dilluns, 24 de novembre del 2008

Un tripartit nacional per a Catalunya

Anar a Inici

Dijoous de la setmana passada va tenir lloc una trobada pública al Centre Internacional de Premsa de Barcelona amb un valor polític i simbòlic realment important. Els tres protagonistes van ser l’alcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder (CIU); el de Manlleu, Pere Prat (ERC); i el del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor (ICV-EuiA).

Tots tres, amb el vist-i-plau de les seves respectives formacions, van fer públic el seu profund malestar per l’actuació d’un PSC que, a instàncies del PSOE, ha trencat la unitat pel finançament local tot rebutjant les esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat que tenien com a objectiu millorar el finançament dels nostres ajuntaments i que havien estat acordades per les quatre formacions a Catalunya.

I parlem del valor real i simbòlic d’aquesta trobada perquè ha estat protagonitzada per polítics locals. Per aquells que no es poden permetre el luxe d’amagar les renúncies i les incapacitats rera els grans discursos perquè el veí de la cantonada els recorda cada dia aquell equipament que manca, les cues al CAP, la manca de places a la llar d’infants o l’esforç que requereix el darrer augment de la taxa de deixalles.

Són polítics que afronten diàriament les necessitats de les persones d’aquest país i són els principals responsables quan es visualitza el progrés o el retrocés de la nostra societat. Perquè quan parlem de finançament, al capdavall no parlem d’altra cosa que no sigui la millora de l’educació, la sanitat, les infrastructures i el serveis que rebem com a membres d’un col·lectiu nacional.

I la trobada té, també, un valor polític especial quan les circumstàncies –i les paradoxes- polítiques fan possible que dues d’aquestes formacions –Iniciativa i Esquerra- siguin al Govern de Catalunya juntament amb aquells qui acusen de comportament polític sucursalista i subordinat als interessos d’un altre govern, l’espanyol –també governat pels socialistes-, que es nega a complir una llei espanyola, l’Estatut, que mira de posar remei, petit, al terrible dèficit fiscal que viu la societat catalana.

I més enllà dels gestos potser caldria preguntar: i ara què? Ja sabem que els socialistes no respondran però seria interessant saber què contesta Carord al seu batlle de Manlleu o quina estratègia proposa Saura a l’alcalde del Prat de Llobregat.

Pensem que per respecte al conjunt de la societat catalana seria interessant bandejar noves i fictícies propostes d’unitat catalana que incloguin el PSC. És un pràctica que sentim sovint des de Convergència, Esquerra i Iniciativa i sempre tenen el mateix destí i el mateix final: tot allò que pugui qüestionar el socialisme espanyol no comptarà mai amb el suport dels socialistes catalans encara que signifiqui menystenir o reunicar a Catalunya. Potser ha arribat l’hora d’entendre la lliçó.

No fa gaire el professor Salvador Cardús ens recordava que a Catalunya cal recuperar la coherència com un dels grans actius de l’acció política i dels mateixos polítics. Reblava aquesta afirmació dient que aquells que deixin de banda aquesta coherència continuarien essent castigants per l’electorat. Qui tingui orelles que escolti, que deia aquell.


Font: El Bloc Gran del Sobiranisme
.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Entre totes i tots podem fer fora als socialistes. El d'un partit residual com el PP és el paper que li correspon.

Anònim ha dit...

No se si sabeu que demanar el vot fora de campanya electoral està penat per llei, vosaltres que en sabeu tant de lleis penso que hauria-ho de saber-ho.....

Anònim ha dit...

No se si sabeu que demanar el vot fora de campanya electoral està penat per llei, vosaltres que en sabeu tant de lleis penso que hauria-ho de saber-ho.....

Anònim ha dit...

No es diu on votar-lo....

PP=PSOE= Partit residuals a Catalunya.