El sindicat USTEC ha anunciat vagues de mestres contra la llei d’educació (LEC), mentre l’OCDE repetia el de sempre: que el sistema educatiu català està al nivell de Bulgària i Xipre. L’ensenyament s’enfonsa i els mestres (com l’orquestra del Titanic) fan un concert de vagues. Diagnòstic? Perplexitat. La LEC conté tres grans directrius. 1. Augmenta l’autonomia dels centres. 2. Reforça la direcció. 3. Crea mecanismes d’avaluació. És obvi que les tres mesures milloraran la qualitat. Però hi ha un problema: exigeixen flexibilitat, esforç i responsabilitat als mestres.I és això el que no agrada al sindicat USTEC i a d’altres sindicats: els mestres viuen molt bé com a funcionaris intocables i inavaluables, amb vacances eternes i baixes per depressió a dojo. M’imagino protestes per aquest article. Diran que hi ha molts mestres treballadors, motivats i exigents. No ho dubto. Però la qüestió és: ¿per què no se sent la seva veu? On són els sindicats preocupats per millorar l’ensenyament, i no per mantenir privilegis corporatius? Per què només se sent sempre la veu dels mateixos?
.
Font: Article de Francesc Puigpelat a l'Avui
.
1 comentari:
Jo confio mil vegades més en un mestre que en un polític. La crítica és tan òbvia i fàcil que m'agradaria que me la justifiqués, perquè el que veig jo amb la LEC és una cosa molt diferent.
El que fan falta, abans que res, són recursos i mobilització per l'educació. I respecte als docents: si per nosaltres són uns funcionaris sense crèdit, pels nostres fills què seran?
Publica un comentari a l'entrada