Salvador Sostres
Espanya sempre diu que a Euskadi no es pot ni plantejar un referèndum mentre hi hagi violència. Però a Catalunya que no hi ha cap ETA sembla que tampoc no es pot exercir la democràcia bàsica de preguntar-li a un poble què vol ser. Si haguéssim de resumir l'occident civilitzat amb un objecte simbòlic, aquest seria sens dubte una urna. L'urna que Espanya li nega a una nació en general i concretament a un poblet de la costa. Igualment farem aquest referèndum. I el guanyarem. I després d'Arenys vindran centenars de pobles més. Comença la llibertat. El dia 13 de setembre, a Arenys, el primer referèndum sobre la independència. I si els espanyols volen impedir-ho, que ens enviïn els tancs. Que la resta del món s'adoni per fi de què és Espanya: la negació de la democràcia i el cementiri de la llibertat. En aquest sentit, hem d'agrair als espanyols i a la Falange que hagin convertit una simple consulta popular en tot un esdeveniment nacional. Sense la seva col·laboració no ho hauríem pogut aconseguir. Espanya té aquesta habilitat especial per fer el ridícul i per semblar tan casposa, prebèl·lica i bàrbara com realment és. D'altres Estats, com França, dissimulen molt millor les seves aberracions. Catalunya ha trigat un temps a adonar-se que la llibertat era l'única solució. Però la maquinària s'ha posat a funcionar i ja ningú no la podrà deturar. Artur Mas deia ahir que votaria que sí. Cada país té la seva alba. I el sol comença a alçar-se a Catalunya després de tants anys d'humiliació i esclavatge. Algunes vegades havíem dubtat de si coneixeríem aquest moment, de si el podríem veure. Alguns homes molt valerosos deixaren la vida en l'intent, vivint dempeus, morint dempeus i deixant-nos en herència l'esperança i la flama encesa. Que aquests primers raigs de sol il·luminin la seva memòria i que d'allà on siguin puguin gaudir de la bellesa d'aquest nostre dia que està punt de néixer. El dia 13, a Arenys, comença la llibertat. Si Espanya vol impedir-ho, que ens enviï els tancs, o la Falange. Hi ha diverses televisions europees convidades a la jornada.
Espanya sempre diu que a Euskadi no es pot ni plantejar un referèndum mentre hi hagi violència. Però a Catalunya que no hi ha cap ETA sembla que tampoc no es pot exercir la democràcia bàsica de preguntar-li a un poble què vol ser. Si haguéssim de resumir l'occident civilitzat amb un objecte simbòlic, aquest seria sens dubte una urna. L'urna que Espanya li nega a una nació en general i concretament a un poblet de la costa. Igualment farem aquest referèndum. I el guanyarem. I després d'Arenys vindran centenars de pobles més. Comença la llibertat. El dia 13 de setembre, a Arenys, el primer referèndum sobre la independència. I si els espanyols volen impedir-ho, que ens enviïn els tancs. Que la resta del món s'adoni per fi de què és Espanya: la negació de la democràcia i el cementiri de la llibertat. En aquest sentit, hem d'agrair als espanyols i a la Falange que hagin convertit una simple consulta popular en tot un esdeveniment nacional. Sense la seva col·laboració no ho hauríem pogut aconseguir. Espanya té aquesta habilitat especial per fer el ridícul i per semblar tan casposa, prebèl·lica i bàrbara com realment és. D'altres Estats, com França, dissimulen molt millor les seves aberracions. Catalunya ha trigat un temps a adonar-se que la llibertat era l'única solució. Però la maquinària s'ha posat a funcionar i ja ningú no la podrà deturar. Artur Mas deia ahir que votaria que sí. Cada país té la seva alba. I el sol comença a alçar-se a Catalunya després de tants anys d'humiliació i esclavatge. Algunes vegades havíem dubtat de si coneixeríem aquest moment, de si el podríem veure. Alguns homes molt valerosos deixaren la vida en l'intent, vivint dempeus, morint dempeus i deixant-nos en herència l'esperança i la flama encesa. Que aquests primers raigs de sol il·luminin la seva memòria i que d'allà on siguin puguin gaudir de la bellesa d'aquest nostre dia que està punt de néixer. El dia 13, a Arenys, comença la llibertat. Si Espanya vol impedir-ho, que ens enviï els tancs, o la Falange. Hi ha diverses televisions europees convidades a la jornada.
Font: Avui.cat
.
1 comentari:
por suerte para Catluña no hay tantos locos como tú
Publica un comentari a l'entrada