Barbuts i preses de pèl

Ada Castells

Ja fa anys que els Reis d'Orient no són el que eren. Gràcies a la immigració sud-sahariana, els nostres nens no han d’afrontar-se a éssers embetumats a l’hora de lliurar-los la carta. Hi ha, però, qui manté la tradició del betum, com a Figueres, on dissabte un pobre negre postís suportava amb estoïcisme els brams dels nens més petits. En veure-li uns ulls esbatanats que no lligaven amb el color de la pell, les criatures, acostumades als negres de debò, tenien un atac de basarda. No sabem si demà a la nit podran dormir tranquil·les. Ara bé, traient aquestes petites nostàlgies d’un altre temps, el veritable problema el tenim amb les barbes postisses amb goma al darrere per enganxar-les a les orelles.

Per què es manté aquesta impostura? És que en aquest país no hi ha barbuts prou integrats per encarnar aquests personatges? Tal com reclamava l’amic Andreu, cal coherència monàrquica: o tots els Reis han de ser falsos o tots els Reis han de ser autèntics. Encara que això que no hi hagi Reis barbuts pot tenir a veure amb el fet que són personatges que es deixen prendre el pèl.

Si més no, cada any han de comprar els regals just abans de les rebaixes i això sí que és de sòmines. Veure com aquella joguina venuda el 5 amb grans cues surt a meitat de preu el 7 sense gaires enrenous és una aposta per la tradició que s’hauria de tenir en compte en aquest temps de descreguts. Val a dir que aquest any les rebaixes han vingut camuflades i és curiós veure com els botiguers s’han exprimit el cervell a la recerca d’eufemismes.

A les botigues més xic diuen que fan ofertes de Reis i en algunes redueixen tants per cent per avançar temporades. Amb elegància, de la crisi, ni se’n parla.

Font: Avui.cat (05/01/09)

.