Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com
Enduts per la psicosi general els pares han decidit que el viatge d'estiu d'enguany fos de preus més populars. També dir que estalvies perquè hi ha crisi s'ha convertit en una icona chic. Sentir-ho d'algunes senyores, a Semon, és molt bonic. La gent es pensa que la diferència entre classes són els diners, però la línia divisòria és l'estil. Irlanda ha estat el destí escollit. Hi vaig estudiar el COU, a Dublín. Ells es decanten per la ruta costanera. De nit, sopen als pubs i beuen cervesa. Quan els telefono sento de fons música alegre. Com ells, si ja han begut més d'una Guinness, s'han aficionat a la negra. Poblets i més poblets, hotels anònims, paisatges imponents. Em sembla que s'ho estan passant molt bé. Cada edat té una manera de tractar amb els pares, de relacionar-s'hi. Als meus 33 anys em sembla ja ridícul discutir-hi. És absurd que es creguin que precisament ells han de prendre mesures contra la crisi. Però no són feliços? Sopar de pub, tots els tons de verds i blaus, i ben fresques les temperatures. S'han endut roba tardorenca i de nit quan tornen a l'hotel s'abriguen. Deuen dir-se frases com que de vegades no cal pagar tants diners per estar bé o que el luxe acaba carregant i que prefereixen aquests hotels més senzills, però molt divertits. Quan tornin s'abonaran a la demagògia de dir que en molts d'ells coincidien amb joves de tren i motxilla, i em diran elitista i carcamal. Amb tot, crec que a partir d'una certa edat, amb els pares, és ridícul discutir-hi. Els pares que cada vegada s'assemblen més a la barbàrie contra la qual van educar-nos quan vam ser adolescents. Els salva, com llavors ens salvà a nosaltres, que de fons sempre sona música alegre i que t'hi posis com t'hi posis som bona gent.
Font: Avui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada