fa referència a un instrument de planificació tant important per al poble hauria de ser realment públic, amb una difusió total, perquè si les coses s’expliquen i s’argumenten, hi pot haver discrepàncies, però no hi haurà malentesos ni falses interpretacions i cadascú sabrà a què atenir-se.
Font: Bloc d'AMS INFORMACIONS DINS LA DESINFORMACIÓ SOBRE EL NOU POUM ,
Més a: Instància presentada per AMS al ajuntament
.
