dilluns, 5 de maig del 2008

La notícia "impossible".

Hidalgo nega les acusacions de corrupció urbanística i diu que hi havia una trama contra ell
L'exalcalde d'Andratx ha reconegut que la construcció que va realitzar en una Àrea Rústica d'Interès Paisatgístic era un habitatge, encara que tenia la intenció de construir un magatzem agrícola
L'exalcalde d'Andratx, Eugenio Hidalgo, ha reconegut, a la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Palma, que la construcció que va realitzar en una Àrea Rústica d'Interès Paisatgístic de la seva propietat era un habitatge, encara que tenia la intenció de construir un magatzem agrícola. "El destí era un magatzem, però es va convertir sense jo saber-ho en un habitatge".
Hidalgo ha subratllat que pensava que la construcció "era totalment legal" perquè tenia les llicències atorgades per l'Ajuntament i per la Comissió d'Urbanisme. A més, ha subratllat que el seu "error" va ser desviar-se del projecte inicial del enginyer agrònom, Gabriel Cañellas Rotger (fill de l'expresident del govern, Gabriel Cañellas) i haver ampliat les dues porxades del recinte. A més, ha declarat que tenia pensat que la construcció es pogués usar "per fer torrades els diumenges" i pernoctar-hi alguna nit. I ha manifestat que desconeixia que aquests tipus d'activitats podien canviar l'ús agrícola de la construcció.
Hidalgo ha recordat que des de l'Ajuntament es pot veure perfectament la construcció i, per tant, no amagava res ni sabia que feia res il·legal. Fins i tot, va convidar a dinar, en dues ocasions, a tots els membres del Consistori. L'exalcalde, a més, ha explicat, en referència a la desaparició de documents de l'expedient, que hi havia "una trama" contra ell. "Pens que hi havia una trama contra mi quan es va iniciar l'operació Voramar (denominació oficial del cas Andratx) perquè ho vaig deixar tot en mans dels funcionaris".
Sis anys de presó
El cas correspon al jutjat d'instrucció número 12 i la fiscalia acusa Hidalgo dels delictes de falsedat, prevaricació urbanística i delicte contra l'ordenació del territori. En l'escrit de l'acusació, el ministeri públic sol·licitava sis anys de presó per falsedat, així com una multa de 100 euros durant 20 mesos i la inhabilitació especial per a un càrrec públic en l'administració per sis anys.
En la causa, també s'acusa l'exzelador d'obres municipal, Jaume Gibert, dels delictes de falsedat i contra l'ordenació del territori, pels quals demanen sis anys de presó i inhabilitació especial per a càrrec públic, mentre que a l'exdirector general d'Ordenació del Territori, Jaume Massot, se l'acusa d'un delicte de prevaricació urbanística pel qual el fiscal sol·licita dos anys de presó i inhabilitació especial per a càrrec públic per un període de deu anys.
En l'escrit d'acusació també s'imputa el lletrat de l'Ajuntament, Josep Ignasi Mir, d'un delicte de prevaricació urbanística, pel qual se sol·licita una pena d'un any de presó i inhabilitació especial per a càrrec públic per un període de deu anys.
Font: Avui.cat (5/5/2008)