L'any passat dos catalans van pujar a l'escenari del Kodak Theatre a recollir un Oscar. Els premiaven el maquillatge de l'ésser mitològic d'El laberinto del fauno. Van reaccionar amb timidesa, una mica aclaparats. A Montse Ribé només se li va sentir un fil de veu. Van dir que l'estatueta pesava molt, van agrair l'encàrrec a Guillermo del Toro i la música aviat els va indicar que havien de plegar. Després van venir les entrevistes i la popularitat. Va estar bé, però avui ha estat millor.
Aquesta matinada, Javier Bardem ha fet un pas molt petit per a un actor i molt gran per a Catalunya. Ha ensenyat al món què és el no nacionalisme espanyol. Després de dir unes quantes frases d'agraïment en anglès, ha baixat a l'arena: s'ha posat a parlar en castellà per a tot el món mundial i ha dedicat el premi als "còmics espanyols" –que no són el mateix que els espanyols còmics, encara que a vegades coincideixin– i "a Espanya". A tothom li ha fet la mar de gràcia, ningú no ho ha trobat folklòric i ell ha baixat de l'escenari a petonejar la seva mare i a continuar sent un ciutadà del món a qui no agraden les fronteres. Olé.
.
Font: Avui (25/02/2008)
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada