diumenge, 29 de maig del 2016

Entrevista a Ramon Solé membre d'Aigua és Vida per tota La Tordera


"Si totes les forces polítiques signants del Compromís per l’Aigua a Catalunya  fossin conseqüents, a Sils, com a molts municipis de la nostra conca de La Tordera,  i de tot Catalunya, la remunicipalització estaria a tocar"




Gràcies Ramon per acceptar la nostra invitació aquesta entrevista 2.0. Si et sembla, presenta’t:
 


1.            Qui ets i en quin moviment hi participes ?




Sóc  Ramon Solé, tinc 60 anys, nasctut a Malgrat i visc a Massanes. Contesto a la vostra amable entrevista  com una de les persones anònimes promotores d’Aigua és Vida per tota La Tordera. Aquesta plataforma ciutadana està en procés de formació. El seu naixement té relació directa amb la lluita a Massanes per aturar una pujada de preus de l’aigua del 300% ( no és exageració). Es  va desenvolupar una mobilització veïnal, fruit de la forma i el fons d’aquest augment, portat a terme d’esquenes a les persones afectades, sense publicitat i d’acord entre el llavors equip de govern municipal  i l’empresa Abastaments d’Aigua de La Tordera SL (AAT SL). En aquell moment, organitzant la lluita contra aquesta decisió, ens varem adonar de la problemàtica general de la gestió de l’aigua a tota la conca, on domina la gestió privada per damunt de la pública, i la necessitat de donar un impuls a la participació ciutadana a tota la zona en favor de la transparència, de la gestió pública  amb participació veïnal i del tractament de l’aigua com un bé comú i no com una mercaderia.




2.            Quina és la diferència entre 'Aigua és Vida Girona i Aigua és vida per tota la Tordera?



La diferència és l’àmbit d’actuació. Aigua és Vida per tota La Tordera intenta organitzar una resposta més propera a la problemàtica de la nostra conca, però atenta i solidària amb la problemàtica general, i especialment de Girona per la proximitat. A banda, Aigua és Vida Girona https://www.facebook.com/Aigua-%C3%A9s-vida-Girona-1526744144308894/?fref=ts ens va donar suport en la nostra lluita a Massanes i ens varen animar a crear la nostra pròpia plataforma. Els hi estem profundament agraïts i difonem les seves lluites i prioritats, com la necessitat de remunicipalització a la ciutat de Girona i la urgència d’augmentar el cabal del Ter.



3.            Com està la situació de remunicipalització de la gestió de l’aigua en el municipis de l’àmbit territorial de la plataforma ?

   
La problemàtica de cada poble de la conca, des de la font de Sant Marçal  ( Montseny ) fins el Cap de La Tordera entre Blanes i Malgrat, és molt diversa. Trobem pobles com Sant Celoni, amb l’aigua gestionada per SOREA, com Riells i Viabrea on gestiona – sense contracte – AAT SL des de fa més de 30 anys ( abans amb govern de CIU i ara amb majoria absoluta d’ERC ). Persones de Riells i Viabrea han demanat el contracte a l’ajuntament i no els han contestat.

Fogars de La Selva i Hostalric amb aigua municipal però amb treballs d’empreses externes en alguns aspectes.

Maçanet de La Selva mereix en aquest moment una atenció especial: conviu la gestió de SOREA en la gran part del municipi amb la gestió de Rec Madral SL a Residencial Park. En aquesta urbanització els episodis d’aigua no apta per excés de ferro i manganès, i ara també alumini, ha portat a la organització d’una Associació de Veïns que amb el suport del despatx jurídic de Salellas i Associats va presentar el passat dia 19 d’abril un requeriment a l’Ajuntament reclamant que assumeixi la seva responsabilitat en la gestió de l’aigua.

A Massanes, s’estan ultimant alguns detalls – com el programa informàtic i preus públics - per assumir des de l’Ajuntament la gestió del servei municipal d’aigua, i properament  es farà realitat . Aquesta gestió municipal conviurà amb treballs externs de manteniment i reparacions , fins que sigui possible crear una empresa municipal de serveis que, a banda de l’aigua, gestioni directament temes com la neteja i desbrossament
.




4.            Quins beneficis més immediats té una gestió municipal de l’aigua davant la gestió privada?

   
El benefici més important és que l’aigua deixa de ser una mercaderia i es tracta com un bé comú i, en aquell mateix moment, les persones deixen de ser “clients” per passar a “usuàries”. Això té efectes molt positius, tant en els preus, lligats únicament al cost del servei i no al benefici empresarial, com en les possibilitats de participació veïnal en el coneixement i la gestió del cicle de l’aigua.

També hi ha una reducció de la repercussió de l’IVA, que l’empresa privada repercuteix en un 21% en alguns conceptes que al ser preu públic ( taxa municipal ) no poden passar del 10%. D’altra banda, la rendibilitat del servei, és a dir, l’aprofitament de l’aigua, pot millorar molt, perquè lamentablement el benefici empresarial va lligat, en la majoria de contractes i concessions, al volum de les despeses del servei i només així es pot explicar l’enorme retard en actuar davant una fuita, amb avís dels veïns. Si la despesa elèctrica és més gran, o el cànon de l’ACA per l’aigua desaprofitada, més gran és també el benefici de l’empresa gestora. Sembla mentida, però és veritat.


5.            A Sils tenim l’aigua un 80 % més cara que a Vidreres s’explica perquè allà la gestió de l’aigua està municipalitzada?

   

Anem recollint dades de cada municipi però encara no podem donar conclusions com la que ens demaneu. D’altra banda, les comparacions del preu entre diferents municipis s’han de fer molt acuradament, no poden ser automàtiques en funció d’una xifra i prou.  S’han de tenir en compte aspectes claus com l’abastament de l’aigua, el cost de l’energia elèctrica de les impulsions, l’estat de la xarxa, el procés de potabilització...

Ara bé, com dèiem abans, que la gestió sigui municipal o privada és un factor molt important que condiciona el preu final que paguem les persones usuàries, essent més econòmica – en tots els casos - la gestió pública.

 


6.            Heu tingut cap contacte amb l’Ajuntament, veïns i veïnes o entitats a Sils? Com ha anat?


Amb l’Ajuntament no. No ens correspon ara mateix a nosaltres. Si hem, parlat amb alguns regidors. També hi ha persones que ens han contactat per missatge privat de facebook, o en el nostre mail aiguaesvidaxtotalatordera@gmail.com; i s’està coent la possibilitat de posar en marxa una plataforma d’Aigua és Vida a Sils. Però cal que ho facin les mateixes persones de Sils, i que ho preparin bé. Hi ha una Associació de Veíns de Les Comes i Vallcanera https://www.facebook.com/Aigua-%C3%A9s-vida-Girona-1526744144308894/?fref=ts  i el seu president, Agustín Valdés, el vice-president  Francisco Jurado i tres vocals, han manifestat el seu desig de participar en una plataforma així. S’haurà de treballar.  Poden comptar amb el nostre suport així com d’Aigua és Vida Girona.




7.            Les analítiques de les mostres d’aigua haurien de publicar-se al web dels municipis amb la seva conclusió i recomanacions?


És evident que la informació pública encara és una assignatura pendent en molts ajuntaments del nostre entorn, i amb temes d’aigua, encara hi ha menys transparència, encara que sembli un contrasentit.

Les analítiques haurien de ser un aspecte important d’informació, però fins i tot amb la problemàtica de l’aigua a Maçanet de La Selva no es troba a la seva web municipal tota la informació que cal, ni amb la puntualitat que cal. Si que es pengen, en canvi,  informacions sobre fonts públiques amb aigua no apta, per evitar reclamacions en cas d’algun problema.



 
8.            Creus que s’acabarà imposant una gestió municipal de l’aigua o hi ha massa interessos?

Que hi ha molts interessos és molt evident, fins i tot encara que no tota la informació d’aquest interessos està a l’abast.

Hem viscut, recentment, a Hostalric la situació del sr. alcalde:  al novembre del 2015 obté l’acord de Ple municipal per compatibilitzar la seva feina com a Director Comercial de l’empresa AAT SL, i també a la Diputació, i a l’abril de 2016 comunica que ho deixa. (Amb la mateixa manca d’explicació que quan hi va entrar). A Hostalric l’aigua és municipal però a partir de 2009 l’empresa AAT SL fa la lectura de comptadors, i personalment ens ha confirmat el sr. alcalde que la seva intenció, si segueix governant el municipi, és anar encarregant les feines que la brigada no pugui assumir a aquesta mateixa empresa.

La remunicipalització dependrà de la voluntat de les persones a cada municipi, i crec que s’acabà imposant per raons de sentit comú: transparència, gestió pública no especulativa, participació veïnal,  preus més econòmics, qualitat de l’aigua, minoració de les diferències de tracte dins del mateix poble...

 
9.            Si hi ha persones a Sils interessades a començar a reclamar la municipalització de l’aigua al poble: què han de fer?



A Aigua és Vida Catalunya  http://www.aiguaesvida.org/ té editada una mini guia per la remunicipalització que pot ajudar a fer el plantejament d’estratègies. Es pot descarregar de la seva web, en pdf.

L’estudi de la situació actual de la gestió de l’aigua, amb SOREA al poble i King Park i, per altra part,  AAT SL a Les Comes i Vallanera, és prioritari.  Amb preus diferents i amb qualitats d’aigua ben diferents.

Sabem, perquè hi hem parlat, que els dos regidors de Capgirem Sils (CUP) https://www.facebook.com/capgirem.sils/?fref=ts estan disposats a donar suport al moviment veïnal que es pugui organitzar per demanar la remunicipalització.

Si totes les forces polítiques signants del Compromís per l’Aigua a Catalunya  - http://www.aiguaesvida.org/wp-content/uploads/2015/09/1509-Comprom%C3%ADs-per-lAigua-a-Catalunya.pdf -  fossin conseqüents, a Sils, com a molts municipis de la nostra conca de La Tordera,  i de tot Catalunya, la remunicipalització estaria a tocar.
   
10.          Fes-te autobombo ;)  Quins èxits ha aconseguit la plataforma fins ara?

   
No podem encara valorar èxits clars i contundents, però anem treballant.

Tenim pendent de resposta una denúncia, davant de l’Agencia Catalana de Consum, com a part d’un recurs d’alçada contra l’augment de preus de l’aigua de Massanes, contra la pràctica de l’empresa AAT SL de cobrar una xifra penalitzant el pagament de factures amb retard, que no es recollia en els rebuts malgrat aparèixer inclosa en el total a pagar. I a més, sense suport legal per aquest recàrrec que només pot percebre en cas d’avís de tallament de subministrament.

Properament podrem celebrar la remunicipalització de Massanes. Però el cert és que hem ajudat a situar el debat de la gestió de l’aigua en un primer plànol en llocs on aquesta problemàtica apareixia molt llunyana, i l’hem impulsat on ja era més propera.

Els èxits en la gestió de l’aigua a cada municipi dependrà de la mobilització veïnal per fer respectar el seu dret a ser usuàries de l’aigua i no clients, i per tant a que el seu ajuntament, com a representant seu, tracti l’aigua com un bé comú. No entenem que representants polítics municipals, que s’han presentat a unes eleccions demanant el vot per governar el municipi, una vegada tenen aquest mandat de govern deleguin responsabilitats tant importants com la gestió de l’aigua, un bé comú i de primera necessitat. I deleguen, precisament, en empreses privades que, lògicament, la tracten com una mercaderia i com una forma de negoci - amb clients que consumeixen obligatòriament l’aigua que únicament ells gestionen i els hi subministren - a través d’una xarxa pública, moltes vegades pagada directament per les mateixes persones afectades.

Estem destapant, també, les contradiccions dins de les mateixes forces polítiques, en el sentit que, per exemple ERC demana a Maçanet l’estudi de la remunicipalizació i dóna suport al moviment veïnal de Residencial Park, junt amb PSC i, en canvi, ERC a Riells i Viabrea manté la situació de l’aigua sense contracte i no vol dialogar , almenys fins ara, amb el PSC, ni la nostra plataforma, per estudiar la remunicipalització. Es va convocar pel dia 4 d’abril una comissió informativa a l’ajuntament per parlar d’una oferta de contracte per part de l’empresa. Al publicar-ho, es va suspendre per “motius” d’agenda d’AAT SL – oficialment – i encara no s’ha tornat a convocar.

A Massanes, el 2011, amb govern de CIU, es privatitzà el servei i el 2013 amb vots a favor de PSC, CIU i ICV es feu la pujada de preus que ens varem trobar a les factures al primer trimestre de 2014, “per sorpresa”.

CIU manté situacions, com la que hem explicat de l’alcalde d’Hostalric, i de Maçanet de La Selva on està exclosa la urbanització Residencial Park de la responsabilitat municipal i, al mateix temps, a Sils posen de manifest que voldrien la remunicipalització.

És a dir, l’aigua ajuda a veure més clares les contradiccions entre el discurs general de cada formació política i la seva realitat municipal.

Nosaltres som una plataforma plural i no ens aturen aquestes contradiccions internes dels partits. Qui estigui d’acord amb els plantejaments públics d’Aigua és Vida, pot participar de la nostra lluita al marge de la seva militància o simpatia política.


Moltes gràcies per la teva tasca i el teu temps!