El pensament únic no existeix. Hi ha pensament dominant, però només si deixes que et domini. I pots no rendir-te. Ho ha demostrat durant més de quaranta anys d'activitat Sebastià Salellas, l'advocat empordanès mort dimecres i enterrat aquest divendres després de dos comiats, a Girona i a Viladamat, el poble on va néixer.
Dues cerimònies multitudinàries, especialment la de Girona, on no faltava ningú que hi hagués de ser. La majoria hi era en un acte de reconeixement sincer a Tià. Tan sincer com, en molts dels assistents –no tots–, insuficient: no per a ell sinó per al que van ser els seus objectius, la justícia social i l'alliberament nacional, més alliberament que nacional.
No n'hi ha prou d'aplaudir colpits per una mort prematura. No n'hi ha prou de lloar Tià, ara, com a defensor de "causes perdudes" i menys si es fa amb un pòsit de condescendència. Com han recordat els seus fills, les causes no són perdudes. El que cal és algú que vulgui guanyar-les.
.
Font: Avui.cat (31/05/2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada