Tranquil.litat a Sils després d'haver-se detectat animals morts a l'Estany per les actuacions d'assecament. El canvi ve de la valoració feta pública per l'Afons Delgado-Garcia, que és la persona amb més credibilitat sobre els assumptes d'aquest espai natural únic.
"Efectivament, es tracta d’anguiles, i és una espècie autòctona. Tot i que la majoria d’animals que es van treure dels bassals que quedaven eren carpes. Les anguiles representaven aproximadament un 4 o 5% dels peixos extrets, la resta, com dic, eren carpes i carpins.
Els animals morts o moribunds es van retirar, els que encara mostraven prou vitalitat es van deixar anar en altres indrets. S’ha de tenir clar que la immensa majoria haurien morit igualment per anòxia (manca d’oxígen) o per altres afectacions.
Tots eren animals condemnats. L’extracció d’aigua prèvia amb bombes l’únic que ha fet ha estat accelerar el procés natural de dessecació. Si els peixos haguessin mort de forma natural d’aquí a unes setmanes pràcticament ningú s’hauria adonat. És possible que alguns haguessin sobreviscut en petits bassals, haurien esperat a que el nivell de la llacuna es recuperés i s’haurien reproduït novament i tot hauria tornat a començar. En aquest cas s’ha optat per aprofitar aquesta circumstància, la sequera natural, i retirar els cadàvers, que haurien empitjorat encara més l’estat de l’aigua un cop aquesta hagués tornat a ocupar la llacuna, i s’han retirat totes les carpes possibles, per tal de mirar de millorar notablement l’estat ecològic de la llacuna.
Aquesta llacuna, tot i ser relativament nova, mostra un estat molt dolent pel que fa a eutrofització de les aigües. Hi ha massa matèria orgànica, en part per la baixa qualitat de l’aigüa que s’hi aporta, també perquè rep la pèssima aigua de la sèquia quan aquesta surt de mare, i també, sobretot, per la increïble quantitat de carpes que l’habiten.
Una actuació complementària molt eficaç seria treure tot el sediment (fang) acumulat en el fons de la llacuna, que no deixa de ser matèria orgànica que facilita l’excés de determinades algues microscòpiques que creen un ambient advers a la gran majoria de fauna i altre flora. Els nivells de fòsfor i de clorofil•la, per exemple, són extraordinàriament elevats. Això de treure els fangs, però, és una operació molt costosa.
Tot podria ser que d’aquí a uns mesos arribin pluges torrencials que faciliti l’arribada d’aigua de la sèquia novament a la llacuna (amb la conseqüent aportació de brutícia i de més carpes), amb la qual cosa s’hauria perdut tota la feina feta. Però crec que s’havia de provar, que era necessària una actuació d’aquest tipus i que ha estat un encert tirar-la endavant.
Si ara es millora l’estat de l’aigua de la sèquia, retirant sediments, i s’aconsegueix que l’aigua de la llacuna sigui més transparent i neta, l’explosió de fauna i flora es notarà en pocs mesos, i una de les espècies que en sortirà beneficiades serà l’anguila, i tant de bo, altres de més escasses i protegides, com l’espinòs, un petit peix força abundant en recs propers i en alguns rierols i rieres de Vallcanera, per exemple.
Durant aquests dies es podrà observar força moviment de persones per la llacuna, tècnis i voluntaris que estaran retirant els peixos morts, traslladant els que siguin vius i capturant tortugues de Florida, que també seran retirades.
L’estany de Sils és un espai d’altíssim valor natural, però que es troba envoltat i notablement afectat per l’activitat humana, per tant, requereix d’una gestió continua. No és un espai salvatge, és un espai natural a gestionar i on les actuacions han d’anar encaminades a preservar-ne i augmentar els seus valors naturals, alhora que ha de ser un luxe social i un espai de lleure respectuós i d’educació per a la ciutadania."
Tots eren animals condemnats. L’extracció d’aigua prèvia amb bombes l’únic que ha fet ha estat accelerar el procés natural de dessecació. Si els peixos haguessin mort de forma natural d’aquí a unes setmanes pràcticament ningú s’hauria adonat. És possible que alguns haguessin sobreviscut en petits bassals, haurien esperat a que el nivell de la llacuna es recuperés i s’haurien reproduït novament i tot hauria tornat a començar. En aquest cas s’ha optat per aprofitar aquesta circumstància, la sequera natural, i retirar els cadàvers, que haurien empitjorat encara més l’estat de l’aigua un cop aquesta hagués tornat a ocupar la llacuna, i s’han retirat totes les carpes possibles, per tal de mirar de millorar notablement l’estat ecològic de la llacuna.
Aquesta llacuna, tot i ser relativament nova, mostra un estat molt dolent pel que fa a eutrofització de les aigües. Hi ha massa matèria orgànica, en part per la baixa qualitat de l’aigüa que s’hi aporta, també perquè rep la pèssima aigua de la sèquia quan aquesta surt de mare, i també, sobretot, per la increïble quantitat de carpes que l’habiten.
Una actuació complementària molt eficaç seria treure tot el sediment (fang) acumulat en el fons de la llacuna, que no deixa de ser matèria orgànica que facilita l’excés de determinades algues microscòpiques que creen un ambient advers a la gran majoria de fauna i altre flora. Els nivells de fòsfor i de clorofil•la, per exemple, són extraordinàriament elevats. Això de treure els fangs, però, és una operació molt costosa.
Tot podria ser que d’aquí a uns mesos arribin pluges torrencials que faciliti l’arribada d’aigua de la sèquia novament a la llacuna (amb la conseqüent aportació de brutícia i de més carpes), amb la qual cosa s’hauria perdut tota la feina feta. Però crec que s’havia de provar, que era necessària una actuació d’aquest tipus i que ha estat un encert tirar-la endavant.
Si ara es millora l’estat de l’aigua de la sèquia, retirant sediments, i s’aconsegueix que l’aigua de la llacuna sigui més transparent i neta, l’explosió de fauna i flora es notarà en pocs mesos, i una de les espècies que en sortirà beneficiades serà l’anguila, i tant de bo, altres de més escasses i protegides, com l’espinòs, un petit peix força abundant en recs propers i en alguns rierols i rieres de Vallcanera, per exemple.
Durant aquests dies es podrà observar força moviment de persones per la llacuna, tècnis i voluntaris que estaran retirant els peixos morts, traslladant els que siguin vius i capturant tortugues de Florida, que també seran retirades.
L’estany de Sils és un espai d’altíssim valor natural, però que es troba envoltat i notablement afectat per l’activitat humana, per tant, requereix d’una gestió continua. No és un espai salvatge, és un espai natural a gestionar i on les actuacions han d’anar encaminades a preservar-ne i augmentar els seus valors naturals, alhora que ha de ser un luxe social i un espai de lleure respectuós i d’educació per a la ciutadania."
Alfons Delgado-Garcia
.
Font: Sils, com més serem...
.
Més informació: Detecten animals morts al pocrés d'assecament de l'Estany i Bloc de l'Estany de Sils.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada