Salvador Sostres
És el plaer de quan notes que les coses són per sempre. Els dubtes desacrediten l'amistat i no es pot creure a trossos. Hi ha una disciplina de l'ànima, que no ve de cap obligació d'obediència sinó de la llibertat de comprometre's. Tinc 32 anys, I'm older than I once was, but younger than I'll be, that's not unusual, i sempre que miro al meu voltant veig que per pròpia decisió he fet coses molt més estranyes que per obligació. M'he rebel·lat sempre contra la imposició, però per amor he arribat a trobar rectes camins curulls de giragonses . En temps de misèria moral, de pactes molt de mínims en nom de velles promeses que mai no s'acompliren, queda l'individualisme de posar accents de llum en allò que creguis i de negar-te a fer de corista de la mediocritat si compromets la teva dignitat. Hi ha una ciutadania que pot exercir-se des de la unicitat en l'era en què el nosaltres s'ha convertit en el refugi de tants canalles. L'amor creix allà on decideixes plantar-lo. Ni polítics ni intel·lectuals són capaços d'alçar els ulls per damunt de l'ombra encara que potser, com diu el poema de Valentí Puig sobre Churchill, "si algú ens demanés sang, suor i llàgrimes, potser ens tremolarien les cames". No són èpoques de brillantors de cap mena, però pots il·luminar la teva esfera. Pots amb voluntat i amb amor fer més digne el teu espai, i més dolç. Tot és cíclic, també això. Després vindrà l'alè de tots, però enmig del desconcert calen primer els passos silenciosos del caçador, l'explorador que sense saber cap a on s'obre pas en la selva espessa, un cert risc a benefici d'inventari, un inequívoc missatge de no rendició. Vindran a dir-te qualsevol cosa, però val més el teu possible error que el seu seguríssim ramat de xais. Pots, si vols. No tinguis por.
Font: Avui (13/01/2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada