Salvador Sostres
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és l'òrgan que decideix el director de TV3 i Catalunya Ràdio. Els partits n'han triat la composició sense cap generositat, sense cap concessió a la dignitat de la professió i el resultat ha estat d'una total mediocritat. Hi ha a Catalunya un cercle viciós de la mediocritat. Els partits tenen la mediocritat de situar comissaris a la Corpo, apparàtxik total, i bé, ningú amb cara i ulls no vol presidir-la, sabent que seria un titella a mercè de misèries partidistes. Per què s'hi nega, el Puyal? Perquè té alguna idea sobre què haurien de ser Catalunya Ràdio i TV3, i ja sabia que no hauria pogut desenvolupar-la, lligat de peus i mans pel temor que els nostres partits polítics tenen a la llibertat. I és així que, baixant, baixant van trobar l'Albert Sáez, a proposta d'Esquerra Republicana. Els sociates tenen un model de país que m'horroritza, però un model de país al capdavall. Els convergents pensen de Catalunya coses que s'assemblen força més a les que jo penso. Esquerra, i potser això se li passi si un dia arriba a manar, viu encegada de massa ànsia pel cotxe oficial. Idealitzen l'estatus perquè no l'han tingut mai. Egos insegurs i desbocats, vanitats disparades pel ressentiment sobretot social, més estratègies per arribar al poder que idees per saber què fer-ne. Són la decadència que arriba quan els càrrecs obliden que la democràcia és una eina i s'hi apoltronen com qui en un concurs li toca un apartament a Alacant. Catalunya té una higienització pendent de la seva classe política: la moral, el concepte de correcció i el llenguatge. Si em fos concedit de demanar un desig voldria pluja que s'endugués tanta petitor incrustada; una tempesta en venjança que quan caigués semblés la nostra esperança.
Font: Avui (28/01/2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada