"Ta mare"

Salvador Sostres.

Català que et sents espanyol i que creus que la teva mare és Espanya: et van comprar en un orfenat. No és que t'abandonés ta mare biològica, Catalunya, és que vas abandonar-la tu i et van haver de buscar un lloc. Espanya va comprar-te perquè duguessis un sou a casa. Però ni t'estima ni t'ha estimat mai, només vol la pasta. Carn d'orfenat, nen de ningú, mare Espanya no anà al Congo o a la Xina a buscar-te, desitjosa de tenir més fills, sinó que van comprar-te pensant que els resultaries rendible com així ha estat. Ho sento, Miquel Roca. Ho sento, Pasqual Maragall. Ho sento, Dolors Nadal. Ho sento de tot cor. Espanya no és la vostra mare, us va comprar. Els fills autèntics d'Espanya es diuen el nen, Madrid, i la nena, Sevilla. I Espanya, mare lloca i afectuosa, a ells sí que els estima. Per això us pren el sou i el reparteix entre la seva veritable canalla. Per això el nen Madrid té 5.000 milions d'euros per gastar-se'ls amb trens i a tu només et deixa una ciutat foradada d'avaries. Per això la nena Sevilla té TGV i tu l'únic tren que tens és el de la bruixa. Per això Barajas és un aeroport internacional i el Prat una bonica casa de palmeres i nines. Perquè ets adoptat, perquè Espanya no és la teva mare i no t'estima per molt que t'hi escarrassis. Et vol només pel sou que li portes, i encara que tu t'has passat la vida fent pedagogia i el que fos perquè t'acollís als seus braços, ella té ja prou fills per alimentar i el que a tu et passi no li importa gens ni mica. La teva mare és Catalunya i t'estimaria si tornessis, però tot el que gràcies a tu té de més Espanya, ella ho té de menys i està molt debilitada de tants fills que l'han abandonada, com tu: això no se li fa a una mare. Pots seguir, Ventafocs, fent-li els vàters a la madrastra, o deixar de fer el ridícul i tornar a casa.

Font: Avui (1/02/2008)