Francesc Puigpelat
Una de les més insostenibles dèries del progressisme català és la seva presa de postura acrítica contra Israel i a favor dels palestins. Demostra ser en tot moment una reacció visceral, llunàtica i totalment desinformada de les claus del conflicte. Suposo que només amb el títol i aquesta introducció, hi haurà lectors que ja es prepararan el comentari per acusar-me de neocon, de genocida o d'assassí. Però compte: Mahmud Abbas, president de l'Autoritat Nacional Palestina, ha reaccionat davant la invasió d'Israel a Gaza de forma més moderada que la de molts que, a casa nostra, es volen erigir en defensors dels palestins.
El conflicte entre palestins i israelians no és de blancs i negres, de bons i dolents, d'uns que tenen la raó absoluta i altres que són l'Eix del Mal. És una guerra l'anàlisi de la qual requereix una mica de calma i de reflexió, que no són precisament virtuts en les que destaqui l'esquerra local. Bé: esmentaré alguns fets que posen de manifest la complexitat del problema.
L'atac israelià ve motivat pel llançament de míssils de Hamàs. El problema és que TV3, les nostres teles i les nostres ràdios d'això no en parlen mai, de les agressions palestines. Només ens informen (com de passada) que es tiraven centenars de míssils després de la brutal represàlia israeliana.
La reacció d'Israel és desproporcionada: el nombre de víctimes jueves és molt menor que el de palestines. Aquesta és una constant històrica del conflicte que fins ha estat quantificada: més o menys és 20 víctimes palestines per cada víctima israeliana.
Israel havia abandonat unilateralment la Franja de Gaza el setembre del 2005. És a dir, havia complert el que tots els progressistes del món li reclamaven: retirada dels territoris ocupats. Ha servit això per obtenir la pau? No. Hamàs ha seguit disparant míssils. La recepta "pau per territoris" no és tan simple com alguns la volen veure.
Hamàs controla Gaza i hi ha imposat un estat islamista. M'agradaria saber si serien tan pro-palestins els progres nostrats al cap d'uns mesos de viure en un lloc on la poligàmia és moneda comú i on et tallen el braç a l'alçada del colze si t'enxampen robant una tele.
Israel té una enorme responsabilitat per ocupar els territoris palestins des de 1967 i haver deixat que es podreixi la situació. Al cap de 40 anys d'ocupació, la set de revenja per ambdós bàndols és massa gran.
Es pot comparar Gaza amb un "camp de concentració", com ho fa la nostra esquerra? No: s'incorre en una frivolització tan absurda com quan el PP o Ciutadans acusen de "nazi" la Generalitat.
Es pot escriure molt més sobre les derivades polítiques del conflicte. Per exemple, la lluita entre Al Fatah a Cisjordània i Hamàs a Gaza, o entre els partits israelians a Tel Aviv, o sobre el complex escaquer que formen els Estats Units, Iran, Iraq, Síria i Al Qaeda. Però no tinc prou espai.Ara: el que sí que demanaria, sisplau, és una mica de sentit comú. El conflicte entre palestins i israelians es massa complex com per resoldre'l en una tertúlia entre desinformats després d'un dinar de Reis.
El conflicte entre palestins i israelians no és de blancs i negres, de bons i dolents, d'uns que tenen la raó absoluta i altres que són l'Eix del Mal. És una guerra l'anàlisi de la qual requereix una mica de calma i de reflexió, que no són precisament virtuts en les que destaqui l'esquerra local. Bé: esmentaré alguns fets que posen de manifest la complexitat del problema.
L'atac israelià ve motivat pel llançament de míssils de Hamàs. El problema és que TV3, les nostres teles i les nostres ràdios d'això no en parlen mai, de les agressions palestines. Només ens informen (com de passada) que es tiraven centenars de míssils després de la brutal represàlia israeliana.
La reacció d'Israel és desproporcionada: el nombre de víctimes jueves és molt menor que el de palestines. Aquesta és una constant històrica del conflicte que fins ha estat quantificada: més o menys és 20 víctimes palestines per cada víctima israeliana.
Israel havia abandonat unilateralment la Franja de Gaza el setembre del 2005. És a dir, havia complert el que tots els progressistes del món li reclamaven: retirada dels territoris ocupats. Ha servit això per obtenir la pau? No. Hamàs ha seguit disparant míssils. La recepta "pau per territoris" no és tan simple com alguns la volen veure.
Hamàs controla Gaza i hi ha imposat un estat islamista. M'agradaria saber si serien tan pro-palestins els progres nostrats al cap d'uns mesos de viure en un lloc on la poligàmia és moneda comú i on et tallen el braç a l'alçada del colze si t'enxampen robant una tele.
Israel té una enorme responsabilitat per ocupar els territoris palestins des de 1967 i haver deixat que es podreixi la situació. Al cap de 40 anys d'ocupació, la set de revenja per ambdós bàndols és massa gran.
Es pot comparar Gaza amb un "camp de concentració", com ho fa la nostra esquerra? No: s'incorre en una frivolització tan absurda com quan el PP o Ciutadans acusen de "nazi" la Generalitat.
Es pot escriure molt més sobre les derivades polítiques del conflicte. Per exemple, la lluita entre Al Fatah a Cisjordània i Hamàs a Gaza, o entre els partits israelians a Tel Aviv, o sobre el complex escaquer que formen els Estats Units, Iran, Iraq, Síria i Al Qaeda. Però no tinc prou espai.Ara: el que sí que demanaria, sisplau, és una mica de sentit comú. El conflicte entre palestins i israelians es massa complex com per resoldre'l en una tertúlia entre desinformats després d'un dinar de Reis.
Font: e-noticies.cat
.
1 comentari:
Espero que no et faci res, però com que veig que en sabeu tant del tema.
Crec que hauriem de fer un pac, entre tu autor del bloc, en Sostres i el Puigpelat i enviar-vos una temporadeta a Gaza.
No t'enfadis, però seria prou divertit veure que escriurieu després del primer registre del IDF!
O no, veureu's en calçotets cridant que no heu fet res, mentre us estomaquen una colla de jovenalla d'uniforme, no seria divertit..
Sobretot, però, res de tele!!! No fos cas que us tallesin el braç del mig, que llavors no arribarieu ni a la unigamia...
Publica un comentari a l'entrada