J.C.. Sils.
Diversos ciutadans de Sils han denunciat aquests darrers dies que hi ha quatre cavalls prop de l'estany de Sils que fa dies que no se'ls dóna aigua ni menjar i que estan tot el dia a ple sol sense cap ombra. L'alcalde, Martí Nogué, va sortir al pas ahir d'aquestes informacions i va assegurar que aquests cavalls, que són propietat d'Acció Natura, estan perfectament cuidats, tenen aigua «en el rec» i se'ls dóna menjar cada dos dies. Nogué va afirmar que el tracte que reben actualment aquests animals és el mateix que se'ls ha donat des de fa anys.
.
Font: El Punt
.
Al marge del que pugui dir l'ajuntament l'expert Alfons Delgado aclareix:
.
Hola,
.
Els cavalls de la Camarga, com els que hi ha a l'Estany de Sils, estan perfectament adaptats a aquest tipus de vida i d'ambient. Viuen en espais oberts inundats gran part de l'any (Camarga, Aigüamolls de l'Empordà, S'Albufera de Mallorca,...). La seva alimentació es basa en les plantes típiques d'aquests indrets (brots de canyís, càrex, etc.). Per això les parcel·les on es troben tenen la vegetació tan baixa, perquè ells se la mengen (i molt gustosament!). Em consta que se'ls subministra aigua, però el que fan la majoria de vegades es beure aigua dels recs de la zona. Pel sol no patiu pas, tots els cavalls són d'origens estèpics, és a dir, poques vegades troben una ombra, i aquests cavalls de la Camarga tampoc les necessiten. És evident que necessiten controls veterinaris com qualsevol altra bèstia domesticada, però per les condicions d'aliment, aigua i hàbitat no s'ha de patir gens ni mica.
.
Una salutació i endavant amb la feina.
.
Alfons Delgado
.
7 comentaris:
Hola,
Els cavalls de la Camarga, com els que hi ha a l'Estany de Sils, estan perfectament adaptats a aquest tipus de vida i d'ambient. Viuen en espais oberts inundats gran part de l'any (Camarga, Aigüamolls de l'Empordà, S'Albufera de Mallorca,...). La seva alimentació es basa en les plantes típiques d'aquests indrets (brots de canyís, càrex, etc.). Per això les parcel·les on es troben tenen la vegetació tan baixa, perquè ells se la mengen (i molt gustosament!). Em consta que se'ls subministra aigua, però el que fan la majoria de vegades es beure aigua dels recs de la zona. Pel sol no patiu pas, tots els cavalls són d'origens estèpics, és a dir, poques vegades troben una ombra, i aquests cavalls de la Camarga tampoc les necessiten.
És evident que necessiten controls veterinaris com qualsevol altra bèstia domesticada, però per les condicions d'aliment, aigua i hàbitat no s'ha de patir gens ni mica.
Una salutació i endavant amb la feina.
Alfons Delgado
Gràcies pel teu Aclariment Alfons !!
Alfons, se senten veus que els estanys estan força abandonats i sempre queda el dubte de si és els seu necessari estat natural o realment els llocs de pas s'haurien de cuidar una mica més. Quina és la teva opinió, si et plau. Gràcies.
Nogué un altre dia que el truquin millor que faci parlar la gent que entén. Cada cop que surt a la premsa enlloc d'aclarir embolica.
Hola de nou,
En primer lloc agrair a la propietaria del blog l'oportunitat de publicar els comentaris i de que es tinguin en compte.
També voldria aclarir que jo no soc de Sils, soc de Sta. Coloma, i que no tinc res a veure amb cap dels governs que hi ha o hi ha hagut a Sils, ni tampoc amb la Fundació Natura.
Conec els Estanys des que tenia 13 o 14 anys i els visitava venint en bici des de Sta. Coloma. Ara en tinc 40, o sigui que, com alguns de vosaltres, he pogut comprovar l'evolució d'aquest espai.
Pel fet de conèixer els valors naturals de la zona, tan els diferents tècnics de l'ajuntament com la mateixa Fundació m'han demanat algun cop opinió o ajuda puntual. Cosa que he fet gratament i de manera altruista. De la mateixa manera que també he fet algun cop xerrades a l'ajuntament o sortides guiades. Una referència més: també soc l'autor dels textos que apareixen als calendaris que es regalen cada any.
Pel que fa a la gestió, des de que es va demanar el Life (l'ajuda econòmica que la Unió Europea concedeix als espais dignes de protecció) es poden constatar millores als Estanys, amb major o menor grau i depenent de les zones.
Aquests aigüamolls mediterranis, com el de Sils, tenen un règim molt particular. Quan plou molt tenen aigua i es troben en el màxim esplendor. Si plou poc no s'inunda, la majoria de les formes de vida animal semblen desapareixer però en realitat resten "amagades". Els estius eixuts del Mediterrani assequen totalment la zona, un fet que és natural i cal respectar. Si toca sequera, toca sequera. És molt important respectar aquests cicles.
La creació de la bassa permanent (on hi ha els observatoris) permet la presència de peixos i ocells tot l'any, però la resta ja està bé que només tingui aigua quan plou. És el que toca. Les parcel·les que pasturen els cavalls han tingut un èxit molt gran en afavorir algunes espècies d'ocells que no necessiten basses, sinó zones amb poca vegetació i poc inundades.
Lamento l'extensió del comentari. M'he allargat massa però és que el tema apassiona.
El que està clar és que quan més conscienciada estigui la població de Sils del valor del seu Estany i més orgullosa n'estigui, més podrà exigir la protecció i la gestió que li toca. L'Estany és un espai únic, i la població se l'ha de fer seu i estimar-lo.
Per cert, Vallcanera també tenia un petit estany i zona d'aiguamolls de molt interès.
Perdoneu el rotllo.
Una cordial salutació.
Alfons Delgado-Garcia
NOGUE EL MILLOR!
Publica un comentari a l'entrada