Girona ja porta registrades tantes mocions de censura com en tot el mandat anterior

GIRONA LAURA FANALS/DDG

La gran quantiat de partits polítics que es van presentar a les últimes eleccions municipals (celebrades el maig de 2007) ja ho feia presagiar, però durant l'any i mig que portem del mandat actual s'està confirmant: moltes de les aliances postelectorals són inestables i de moment ja s'han registrat fins a sis mocions de censura. És a dir, que durant l'any i mig que portem de mandat, se n'han presentat tantes com els quatre anys anteriors (2003-2007). La de Mont-ras, que es votarà el proper dimarts, 18 de novembre, i servirà per treure l'alcaldia a ERC i donar-la a CiU gràcies a una trànsfuga, serà el darrer cas... de moment.Entre 2003 i 2007, es van registrar sis mocions de censura a les comarques gironines, tot i que n'hi va haver d'altres que es van projectar però finalment no es van acabar concretant. En aquella ocasió, la primera moció va tenir lloc un any després de les eleccions municipals i va servir per fer un canvi d'alcaldia a Regencós (Baix Empordà): dos regidors de CiU, grup que estava al govern, es van unir a l'oposició (ERC i Independents) per fer fora l'alcalde, Josep Rubau, i col·locar Miquel Calabús al capdavant del consistori. Calabús acabaria dimitint més tard per una qüestió d'irregularitats amb un xec.Tres mesos després, a Aiguaviva (Gironès), una moció del Partit d'Independents va impulsar Secundino López Pousa (CiU) com a alcalde, càrrec en el qual es manté. El fins llavors batlle, Josep Pinsach (ERC), va anar a l'oposició.

I encara aquell mateix 2004, a Sant Martí de Llémena, l'independent Josep Anguera va perdre l'alcaldia quan dos exmembres del seu partit van passar al grup mixt, van pactar amb CiU i van atorgar l'alcaldia a Jaume Busquets.El següent cas va ser un dels més sonats: a Santa Pau, el regidor de CiU Francesc Tremoleda va trencar el govern i va pactar amb Junts per Santa Pau per interposar una moció de censura contra l'exalcalde de CiU, Lluís Suñer. Ramon Canadell es va convertir en batlle i Tremoleda va ser expulsat de CDC.

Durant el 2006 es van produir les dues últimes mocions del mandat: a Campdevànol, l'equip de govern format per ICV, PSC i ERC va quedar en minoria quan el socialista Antoni Nieto va abandonar el partit i, com a regidor no adscrit, va donar suport a una moció de censura que va col·locar el convergent Joaquim Serrador com a màxim representant municipal. I finalment, el darrer cas va ser el de Breda, on un regidor trànsfuga de Tots per Breda, Antoni Mas, va donar suport a principis de mandat a l'aliança entre Crida per Breda i el PSC. Temps després, va abandonar el govern i va donar suport a una moció de CiU i Crida per Breda, de manera que l'alcaldia va passar de mans de Salvador Figueras a Jordi Iglesias (CiU).

Aquest mandat, les coses estan anant molt més ràpid. Només set mesos després de les eleccions municipals, a l'octubre de 2007, Cervià de Ter es va convertir en escenari de la primera moció de censura de les comarques gironines. En aquella ocasió, els regidors d'ERC van deixar sol el seu alcalde, el també republicà Jordi Valls, i es van unir amb CiU per fer-lo fora de l'alcaldia. Meritxell Altisent (ERC) va assumir l'alcaldia, CiU es va quedar a l'oposició i Valls va abandonar l'Ajuntament. Aquesta va ser la única moció de 2007, però en el que portem de 2008 ja se n'han presentat cinc més. La primera va tenir lloc a Cantallops, on dos regidors de CiU es van sumar a dos més d'IPC-AM per fer fora de l'alcaldia el convergent Josep Maria Molas, que hi era des de 1979. En aquest cas, però, Molas va dimitir poc abans del ple, de manera que la moció es va votar però ja no va tenir efecte.El següent cas va tenir lloc en un dels pobles més conflictius a nivell polític de les comarques gironines: Calonge. En aquesta ocasió, el govern inicial estava format per PSC, CCSA i SAI, però la socialista Maite Pellicer i David Plana (CCSA) van abandonar els seus partits per anar al grup mixt. Ambdós van votar a favor de la moció de censura que va fer fora el socialista Antoni Esteve de l'alcaldia i va tornar el poder al convergent Jordi Soler.

Tant sols un mes després, l'abril d'aquest any, els tres partits de l'oposició de Cassà de la Selva (ERC, PSC i l'Alternativa) es van unir per acabar amb el govern de CiU, encapçalat per Antoni Baulida i que es trobava en minoria. En aquesta ocasió, el republicà Carles Casanova va ser qui va assumir la direcció del consistori.Molt més polèmic va ser, en canvi, el cas de Riudarenes, en què un trànsuga d'AIR-PSC va abandonar l'equip de Jordi Gironès i va donar suport a una moció de censura gràcies a la qual Jordi Ros (CiU) es va convertir en alcalde. Ros, però, va dimitir al cap de tres mesos al·legant motius personals i ara el primer edil és Narcís Colomé, també de CiU.

Finalment, el proper dimarts, una trànsfuga d'ERC farà possible que la moció de censura plantejada per CiU a Mont-ras tiri endavant i que l'actual alcaldessa, Mercè Català, deixi el càrrec per cedir-lo al convergent Manel Montalbán, que ja havia estat alcalde del poble durant dotze anys.

Font: Diari de Girona (11/09/2008)

.