dissabte, 9 d’agost del 2008

Associacions civils del nord del Marroc preparen una marxa per "ocupar" Perejil


Sis anys després que l'illot de Perejil o Leila ocupés portades i que fos el desencadenant d'una crisi diplomàtica sense precedents entre els Estats espanyol i marroquí, es prepara una "marxa popular" cap a Leïla, el nom amb què els marroquins anomenen l'illot. El president del comitè de coordinació d'instàncies de la societat civil del nord, Abdelmounaim Chaouki, va anunciar ahir la celebració de la marxa per al 14 d'agost. La intenció és "ocupar el territori", que està sota sobirania espanyola, fet que el Marroc ni reconeix ni accepta.

En l'origen de la iniciativa hi ha el Front per la Defensa de la Integritat Territorial i la Recuperació de Ceuta i Melilla i els illots ocupats (FDIT), i també l'Associació Sàhara Marroquí, que durant els últims mesos han multiplicat les seves declaracions en contra de l'Estat espanyol.

Font: Avui.cat
.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Fuera todos los Moros de España y de Sils.

Anònim ha dit...

VIVA ESPAÑA VIVA LA LEGIÓN

Y VIVA LA MADRE QUE NOS PARIO A TODOS LOS ESPAÑOLES.

VIVA ESPAÑA VIVA SILS DE LOS IDS.

LNC ha dit...

és una broma o sou espanyols, espanyols? si sou espanyols espanyols pro-ids m'agradaria fer-vos una ciberentrevista. com ho teniu?

Anònim ha dit...

Entre flores, fandanguillos y alegrías
nació mi España, la tierra del amor.
Sólo Dios pudiera hacer tanta belleza,
y es imposible que puedan haber dos.
Y todo el mundo sabe que es verdad,
y lloran cuando tienen que marchar.

Estribillo:
Por eso se oye este refrán:
Que viva España.
Y siempre la recordarán.
Que viva España.
La gente canta con ardor:
Que viva España.
La vida tiene otro sabor,
y España es la mejor.

En las tardes soleadas de corrida,
la gente aclama al diestro con fervor.
Y él saluda paseando a su cuadrilla
con esa gracia de hidalgo español.
La plaza con sus oles vibra ya
y empieza nuestra fiesta nacional.

Estribillo.

Que bonito es el Mar Mediterráneo,
su Costa Brava y su Costa del Sol.
La sardana y el fandango me emocionan,
porque en sus notas hay vida y hay calor.
España siempre ha sido y será
eterno paraíso sin igual.

Estribillo.

Laralala... Que viva España.
Laralala... Que viva España.
La gente canta con ardor:
Que viva España.
La vida tiene otro sabor
y España es la mejor.
España es la mejor.

LNC ha dit...

no sou gaire nacionalistes oi a Espanya ? jijiji

LNC ha dit...

Jo crec que Espanya acabarà perdent l'illot aquest tard o hora, i després Ceuta i després Melilla i després Eh i dsprés Catalunya... és una opinió... ;-)

Anònim ha dit...

Noo siempre y cuando la Legión este encima del peregil.

Ariba España VIVA la Legión y los IDS-PSC de Sils.

Nuestro Caudillo esta al Frente de los IDS-PSC de SILS.

Estamos dispuestos a tener una entrvista contigo LNC.

Dinos el día y la hora.

Te mandamos un saludo Ariba España VIVA SILS Y EL GRUPO POLITICO DE LOS IDS-PSC.

Anònim ha dit...

Ya decia yo que estos del Equipo de Gobierno hacian aguas.

En las Generales son todos Votantes de Derechas Preguntarle al JOAN COT que en las GENERALES VOTA "CIU".

Dicho por un familiar muy a llegado a el.

Anònim ha dit...

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal,
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
a on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.

Però Siset, fa molt temps ja
les mans se'm van escorxant
i quan la força se me'n va
ella es més forta i més gran.

Ben cert sé que està podrida
i és que, Siset, pesa tant
que a cops la força m'oblida,
torna'm a dir el teu cant

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se'l va emportar,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I, mentre passen els nous vailets,
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.