Es tracta d'una actualització dels vells mites masclistes de la nostra cultura. El bíblic d'Eva, que arrossega Adam fora del paradís. O el grec de Pandora, que obre la capsa i porta la malaltia al món. La meva filla no va saber verbalitzar les causes del rebuig (tret del fet que "la barrufeta és tonta") però jo tinc perspectiva per entendre-les.
Ara: el contrast més interessant és que, quan jo era petit, les nenes llegien La barrufeta i els agradava. Per què? És molt senzill: fa 40 anys l'argument de La barrufeta era lògic i natural: era el mite d'Eva, i tothom (fins les nenes) el tenia interioritzat. El 1967, en un entorn de mites masclistes, La barrufeta no desentonava. El 2007, quan la meva filla ignora qui fou Eva i té assumida la igualtat de sexes, La barrufeta sembla estrambòtica.
L'article sencer d'en Francesc Puigpelat a l'Avui (27/01/2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada