ACN/DDG Els tècnics i voluntaris de l'ONG catalana Acciónatura han retirat aquests dies més de 600 quilos de carpes de l'estany de Sils (Selva), uns peixos invasors que han colonitzat l'espai i han empobrit la qualitat de l'aigua, comprometent la seva biodiversitat. 'La carpa remou els sediments del fons de la llacuna, i no permet que s'hi instal·lin amfibis, invertebrats i altres animals aquàtics', explica el tècnic de la fundació, Enric de Roa. Aprofitant l'estiu, s'ha assecat part de l'estany i s'estan recollint els peixos. Els morts es llancen en un contenidor i els vius s'alliberen a la sèquia 'juntament amb les anguiles, una espècie autòctona amb la qual tenim especial cura per conservar' indica de Roa.
L'estat ambiental de la llacuna de Sils s'ha anat degradant amb el pas dels anys. 'Per una banda, a conseqüència de l'entrada d'aigua contaminada que baixa de la sèquia i que ve del poble i urbanitzacions veïnes; i, per altra banda, perquè les carpes han colonitzat l'espai', explica Enric de Roa.
Amb l'objectiu de recuperar la biodiversitat que és pròpia de la zona, l'ONG catalana Acciónatura va engegar un projecte de recuperació de la qualitat de l'aigua. Així, el mes de maig es va instal·lar una comporta abatible entre l'estany i la sèquia, que només permet que la llacuna hi desguassi però no deixa entrar l'aigua que baixa pel canal.
'Aquest és un dels eixos bàsics del projecte; l'altre consisteix a intervenir sobre la carpa, una de les espècies més problemàtiques', concreta de Roa. De fet, aquest peix s'ha convertit en invasor a l'espai, ja que remou els sediments, empobreix l'aiguamoll i impedeix que s'hi estableixin amfibis, insectes aquàtics i altres animals que serien típics a l'ecosistema.
'Amb llacunes com la de Sils, que són petites i amb poca fondària, aquesta problemàtica encara és més greu ja que la qualitat de l'aigua es degrada ràpidament', indica el tècnic de l'ONG. Per això, aprofitant l'arribada de l'estiu, s'ha dessecat part de l'estany amb l'ajuda de bombes i s'han anat retirant les carpes que han quedat mortes a la superfície.
625 quilos de carpes
'Inevitablement, una gran part de la població de peixos es mor després de l'assecatge, perquè les condicions de l'aigua són molt dolentes', explica Quim Pou, participant en el projecte. De fet, fins aquest divendres, ja s'han retirat 625 quilos de carpes mortes.
La intenció dels impulsors del projecte, que compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad, és eliminar tota la població de carpes. I és que, si arriben les pluges i encara queden exemplars a la llacuna, podrien recolonitzar l'espai amb facilitat.
De totes maneres, no tots els exemplars moren. Alguns queden atrapats entre les trampes que es posen a la llacuna o bé es pesquen amb electricitat. Aquestes carpes s'alliberen després a la sèquia de Sils.
Conservar l'anguila
A l'hora d'eliminar l'espècie invasora, els tècnics també tenen especial cura amb conservar-ne una altra que és autòctona: l'anguila. 'Per això, posem trampes a l'estany o pesquem els exemplars amb electricitat, per poder-los alliberar més tard', explica Quim Pou.
De moment, s'han alliberat a la sèquia més d'un centenar d'exemplars d'anguila, alguns dels quals feien fins a 60 centímetres. Un cop es tanqui el projecte –segurament la setmana que ve, abans de l'arribada de les pluges- els ambientòlegs confien en què l'anguila torni a viure a la llacuna amb facilitat.
'Es tracta d'un animal amb capacitat per reptar i esmunyir-se per les ribes humides o petites avingudes d'aigua; per això, pot superar obstacles amb facilitat i la comporta que s'ha instal•lat no els suposarà un obstacle perquè tornin a viure a l'estany', explica Pou.
Colonització natural
A més d'eliminar la població de carpes, el projecte també se centra a retirar altres espècies invasores. Per això, aquesta primavera ja es van caçar exemplars de tortuga de Florida. En el cas del visó americà o el cranc de riu americà, la situació es fa més difícil. 'Com que són animals que caminen pel fang o fora de l'aigua, són més difícils de treure; per això ens centrem amb les carpes, perquè l'esforç és més fructífer', concreta de Roa.
Els tècnics d'Acciónatura esperen que, a partir de la tardor, la biodiversitat torni poc a poc cap a la llacuna de Sils de manera natural. 'Si recuperem la qualitat de l'aigua, la fauna vindrà sola i recolonitzarà l'espai de manera natural', explica el tècnic. Entre les espècies que s'espera recuperar hi ha els amfibis, els invertebrats, els insectes aquàtics i animals com el cabusset o la fotja.
L'estat ambiental de la llacuna de Sils s'ha anat degradant amb el pas dels anys. 'Per una banda, a conseqüència de l'entrada d'aigua contaminada que baixa de la sèquia i que ve del poble i urbanitzacions veïnes; i, per altra banda, perquè les carpes han colonitzat l'espai', explica Enric de Roa.
Amb l'objectiu de recuperar la biodiversitat que és pròpia de la zona, l'ONG catalana Acciónatura va engegar un projecte de recuperació de la qualitat de l'aigua. Així, el mes de maig es va instal·lar una comporta abatible entre l'estany i la sèquia, que només permet que la llacuna hi desguassi però no deixa entrar l'aigua que baixa pel canal.
'Aquest és un dels eixos bàsics del projecte; l'altre consisteix a intervenir sobre la carpa, una de les espècies més problemàtiques', concreta de Roa. De fet, aquest peix s'ha convertit en invasor a l'espai, ja que remou els sediments, empobreix l'aiguamoll i impedeix que s'hi estableixin amfibis, insectes aquàtics i altres animals que serien típics a l'ecosistema.
'Amb llacunes com la de Sils, que són petites i amb poca fondària, aquesta problemàtica encara és més greu ja que la qualitat de l'aigua es degrada ràpidament', indica el tècnic de l'ONG. Per això, aprofitant l'arribada de l'estiu, s'ha dessecat part de l'estany amb l'ajuda de bombes i s'han anat retirant les carpes que han quedat mortes a la superfície.
625 quilos de carpes
'Inevitablement, una gran part de la població de peixos es mor després de l'assecatge, perquè les condicions de l'aigua són molt dolentes', explica Quim Pou, participant en el projecte. De fet, fins aquest divendres, ja s'han retirat 625 quilos de carpes mortes.
La intenció dels impulsors del projecte, que compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad, és eliminar tota la població de carpes. I és que, si arriben les pluges i encara queden exemplars a la llacuna, podrien recolonitzar l'espai amb facilitat.
De totes maneres, no tots els exemplars moren. Alguns queden atrapats entre les trampes que es posen a la llacuna o bé es pesquen amb electricitat. Aquestes carpes s'alliberen després a la sèquia de Sils.
Conservar l'anguila
A l'hora d'eliminar l'espècie invasora, els tècnics també tenen especial cura amb conservar-ne una altra que és autòctona: l'anguila. 'Per això, posem trampes a l'estany o pesquem els exemplars amb electricitat, per poder-los alliberar més tard', explica Quim Pou.
De moment, s'han alliberat a la sèquia més d'un centenar d'exemplars d'anguila, alguns dels quals feien fins a 60 centímetres. Un cop es tanqui el projecte –segurament la setmana que ve, abans de l'arribada de les pluges- els ambientòlegs confien en què l'anguila torni a viure a la llacuna amb facilitat.
'Es tracta d'un animal amb capacitat per reptar i esmunyir-se per les ribes humides o petites avingudes d'aigua; per això, pot superar obstacles amb facilitat i la comporta que s'ha instal•lat no els suposarà un obstacle perquè tornin a viure a l'estany', explica Pou.
Colonització natural
A més d'eliminar la població de carpes, el projecte també se centra a retirar altres espècies invasores. Per això, aquesta primavera ja es van caçar exemplars de tortuga de Florida. En el cas del visó americà o el cranc de riu americà, la situació es fa més difícil. 'Com que són animals que caminen pel fang o fora de l'aigua, són més difícils de treure; per això ens centrem amb les carpes, perquè l'esforç és més fructífer', concreta de Roa.
Els tècnics d'Acciónatura esperen que, a partir de la tardor, la biodiversitat torni poc a poc cap a la llacuna de Sils de manera natural. 'Si recuperem la qualitat de l'aigua, la fauna vindrà sola i recolonitzarà l'espai de manera natural', explica el tècnic. Entre les espècies que s'espera recuperar hi ha els amfibis, els invertebrats, els insectes aquàtics i animals com el cabusset o la fotja.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada