Es diu que el català ha trobat un baló d'oxigen a Internet, l'espai en què ha esdevingut una llengua desacomplexada. La xarxa és un territori nou i no hi valen les regles velles. La gent hi fa el que li dóna la gana, al marge de cànons que en altres àmbits separen la gent respectable dels freakis. I resulta que només així, sense complexos i amb tossuderia, s'aconsegueix el que es vol i es considera just.
Se n'acaba de sortir Miquel Català, el jove del Segrià que va traduir la web del Parlament europeu: no ens volen donar la versió en català? Doncs ens la fem. Què passa? Què pot fer la gran institució europea contra aquest noiet descarat que no s'ha deixar impressionar per amenaces vagues? Res. Cedir i fer la versió en català de la refotuda web. Això sí, assegurant, nas enlaire, que l'haurien fet igualment i que no serà com la pàgina oficial, sinó una de més "fresca" (sic): que es vegi que és una adaptació per a una llengua regional.
És igual. Al final queda clar que els drets es prenen, no es demanen. Que n'aprenguin els que n'han d'aprendre. I que li posin un carrer a Miquel Català, mai s'havia parlat tant de la Granja d'Escarp.
Font: Avui.cat
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada