L’Agència de Salut Pública de Barcelona va donar a conèixer ahir un informe sobre el consum de cànnabis entre els adolescents de 14 i 15 anys de la ciutat. Val molt la pena llegir amb detall la informació que publica Marta Ciércoles a la secció de Societat, però d’entrada hi ha dues dades que cal subratllar. El primer porro, de mitjana, se’l fumen als 13,4 anys. I, tan o més greu que això, és veure d’on procedeix aquesta droga. En 9 de cada 10 casos, els nens aconsegueixen les primeres dosis de cànnabis sense pagar perquè els hi proporciona un amic, company de classe o company d’escola. Aquest és l’inici del cercle viciós.
He parlat amb nois d’aquesta edat, bàsicament escolaritzats en escoles privades concertades de la zona alta de Barcelona, i m’admeten que el circuit és exactament aquest. A la classe, o al curs de sobre, hi ha un company o dos que regalen el material tant a dintre de l’escola com a fora. Pregunto si tots els nois saben qui són aquests companys i no tenen cap dubte a dir-me que sí. A partir d’aquí em pregunto si, per poc que s’hi fixin, els responsables d’aquestes escoles no han de saber també qui són aquests intermediaris que els estan empastifant el centre. El que està clar és que, perquè algú pugui repartir droga gratis, hi ha algú que l’ha de subministrar també de franc. Què hi guanyen els camells?
Que un bon grapat de nois s’hi enganxin arrossegats per la curiositat universal del jovent per tastar coses noves. Creen la necessitat per assegurar-se el mercat. Creen l’addicció. S’aprofiten de la indefensió del jovent i de la impossibilitat de tenir un policia a cada escola i a cada aula. I tampoc sembla que les autoritats siguin prou conscients que cada porro consumeix neurones i que un de sol pot obrir la porta a casos de depressions, esquizofrènia i moltes vides escapçades inútilment.
Alfred Bosch. Font: Avui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada