Primer Nobel d'economia per a una dona

Elinor Ostrom i i Oliver Williamson, Premis Nobel d'Economia

Per primer cop des que es va instaurar, ara fa 41 anys, una dona ha guanyat el premi nobel d'Economia. No ho ha fet sola, ha estat un premi compartit, però l'economista nord-americana Elinor Ostrom s'ha convertit en la primera dona en obtenir aquest guardó.

L'acadèmia sueca li ha atorgat a ella, juntament amb l'economista, també nord-americà, Oliver Willliamson, pels seus estudis sobre gestió econòmica eficaç. A Elinor Ostrom se li ha reconegut el seu treball sobre la gestió de co-propietats per part d'asssociacions d'usuaris, mentre Williamson rep el premi per la seva teoria sobre resolució de conflictes corporatius.

Font: 3cat24

.

Nota del Bloc: El socialisme detesta la ciència econòmica perquè posa en qüestió la seva visió del món com una lliuta entre bondat i maldat. Els premis Nobels d'economia estan premiant preferentment creixements econòmics en regions poc desenvolupades, la solució racionals als conflictes col.lectius i els òptims de col.laboracions en grups.

.

Torna Keynes.

L'equilibri en el joc entre actors econòmics públics i privats fa que torni la inversió pública per millorar el conjunt de l'economia i reactivar l'ocupació.

Barack Obama anuncia una revolució en infraestructures i internet

.

La teoria matemàtica del Premi Nobel John Nash, avala la moció de censura de CiU, ICV i AMS com la millor opció de govern a Sils

Municipals 2007
CiU+ICV+AMS = 1.072 vots
IDS= 580 vots.

Aplicant l'Equlibri de Nash, Qualsevol altra forma de govern que pretengui pactar o col.laborar amb IDS en solitari, no aconsegueix un resultat més eficient en termes de programa i millores per satisfer el major nombre de silencs i silenques que van votar a les eleccions municipals.

.L'escena és de la pel.lícula "A Beatifull mind"

Més informació: Una tesi doctoral americana de la dècada dels cinquanta

.

John Nash denuncia l'estigma de la malaltia mental.

MADRID.- John Fobres Nash, el matemático y premio Nobel de Economía (1994) cuya vida se paseó por las pantallas de cine con el filme 'Una mente maravillosa', es un ferviente creyente en el progreso científico: "Los avances de la ciencia ayudarán a disminuir el estigma de las enfermedades mentales, como ya ocurrió con otros males, como las úlceras de estómago, que se pensaban que eran psicosomáticas y luego se descubrió que era una bacteria que se trata con antibióticos".
Nash, a sus 80 años, sabe bien de qué habla. Su privilegiada mente le permitió elaborar complejas teorías de juegos matemáticos de estrategia que aún hoy siguen vigentes, pero durante dos décadas estuvo gravemente afectada por la esquizofrenia.
.

Font: El Mundo (26/02/2008)

.

Consell: no us perdeu el video que hi ha a l'enllaç amb declaracions de Nash.

.

Una Ment Maravellosa: L'única crítica científica vàlida a la competència individual

Màgnifica escena del Film que recull la idea fonamental de la teoria de jocs del premi Nobel John Nash.

El coeficient de reserva bancària

Intentamos concretar el mecanismo de creación de dinero por parte de los bancos de manera que veamos el resultado en un caso hipotético de un ingreso inicial de 100.000 pesetas (que solamente se da en la realidad de una manera más limitada por muchos factores).
Supongamos que los bancos mantengan en caja (por prudencia o obligados legalmente) a disposición de sus clientes un 10 por ciento de los depósitos efectuados en cuentas corrientes a la vista.
Supongamos, también, que en este proceso, los particulares que intervienen no piden nunca el reintegro en billetes y que todo lo ingresan en cuentas corrientes a la vista.
Y, finalmente, que los bancos conceden el 90 per ciento de cada nuevo ingreso en créditos.


Mireu l'exemple sencer aquí:

http://www.pangea.org/~jbardina/epddesa4.htm

i més a la viquipèdia.


El coeficient de reserva bancària legal, ara mateix és del 2%; per cada Euro dipositat -que no són seus - els bancs i les caixes poden deixar 50 i cobrar els interessos corresponents.

Una tesi doctoral americana de la dècada dels cinquanta

És del genial matemàtic John Nash es va presentar al Maig del 1950 a la universitat americana de Princeton, per aquesta publicació l'autor va rebre el 1994 el Premi Nobel d'economia. Abans dels ordinadors personals aquests documents tenien aquest aspecte:

Clickeu a la imatge per accedir

i si voleu descarregar-la en pdf (aquí)

Font: Princeton University

El dilema del presoner

Una aplicació pràctica de la Teoria de Jocs explicada molt simpàticament per l'enric

Teoria de Jocs i suma zero

No només els humans....