dissabte, 31 de gener de 2009
dijous, 29 de gener de 2009
L'alcalde gasta diners públics en promocionar el Nyap-supermercat mentre Sils i Vallcanera preparen un boicot al centre comercial.
En un clar exemple de la surrealista actitud de l'alcalde i IdS s'ha publcat aquest Ban a Sils fent servir despesa pública.
Des del bloc aconsellem als possibles interessats/des en optar aquesta feina si volen treballar poc temps, atès que existeixen diferents informes jurídics que qüestionen la legalitat de la llicència atorgada a l'empresa, que no ha estat revisada d'ofici per vot de qualitat del propi alcalde al Ple municipal després d'un empat a quatre en la votació on es sol.licitava. A més, l'assumpte està als tribunals.
.
Més informació i comentaris (ja som més de 390) a Supermercat
.
Robatori a Vallcanera
Tres homes armats assalten una casa a Sils i colpegen un dels inquilins amb una pistola
Els lladres, encaputxats, van robar dos mòbils, un ordinador portàtil i les claus de dos pisos d'uns amics de la víctima
MARC BATALLER TURA SOLER. Sils
Tres homes armats amb dues pistoles i un ganivet de grans dimensions van assaltar diumenge a la nit una casa de la urbanització Vallcanera Park de Sils, on hi havia tres persones. Els intrusos, que anaven encaputxats, van tocar el timbre i van colpejar amb la pistola un dels inquilins. Després van remenar tota la casa i es van endur dos mòbils, un ordinador portàtil, les claus de dos cotxes i les claus de dos pisos de Vilobí d'Onyar, on viuen amics d'una de les víctimes. Els Mossos van anar fins a aquests habitatges i van vigilar durant tota la nit que ningú no s'hi acostés. D'altra banda, la policia va detenir, a Salt i a Girona, dos homes que es dedicaven a robar dins de cotxes. I a Girona també van enxampar un presumpte lladre de pisos.
Més a El Punt (29/01/2009)
.
Dissabte dia 31 de gener del 2009, a les 10h del matí: Assemblea Extraordinària de la Plataforma No a la MAT
Pujada Sant Domènec, 9
Girona
(Local de la CUP)
És fonamental que hi assisteixi el major nombre possible de persones ja que es discutiran qüestions de gran importància. Entre altres, els objectius i estratègies per al 2009, així com la reorganització dels grups de treball.
D’altra banda, us demanem que signeu, tant individualment com en representació de les vostres associacions, el model de les noves al.legacions exigint un debat públic sobre la MAT, que trobareu a la secció La Plataforma – Comunicats, de la nostra web.
La campanya de recollida d’al.legacions durarà fins el 8 de març i farem l'entrega de les signatures el 13 de març. Com podeu comprovar hi ha un document adreçat a la Generalitat i un altre al govern central.
Les entregarem a:
-Sotsdelegació del Govern a de la Generalitat
-Subdelegación del Gobierno Central a Girona.
Més informació i documents: http://www.nomat.org/
.
dimecres, 28 de gener de 2009
Pregunta fàcil, fàcil, fàcil....
Senyor alcalde, ¿quines obres ha parat amb el seu decret d’alcaldia?
Comentaris i més a Sils, com més serem...
.
dimarts, 27 de gener de 2009
Premi al canvi a Riudarenes i fort reforç a la gestió de Narcís Colomé
CiU ha decidit que finalment no expulsarà els regidors de la seva federació de Riudarenes tot i haver estat declarats trànsfugues per la comissió de seguiment del pacte antitransfuguisme de Madrid el mes de juliol passat, després que els edils de CiU, fins llavors a l'oposició, presentessin una moció de censura contra l'alcalde Jordi Gironès (AIR-PSC), que va prosperar gràcies al vot d'un regidor trànsfuga.
D'altra banda, el president de la federació nacionalista, Eudald Casadesús, havia declarat en diverses ocasions que a finals de l'any 2008 expulsaria els quatre regidors trànsfugues però ara, afirma el president de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a la Selva Interior, Narcís Junquera, "donem suport als regidors de CiU perquè considerem que ningú compleix el pacte antitransfuguisme de partits". Per Junquera, l'opció d'expulsar-los "es va plantejar a nivell de Barcelona, però veiem que el nivell de transfuguisme no funciona a cap partit" i per tant, "denunciarem a nivell de la direcció política que el pacte antitransfuguisme no funciona".
Font: Bloc de CiU a Riudarenes
.
dilluns, 26 de gener de 2009
Dos mossos implicats en una banda de lladres del metro
Un mosso en una actitud intolerantHan estat detinguts juntament amb la resta del grup, que també traficava amb drogues a petita escala
La divisió d'Afers Interns dels Mossos d'Esquadra han desmantellat un grup de lladres especialitzat principalment en furts a les botigues i al metro de Barcelona i que comptaven amb la complicitat de dos agents del cos, que també han estat detinguts.
El grup, segons fonts del cos, era molt actiu i se'ls imputen delictes contra la salut publica, de falsificació de moneda, de falsificació de document, de tinença il·lícita d'armes, de receptació d'objectes robats, de robatori amb intimidació i un delicte continuat de furt.
Els dos mossos implicats són agents regió policial metropolitana de Barcelona. Es tracta de R.B.V, de 25 anys, i de O.R.R, de 32 anys, aquest darrer presumptament implicat en un atracament amb violència i intimidació. A l'altre agent, R.B.V, se l'imputen els mateixos delictes que a la resta del grup i, a més, el de revelació de secrets i d'omissió del deure de perseguir delictes.
Font: Avui.cat (26/01/2009)
.
Des de Sils camí d'Ítaca al facebook
Fes clic a la imatge per seguir el Bloc des del facebook i crear la xarxa de gent de Sils que fa servir aquesta eina d'internet.
.
diumenge, 25 de gener de 2009
dissabte, 24 de gener de 2009
Als i les sociovergents:
.
Esperarem a la primavera del 2011 per canviar el govern i a la senyora jutgessa per aturar el Nyap, amb música.
.
divendres, 23 de gener de 2009
ICV reclama que l'estudi de detall del Nyap sigui conformat per urbanisme
Els Estudis de Detall s’han de tramitar d’acord amb el que preveuen les articles 64 i 65 de la refosa de textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística (DL. 1/1990):
- Publicació en el DOGC o en el BOP.
- Informació pública, en aquest cas 30 dies.
- Presentacio d`al·legacions.
- L’aprovació definitiva, sense aprovació provisional, de l’Ajuntament (Ple).
En aquest cas, en la nostre opinio, l’informe previ dels Serveis Territorials d’Urbanisme no és prescriptiu ni obligatori.
Però, donades les circumstàncies excepcionals de la tramitació i la preocupacio social i ciutadana en aquest asumpte, i tenint en compte els dubtes que de forma objectiva planen sobre la gestió d’aquest afer per part de la Junta de Govern local i dels tècnics municipals, creiem necesari donar el major rigor possible i seguretat juridica a la resolucio del estudi de detall.
Per tant, el nostre grup que ja ho va proposar al ple del dia 22 de gener, ara ho fara formalment de proposar a tots els grups municipals que es trameti l’estudi de detall als Serveis Territorials d`Urbanisme de Girona, i no s’aprovi definitivament l’estudi de detall per part del ple municipal sense l’informe favorable dels Serveis Territorials d`Urbanisme de Girona.
GRUP MUNICIPAL ICV-EUiA-EPM
Font: La Veu de Sils (ICV-EUiA)
.
Condemnen Juan Antonio Roca a sis anys i deu mesos de presó pel "cas saqueig"
L'Audiència Nacional ha condemnat a sis anys i deu mesos de presó l'assessor urbanístic de l'Ajuntament de Marbella, Juan Antonio Roca, detingut en el marc de l'"operació Saqueig". Se'l considera culpable de desviar fons municipal durant els anys 1991 i 1995. A més de Roca, el tribunal ha condemnat José Luis Sierra, assessor jurídic de l'exalcalde Jesús Gil, i Manuel Jorge Castel, considerat comptable de l'entramat financer, a 9 i 8 anys de presó, respectivament, mentre que ha absolt als altres tres acusats. Els condemnats hauran d'indemnitzar el consistori de Marbella amb 23 milions d'euros.
.
Font: 3cat.24 (23/01/09)
.
Sociovergència encoberta
El vot de l´alcalde de Sils atura les mocions del supermercat
CiU s'absté en la votació i els veïns reclamen que es revisi si les obres estan paralitzades
SILS E.BATLLE
La sala de plens de Sils es va omplir ahir de gom a gom perquè s'hi tractava un dels temes que ha dut més polèmica al poble durant els últims mesos: la presumpta "il·legalitat" del supermercat Consum de Can Cabirol. Tot i la presència dels veïns, les dues mocions que s'hi debatien, la d'AMS i ICV-EUiA, no es van poder aprovar, ja que tot i que els regidors d'AMS i ICV-EUiA, a l'oposició, van votar-hi en contra, la clau quedava a mans de CiU, grup que finalment va abstenir-se. L'alcalde, Martí Nogué (IdS), per tant, va desempatar la votació i les mocions no van prosperar.
Tot i això, els retrets entre el grup de govern i els d'AMS i ICV foren constants. Es van acusar de "no respectar la normativa", assegura el regidor ecososcialista, Albert Miralles, i per altra banda, el líder d'AMS, Antoni Tello, va reclamar "transparència i que la responsabilitat recaigui en els polítics".
El portaveu de CiU, Francesc Anotor, regidor d'Urbanisme en la passada legislatura i membre del govern que va aprovar el projecte del supermercat, va assegurar que "és cert que falta diàleg, però en aquest afer no hi ha res que vulneri la llei".Tot i això, Martí Nogué va mantenir el discurs dels darrers mesos i va afirmar que aprovant les mocions "es va contra tot el poble de Sils", ja que l'obra és totalment legal, i que, per tant, si prosperessin "s'hauria de pagar una gran indemnització".
Els veïns afectats, com va avançar dijous el Diari de Girona, han presentat un contenciós contra l'Ajuntament perquè es revisi la llicència,a causa de les irregularitats urbanístiques que han detectat. Aquests, durant el torn de precs i preguntes del plenari, van asssegurar que tot i que les obres estan aturades per decret d'alcaldia, s'hi està treballant igualment, en concret a la zona interior del supermercat.
Font: Diari de Girona (23/01/09)
.
Comentaris: Supermercat
.
La Veu de Sils deixa les polítiques i propaganda d'IDS en evidència.
IdS - QUAN ERA OPOSICIO VEIA LES COSES DE FORMA DIFERENT
Aleshores els tecnics municipals estaven equivocats ??Si hagues prosperat el recurs d`alçada de IdS, el poble hauria de haver pagat una gran indemnització??
O ja se sabia que hi havia una assegurança de l`Ajuntament per cubrir aquestes coses ??
En el ple d`ahir, a requeriment del public, l`Alcalde va reconeixer que l`Ajuntament te una asegurança per les coses que es fan malament.
Alcalde, prou de presionar als que volen fer respectar les normes urbanistiques.
.
Font: La Veu de Sils
.
L'ajuntament de Sils i els jutjats contenciós-administratius de Girona.
L'Ajuntament no aporta en plaç la documentació sol.licitada (l'expedient sencer) pel jutge i és requerit novament amb advertiment de multa. El procedimet tracta d'una Reclamació de responsabilitat patrimonial, que la Junta de Govern silenca ha desetimat, per la minva d'edificabilitat d'uns solars a Vallcanera sobre els que el Tribunal Superor de Justícia de Catalunya va anul.lar a l'ajuntament un acord recolçat en un informe de l'Arquitecte municipal. Es dóna la circumstància que el jutjat núm. 2 de la mateixa ciutat també ha reclamat l'expedient a l'ajuntament de l'assumpte conegut popularment com el Cas del Nyap de Sils.
Altres perles jurídiques del tècnics i IDS: L'alcalde de Sils, els seus advocats, un recurs de reposició i un nou ridícul per Sils gràcies al seu ajuntament
P.S: Gràcies per l'enviament
.
dijous, 22 de gener de 2009
Ple municipal: "Le jour de gloire est arrivé"
.
Si vens tu (i 1 més) els callarem.
.
Comentaris a Supermercat i Ple del Nyap
.
Notícies al Diari de Girona sobre el Nyap (tribunals i mocions d'AMS i ICV ):
.
ICV i AMS reclamen paralitzar les obres
.
El ple de Sils d'aquest vespre debatrà dues mocions de dos dels grups de l'oposició, ICV-EUiA i AMS, que tot i tenir alguna diferència en l'argumentació, tenen un mateix objectiu: paralitzar les obres del supermercat de Can Cabirol i que es revisi la presumpta il·legalitat urbanística que han denunciat els veïns. El grup d'AMS, però, va més enllà i reclama també responsabilitats polítiques, si n'hi ha, en l'atorgació d'aquesta llicència. Ambdues mocions es podrien aprovar si el grup de CiU hi votés a favor, ja que el grup d'IdS governa en minoria amb quatre regidors. Els vots d'ICV-EUiA, AMS i CiU podrien aprovar-les, ja que sumen set edils
.
Veïns de Sils duen el consistori al jutjat pel permís del polèmic supermercat
.
L'Ajuntament ha rebut la notificació aquesta setmana, on es reclama tot l'expedient urbanístic
SILS E.BATLLE
L'Ajuntament de Sils ha rebut aquesta setmana la notificació de la jutgessa del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona on se l'informa que s'ha admès a tràmit la denúncia de deu veïns del carrer Bastiments, a la zona coneguda com a Can Cabirol, que reclamen que, després d'haver argumentat les presumptes il·legalitats urbanístiques del supermercat i rebut resposta de l'Ajuntament, es revisi la llicència que es va donar a la promotora del supermercat Consum.
Aquesta demanda la van interposar els veïns a principis del mes de desembre i fa pocs dies que a l'Ajuntament se li va notificar que s'havia admès a tràmit. Els veïns, com ja han reclamat en diverses ocasions, volen que se'ls escolti, ja que consideren que el supermercat Consum que s'està construint davant de casa seva incompleix la normativa referent a habitatges amb tolerància comercial i que en el moment que es va atorgar la llicència, el 2007, el consistori no va exigir cap estudi d'impacte ambiental ni tampoc es va aprovar cap estudi de detall sobre la construcció d'un supermercat al solar.
Fa pocs dies, el consistori va respondre als veïns assegurant-los que no tenien raó i que la llicència era del tot legal. L'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS), ahir es mostrava sorprès del contenciós presentat pels veïns, ja que "el van presentar quan encara no els havíem respost i després demanen diàleg". En canvi, els veïns asseguren que van fer-ho així perquè "s'havia de presentar abans no caduqués l'última revisió de la llicència". Tot i això, el batlle assegura que "s'ha fet un nou informe de secretaria, tècnic i l'advocat urbanístic per les mocions que han presentat els grups d'AMS i ICV-EUiA i tot es troba correcte, tal com vam dir també als veïns". Tot i això, l'alcalde va acabar afirmant que "un jutge ho decidirà i mai se sap, ens podríem haver equivocat".D'altra banda, les obres del ?supermercat es troben ara aturades perquè l'alcalde va emetre un decret a finals d'any on feia suspendre-les a causa dels moviments de terra detectats en una zona, que no estaven previstos en el projecte. De moment, l'Ajuntament ha donat temps a l'empresa perquè ?presenti la documentació per legalitzar-ho, però els veïns temen que això serveixi per legalitzar-ho tot.
.
dimecres, 21 de gener de 2009
Nyap edicte
El dia que s'ha fet públic que l'Ajuntament de Sils haurà de comparèixer en seu judicial per l'assumpte Nyap i a poques hores que el Ple municipal voti el seu enderrocament, el BOP de Girona publica aquest Edicte:
Núm. 729
AJUNTAMENT DE SILS
Edicte sobre informació pública d’un estudi de detall
La Junta de Govern Local ordinària del 19 de gener de 2009 va aprovar inicialment l’Estudi
de Detall de la illa delimitada pels carrers Bastiments, Països Catalans i Av. La Selva,
redactat per l’arquitecte Adrià Felip i promogut per l’entitat mercantil FONCIE SL.
Es sotmet a informació pública pel termini d’un mes, perquè es puguin presentar les
al·legacions o suggeriments dins de l’esmentat termini.
Sils, 20 de gener de 2009
Martí Nogué Selva
Alcalde
Comentaris (ja som més de 350) a: Supermercat
.
No et conformis, atura el Nyap, vine al Ple i porta companyia (tu+1)
"N'hi ha que qüestionen l'amplitud de les nostres ambicions i suggereixen que el nostre sistema no pot tolerar gaires grans plans. Tenen la memòria curta. Perquè han oblidat el que aquest país ja ha fet; el que homes i dones lliures poden assolir quan la imaginació s'uneix a l'interès comú i la necessitat a la valentia. El que no entenen els cínics és que el terreny que trepitgen ha canviat i que els arguments polítics estèrils que ens han consumit durant massa temps ja no serveixen. "
Discurs sencer del president Obama a l'avui.cat
.
dimarts, 20 de gener de 2009
Fonaments de Dret en la moció d'AMS per revisar la llicència del Nyap
Moció sol·licitant la revisió de les llicències i la paralització de les obres per la construcció d’una superfície comercial ubicada entre els carrers Països Catalans, Bastiments i Avinguda La Selva de Sils a la urbanització Can Cabirol de Sils
Maria Josep López i Dolcet i Antonio Tello Fernàndez, de Sils, com a grup municipal AMS de l’Ajuntament de Sils presenta el següent text per tal que en forma de moció sigui sotmès a la consideració del Ple de l’Ajuntament de Sils.
Exposició de motius
Atès que des de fa unes setmanes s’estan executant unes obres, amb l’objectiu de construir una superfície comercial, a la parcel·la 308 de la urbanització Can Cabirol de Sils, ubicada entre els carrers Països Catalans, Bastiments i Avinguda La Selva de Sils.
Atès que les esmentades obres s’executen en base a una sèrie de llicències (expedients 17/2007, 2008/30, i 2008/201) que contradiuen el vigent planejament urbanístic de Sils, que exigeix l’aprovació previ d’un Estudi de Detall (inexistent a dia d’avui) per poder concedir qualsevol llicències en l’àmbit on s’estan executant les obres.
Atès que un conjunt de veïns del municipi de Sils han presentat un escrit, en data 25 de novembre de 2008, descrivint una sèrie d’irregularitat administratives en la concessió de les esmentades llicències i sol·licitant, entre d’altres, la revisió de les llicències i la paralització de les obres.
Atès que en tot l’expedient administratiu, de la citada superfície comercial, l’Ajuntament de Sils no ha acreditat el compliment dels requisits exigits per l’article 10 en relació al 6 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials que exigeixen:
a. L'adequació del projecte al Pla territorial sectorial d'equipaments comercials, de manera que no es pot autoritzar cap establiment que no s'ajusti a la totalitat de les determinacions del Pla.
b. L'adequació del projecte al planejament urbanístic vigent.
c. Les condicions que conformen la seguretat del projecte i la integració de l'establiment en l'entorn urbà.
d. La mobilitat generada pel projecte, amb una atenció especial a la incidència en la xarxa viària i les infraestructures públiques, i també a l'existència o no de mitjans de transport públic col·lectiu suficients per a atendre els fluxos de públic previsibles i desincentivar l'ús del vehicle particular, d'acord amb el que determina la Llei 9/2003, del 13 de juny, de la mobilitat.
e. La dotació d'aparcament prevista, d'acord amb les ràtios que siguin establertes per reglament en cada cas.
f. La localització del projecte en la trama urbana consolidada del municipi, si s'escau, i l'adequació del projecte a les disposicions del programa d'orientació dels equipaments comercials, si n'hi ha.
g. El dret dels consumidors a disposar d'una oferta àmplia i diversa en termes de qualitat, quantitat, preu i característiques dels productes.
h. El grau d'implantació de l'empresa sol·licitant en relació amb el seu mercat rellevant, de conformitat amb l'article 8.
Atesa la preocupació creixent dels veïns i petits comerciants de Sils en el sentit que la construcció de l’esmentada superfície comercial pugui trencar l’equilibri comercial que caracteritza la població i diluir la tradicional funció d’articulació social del comerç urbà.
El Grup Municipal AMS-AM a l’Ajuntament de Sils proposa l’adopció dels següents
Acords
1. Iniciar immediatament el procediment de revisió d’ofici de les llicències (expedients 17/2007, 2008/30, i 2008/201) aprovades amb l’objectiu de construir una superfície comercial, a la parcel·la 308 de la urbanització Can Cabirol de Sils, ubicada entre els carrers Països Catalans, Bastiments i Avinguda La Selva de Sils, d’acord amb el que preveu l’article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment administratiu, per ser nuls de ple dret d’acord amb el previst a l’article 62.1 lletres e) i f) de la mateixa Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment administratiu.
2. Suspendre l’executivitat dels actes administratius esmentats en el punt anterior, de conformitat amb allò que disposen els articles 200 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i 269.2 del Decret 305/2006, de 18 de juliol; i ordenar la paralització immediata de les obres en curs, d’acord amb l’article 200.3 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.
3. Sol·licitar un informe jurídic al secretari de la corporació perquè determini les responsabilitats, patrimonials o administratives, que se’n pugin derivar.
4. Comunicar el present acord als titulars de les esmentades llicències i als veïns afectats.
Maria Josep López i Dolcet Antonio Tello Fernàndez
Sils, a 30 de desembre de 2008
Font: CONSIDERACIONS SOBRE LA MOCIÓ CONTRA EL NYAP DEL CARRER BASTIMENTS.
Més fonaments de Dret d'ICV-EUiA: PROPER PLE ORDINARI AJUNTAMENT SILS - SUPERMERCAT
.
Maria Josep López i Dolcet i Antonio Tello Fernàndez, de Sils, com a grup municipal AMS de l’Ajuntament de Sils presenta el següent text per tal que en forma de moció sigui sotmès a la consideració del Ple de l’Ajuntament de Sils.
Exposició de motius
Atès que des de fa unes setmanes s’estan executant unes obres, amb l’objectiu de construir una superfície comercial, a la parcel·la 308 de la urbanització Can Cabirol de Sils, ubicada entre els carrers Països Catalans, Bastiments i Avinguda La Selva de Sils.
Atès que les esmentades obres s’executen en base a una sèrie de llicències (expedients 17/2007, 2008/30, i 2008/201) que contradiuen el vigent planejament urbanístic de Sils, que exigeix l’aprovació previ d’un Estudi de Detall (inexistent a dia d’avui) per poder concedir qualsevol llicències en l’àmbit on s’estan executant les obres.
Atès que un conjunt de veïns del municipi de Sils han presentat un escrit, en data 25 de novembre de 2008, descrivint una sèrie d’irregularitat administratives en la concessió de les esmentades llicències i sol·licitant, entre d’altres, la revisió de les llicències i la paralització de les obres.
Atès que en tot l’expedient administratiu, de la citada superfície comercial, l’Ajuntament de Sils no ha acreditat el compliment dels requisits exigits per l’article 10 en relació al 6 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials que exigeixen:
a. L'adequació del projecte al Pla territorial sectorial d'equipaments comercials, de manera que no es pot autoritzar cap establiment que no s'ajusti a la totalitat de les determinacions del Pla.
b. L'adequació del projecte al planejament urbanístic vigent.
c. Les condicions que conformen la seguretat del projecte i la integració de l'establiment en l'entorn urbà.
d. La mobilitat generada pel projecte, amb una atenció especial a la incidència en la xarxa viària i les infraestructures públiques, i també a l'existència o no de mitjans de transport públic col·lectiu suficients per a atendre els fluxos de públic previsibles i desincentivar l'ús del vehicle particular, d'acord amb el que determina la Llei 9/2003, del 13 de juny, de la mobilitat.
e. La dotació d'aparcament prevista, d'acord amb les ràtios que siguin establertes per reglament en cada cas.
f. La localització del projecte en la trama urbana consolidada del municipi, si s'escau, i l'adequació del projecte a les disposicions del programa d'orientació dels equipaments comercials, si n'hi ha.
g. El dret dels consumidors a disposar d'una oferta àmplia i diversa en termes de qualitat, quantitat, preu i característiques dels productes.
h. El grau d'implantació de l'empresa sol·licitant en relació amb el seu mercat rellevant, de conformitat amb l'article 8.
Atesa la preocupació creixent dels veïns i petits comerciants de Sils en el sentit que la construcció de l’esmentada superfície comercial pugui trencar l’equilibri comercial que caracteritza la població i diluir la tradicional funció d’articulació social del comerç urbà.
El Grup Municipal AMS-AM a l’Ajuntament de Sils proposa l’adopció dels següents
Acords
1. Iniciar immediatament el procediment de revisió d’ofici de les llicències (expedients 17/2007, 2008/30, i 2008/201) aprovades amb l’objectiu de construir una superfície comercial, a la parcel·la 308 de la urbanització Can Cabirol de Sils, ubicada entre els carrers Països Catalans, Bastiments i Avinguda La Selva de Sils, d’acord amb el que preveu l’article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment administratiu, per ser nuls de ple dret d’acord amb el previst a l’article 62.1 lletres e) i f) de la mateixa Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment administratiu.
2. Suspendre l’executivitat dels actes administratius esmentats en el punt anterior, de conformitat amb allò que disposen els articles 200 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i 269.2 del Decret 305/2006, de 18 de juliol; i ordenar la paralització immediata de les obres en curs, d’acord amb l’article 200.3 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.
3. Sol·licitar un informe jurídic al secretari de la corporació perquè determini les responsabilitats, patrimonials o administratives, que se’n pugin derivar.
4. Comunicar el present acord als titulars de les esmentades llicències i als veïns afectats.
Maria Josep López i Dolcet Antonio Tello Fernàndez
Sils, a 30 de desembre de 2008
Font: CONSIDERACIONS SOBRE LA MOCIÓ CONTRA EL NYAP DEL CARRER BASTIMENTS.
Més fonaments de Dret d'ICV-EUiA: PROPER PLE ORDINARI AJUNTAMENT SILS - SUPERMERCAT
.
dilluns, 19 de gener de 2009
El Ple del Nyap d'IDS amb la publicitat mínima oficial
IDS al seu programa electoral:
Volem obrir l’Ajuntament a tots els silencs, escoltar-los i afavorir la màxima participació en la presa de decisions. Volem treballar per Sils.-
AFAVORIREM la possibilitat d’assistir als plens municipals-
PROMOUREM les sessions obertes al públic de preguntes en els plens.
FAREM consultes periòdiques reals i participatives sobre les actuacions importants a fer (POUM, projectes i obres que afectin a un nombre important de veïns, etc.)
La realitat: DEMANAR A AMS QUE RETIRI UNA MOCIÓ PERQUÈ NO ES VOTI SOBRE EL NYAP, VOLER QUE VALLCANERA PAGUÉS 1,5 M€ EN OBRES A UNA COMPANYIA D'AIGÜES I CONVOCAR ELS PLENS IMPORTANTS AMB LA MÍNIMA INFORMACIÓ.
.
.
.
Si tu et mous, la història i els fets els calla.
.
Comentaris: Supermercat
.
dissabte, 17 de gener de 2009
El president de l'Associació de Vallcanera demanarà a CiU que doni suport a les mocions d'AMS i ICV per aturar el Nyap al Ple
Fonts dignes de la nostra confiança ens informen que el president de l'Associació de Vallcanera, entre altres veïns i veïnes de Sils, demanaran als regidors de CiU i al seu cap Xico Anoro que votin a favor de les mocions presentades per AMS i ICV al proper ple municipal.
.
La moció d'ICV va ser presentada un cop que es va donar a conèixer la demanda de l'alcalde a AMS de retirar la seva moció i tot i que AMS s'ha mantinguda ferma, diferents veïns i veïnes van adreçar-se al grup d'ICV, per tal que d'assegurar la votació al Ple, que l'alcalde volia impedir.
.
Miltants d'IDS, van arribar a afirmar que cap moció sobre el Nyap arribaria el Ple. Ara tenen dos molt similiars perquè el Ple voti sobre les irregularitats detectades pels serveis tècnics del partits.
.
Comentaris (ja som més de 330) a: Supermercat
.
divendres, 16 de gener de 2009
A Sils Podem i volem esmenar les irresposabilitats d'IDS amb el Nyap
Demanem un pacte de CiU, AMS i ICV que posi ordre en el desgavell d'IDS amb el Nyap al proper Ple que ja hauria d'haver-se convocat i fet públic. Volem que CiU voti en favor del poble i no en favor dels criteris de velles glòries que puguin tornar a aparèixir pel Ple només quan es tracta el tema del Supermercat.
Comentaris (ja som més de 330) a: Supermercat
.
Can Campà a Riudarenes: Un urbanisme al servei de les persones és possible
L'Ajuntament de Riudarenes durà a terme una reunió per presentar-vos un projecte per promoure 16 habitatges protegits a can Campà
Dia: divendres 23 de gener de 2009
Hora: 20:00 h
Lloc: Polivalent
Riudarenes
Font: Bloc de CiU Riudarenes
.
dijous, 15 de gener de 2009
Riudarenes posa en marxa un pla de neteja de carrers.
L’Ajuntament de Riudarenes ha endegat un projecte per tal de millorar el servei de neteja en tot el municpi. Segons l’alcadde, Narcis Colomé, el sistema de neteja actual era bastant precari. Ja, quan el seu grup estava a l’oposició venia reclamant un sistema més modern i efectiu, però l’anterior Govern que encapçalava el senyor Gironès no feia cap actuació respecte d’això. Per aquest motiu, des que el grup CiU i el regidor no adscrit van assolir l’alcaldia, es va començar a planificar un pla de neteja d’espais públics, i que també contempla millores en la recollida de deixalles i de reciclatge, que s’anirà executant per parts.
De moment, s’ha comprat una màquina de neteja viària a través de l’empresa municipal SEMURSA que, a banda de fer més afectiva la neteja, allibararà els treballadors de feina i, per tant, podran dedicar-se a altres tasques.
L’alcalde manifesta que aquesta no és l’única adquisició que es fara en màquinaria, ja que també està prevista la compra d’un camió de recollida de deixalles nou. De mica en mica van sortint a llum els projectes que té el govern actual i Colomé lamenta que AIR-PSC sempre opti per una d’aquestes dues vies: criticar-ho tot, o bé argumentar que els projectes que es fan són fruit de la seva feina anterior. Ni una cosa ni l’atre són certes, ja que amb un s’intenta criticar un bon treball i amb l’altre confondre la gent i així atribuir-se un feina que no van fer. El que posa nerviós a l’oposició és veure la gran activitat d’aquest nou Govern, que evidencia la manca d’il·lusió que tenia el censurat.
Font: Gironanoticies.com
.
De moment, s’ha comprat una màquina de neteja viària a través de l’empresa municipal SEMURSA que, a banda de fer més afectiva la neteja, allibararà els treballadors de feina i, per tant, podran dedicar-se a altres tasques.
L’alcalde manifesta que aquesta no és l’única adquisició que es fara en màquinaria, ja que també està prevista la compra d’un camió de recollida de deixalles nou. De mica en mica van sortint a llum els projectes que té el govern actual i Colomé lamenta que AIR-PSC sempre opti per una d’aquestes dues vies: criticar-ho tot, o bé argumentar que els projectes que es fan són fruit de la seva feina anterior. Ni una cosa ni l’atre són certes, ja que amb un s’intenta criticar un bon treball i amb l’altre confondre la gent i així atribuir-se un feina que no van fer. El que posa nerviós a l’oposició és veure la gran activitat d’aquest nou Govern, que evidencia la manca d’il·lusió que tenia el censurat.
Font: Gironanoticies.com
.
L'Entestament sense límits:
El consistori desestima les al·legacions dels veïns de Can Cabirol contra el supermercat
silsJ.C.. Sils.
L'Ajuntament de Sils ha desestimat totes les al·legacions que els veïns de Can Cabirol havien presentat contra la construcció del supermercat que s'està fent a la zona. Els veïns havien demanat la nul·litat de les llicències, la suspensió de l'executivitat dels actes administratius, i la paralització i la demolició de les obres. El consistori ha desestimat la demanda perquè considera que no es donen els supòsits previstos en la Llei 30/1992. D'altra banda, el grup municipal d'ICV-EUiA presentarà en el ple de la setmana vinent una moció en què demana que l'Ajuntament reconegui les obres com a il·legals i s'abandoni la construcció d'aquest supermercat. L'alcalde, Martí Nogué, considera que aquesta demanda és una «irresponsabilitat».
Font: El Punt (15/01/2009)
Comentaris: Supermercat
.
Font: El Punt (15/01/2009)
Comentaris: Supermercat
.
Plens municials, Nyaps, estudis de detall i temeritats
EL TSJC ANULA L’ESTUDI DE DETALL QUE PRETENIA LA IMPLANTACIÓ D’UNA GRAN SUPERFÍCIE COMERCIAL A LA CLOSA DE L’ÀNGEL
La sala contenciós-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat nul de ple dret l’acord del plenari de l’Ajuntament de Puigcerdà de data 11 d’agost de 2006, durant el qual es va aprovar l’estudi de detall que pretenia canviar la proporció entre sostre residencial i comercial del sector de La Closa de l’Àngel per permetre la implantació d’una gran superfície comercial en aquesta zona de Puigcerdà.
L’equip de govern de Puigcerdà (ERC-PSC) havia intentat per diferents vies possibilitar la implantació d’un nou hipermercat a Puigcerdà. Amb aquest objectiu va modificar el pla parcial de La Closa de l’Àngel, modificació que va ser suspesa judicialment i posteriorment declarada nul·la per una sentència de març de 2007 de la jurisdicció contenciós-administrativa.
Va ser llavors quan l’equip de govern va decidir fer un estudi de detall amb la mateixa finalitat. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va mostrar-se contrària a la modificació d’usos que pretenia l’equip de govern mitjançant l’aprovació d’aquest estudi de detall. Els Serveis Jurídics de la Diputació de Girona també van emetre un informe on deien que “l’acord municipal d’11/08/2006 està mancat del suport legal indispensable per assolir validesa jurídica i no compta amb arguments jurídics mínimament sòlids”, i avisava fins i tot “d’una hipòtetica condemna en costes a l’Ajuntament”. I ja amb anterioritat, el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat havia fet un altre informe desfavorable a les pretensions de l’equip de govern puigcerdanès.
Malgrat això, l’equip de govern va decidir aprovar l’estudi de detall amb els vots a favor d’ERC i PSC i el vot en contra del grup municipal de Convergència i Unió. El posicionament contrari del grup de CiU es basava en els següents arguments:
* Que els estudis de detall havien desaparegut de la nova Llei d’Urbanisme i que només podien existir de manera transitòria en els municipis que no tinguessin aprovat un pla d’ordenació urbanística, però Puigcerdà sí que en tenia.
* Que els estudis de detall només permetien ordenar volums i alinear rasants, però no fer un canvi d’usos urbanístics (en aquest cas, es pretenia reduir la superfície d’ús residencial i augmentar la superfície d’ús comercial).
* Que amb una figura de planejament urbanístic inferior (un estudi de detall és inferior jeràrquicament a una modificació puntual d’un pla parcial) es modifiqués la proporció entre sostre residencial i comercial, quan la modificació de pla parcial aprovada per l’equip de govern amb la mateixa finalitat havia estat suspesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
* Que la zona de la Closa de l’Àngel es va declarar sector d’urbanització prioritària degut al seu ús principal de caràcter residencial, amb l’objectiu d’oferir sòl residencial davant la demanda creixent al municipi, i que aquesta modificació que pretenia l’equip de govern contravenia aquest objectiu.
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considera que “s’aprecia temeritat en l’actuació de l’Ajuntament”, ja que considera que “era patent la nul·litat de l’estudi de detall”, i per això el condemna també a pagar les costes (…)
dissabte, setembre 20, 2008
Font:http://ciupuigcerda.blogspot.com/2008/09/el-tsjc-anula-lestudi-de-detall-que.html
Comentaris a: Supermercat.
.
La sala contenciós-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat nul de ple dret l’acord del plenari de l’Ajuntament de Puigcerdà de data 11 d’agost de 2006, durant el qual es va aprovar l’estudi de detall que pretenia canviar la proporció entre sostre residencial i comercial del sector de La Closa de l’Àngel per permetre la implantació d’una gran superfície comercial en aquesta zona de Puigcerdà.
L’equip de govern de Puigcerdà (ERC-PSC) havia intentat per diferents vies possibilitar la implantació d’un nou hipermercat a Puigcerdà. Amb aquest objectiu va modificar el pla parcial de La Closa de l’Àngel, modificació que va ser suspesa judicialment i posteriorment declarada nul·la per una sentència de març de 2007 de la jurisdicció contenciós-administrativa.
Va ser llavors quan l’equip de govern va decidir fer un estudi de detall amb la mateixa finalitat. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va mostrar-se contrària a la modificació d’usos que pretenia l’equip de govern mitjançant l’aprovació d’aquest estudi de detall. Els Serveis Jurídics de la Diputació de Girona també van emetre un informe on deien que “l’acord municipal d’11/08/2006 està mancat del suport legal indispensable per assolir validesa jurídica i no compta amb arguments jurídics mínimament sòlids”, i avisava fins i tot “d’una hipòtetica condemna en costes a l’Ajuntament”. I ja amb anterioritat, el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat havia fet un altre informe desfavorable a les pretensions de l’equip de govern puigcerdanès.
Malgrat això, l’equip de govern va decidir aprovar l’estudi de detall amb els vots a favor d’ERC i PSC i el vot en contra del grup municipal de Convergència i Unió. El posicionament contrari del grup de CiU es basava en els següents arguments:
* Que els estudis de detall havien desaparegut de la nova Llei d’Urbanisme i que només podien existir de manera transitòria en els municipis que no tinguessin aprovat un pla d’ordenació urbanística, però Puigcerdà sí que en tenia.
* Que els estudis de detall només permetien ordenar volums i alinear rasants, però no fer un canvi d’usos urbanístics (en aquest cas, es pretenia reduir la superfície d’ús residencial i augmentar la superfície d’ús comercial).
* Que amb una figura de planejament urbanístic inferior (un estudi de detall és inferior jeràrquicament a una modificació puntual d’un pla parcial) es modifiqués la proporció entre sostre residencial i comercial, quan la modificació de pla parcial aprovada per l’equip de govern amb la mateixa finalitat havia estat suspesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
* Que la zona de la Closa de l’Àngel es va declarar sector d’urbanització prioritària degut al seu ús principal de caràcter residencial, amb l’objectiu d’oferir sòl residencial davant la demanda creixent al municipi, i que aquesta modificació que pretenia l’equip de govern contravenia aquest objectiu.
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considera que “s’aprecia temeritat en l’actuació de l’Ajuntament”, ja que considera que “era patent la nul·litat de l’estudi de detall”, i per això el condemna també a pagar les costes (…)
dissabte, setembre 20, 2008
Font:http://ciupuigcerda.blogspot.com/2008/09/el-tsjc-anula-lestudi-de-detall-que.html
Comentaris a: Supermercat.
.
Xavier Sala i Martí sobre la crisi
El gobierno da las culpas de la crisis española a la situación financiera internacional pero no, la crisis española no viene de fuera sino que es made in Spain.
Hace unas décadas, España era un país pobre y basó su crecimiento en la producción y venta de productos baratos (turismo, textil, zapatos, juguetes y hortalizas). Eso era posible porque, al ser pobre, los salarios y, por lo tanto, los costes de producción eran bajos. A medida que España crecía, los salarios subían y la competitividad desaparecía. Y cuando uno no puede competir vendiendo sus productos más baratos que los demás, uno tiene que hacer cosa nuevas. Es decir, uno tiene que innovar. Pero España nunca hizo los deberes en temas de innovación. No lo hizo porque intentó perpetuar la situación de salarios bajos a base de contratar a inmigrantes pobres. Esa inmigración que algunos presentaron como la salvación nacional, en realidad lo que hacía era retardar las reformas empresariales ya que permitía seguir pagando salarios bajos en lugar de innovar o adaptar tecnologías modernas: si no hubiera habido inmigrantes que aceptaran salarios miserables de camareros, hace tiempo que las empresas turísticas habrían tenido que transformarse y dedicarse a actividades de mayor valor añadido.
Otra razón por la que nunca se llevaron a cabo las reformas necesarias para fomentar la innovación fue la burbuja inmobiliaria. Por alguna razón misteriosa, se generalizó entre la ciudadanía la idea de que el ladrillo era una inversión segura (porque “el ladrillo nunca baja”, nos decían algunos expertos). Y como el ladrillo nunca bajaba, todo el mundo quiso especular comprando viviendas. Por un lado, eso hacía subir el precio de las mismas, lo cual confirmaba la hipótesis de que el ladrillo nunca bajaba y, por otro, hizo que las constructoras se forraran construyendo y vendiendo viviendas. Durante ese proceso, el sector creaba empleo y riqueza: entre un 15% y un 19% del crecimiento español venía explicado por el sector de la construcción (en comparación, en Estados Unidos sólo el 4% del PIB venía de la construcción). Pero ese crecimiento solamente se podía mantener si seguía la histeria colectiva que hacía que los precios siguieran subiendo. El problema es que los precios no podían seguir subiendo hasta el infinito… y dejaron de subir: el ladrillo dejó de ser una buena inversión, la gente dejó de comprar, las constructoras e inmobiliarias dejaron de contratar a trabajadores y, ahora, entre el 15% y el 19% del PIB corre el riesgo de desaparecer.
¿Qué tiene que ver eso con la falta de innovación?: ¡la complacencia! Como las cosas iban bien, nadie veía la necesidad de llevar a cabo las dolorosas reformas que habrían fomentado la innovación. En medio de toda esa exuberancia, nadie se hizo la pregunta clave: cuando se acabe el boom de la construcción, ¿qué producirá España exactamente? La respuesta estaba clara: nada… o bien poco.
La monumental borrachera de la construcción dejó no una sino dos resacas importantes. Por un lado, las inmobiliarias tienen una deuda que ronda los 300.000 millones de euros, lo que equivale a ¡el 27% del PIB! Eso no sería un problema si no fuera porque los ingresos de ese sector en la actualidad son casi nulos con lo que les resultará imposible pagar esa deuda. Consecuencia: la banca (esa banca tan bien supervisada por el sistema regulador español), se va a tener que quedar con viviendas, solares, edificios a medio construir, y ciudades fantasma en la Costa del Sol. Una parte de todas esas propiedades va a ser revendida, a precios de saldo, y quizá recupere el 66% en términos reales. El agujero final será, pues, de unos 100.000 millones de euros: casi el 10% del PIB.
Por otro lado, ha quedado un déficit exterior que, curiosamente, también ronda el 10% del PIB. El déficit exterior es la diferencia entre la demanda agregada y la oferta agregada de la economía: si la gente quiere comprar (demanda) más de lo que produce (ofrece), la diferencia debe ser comprada en el extranjero (déficit exterior). Si, por el contrario, la gente produce más de lo que compra, la diferencia se vende al exterior (superávit). Mirado así, el déficit sólo se puede corregir de dos maneras: aumentando la oferta o disminuyendo la demanda. Así de simple. Reducir la demanda quiere decir que las familias, las empresas y el gobierno gasten un 10% menos. Es decir, una recesión económica del 10% del PIB relativo al potencial. No sabemos si esa caída se producirá durante el 2009 (como pasó en algunos países asiáticos durante la crisis del 97-98 o lo que pasó en Argentina en el 2000) o si habrá una caída más lenta pero mucho más larga (por ejemplo, una reducción del 1% cada año durante 10 años). Lo que sí sabemos es que la caída sucederá. La alternativa es el aumento de la oferta. Es decir, el aumento de la productividad y la competitividad de las empresas.
Lo que nos lleva a las medidas anticrisis. Si el gobierno quiere evitar la catástrofe económica, debe concentrarse en el fomento de la productividad. No hay alternativa. Para ello debe llevar a cabo tres tipos de acciones. Primero, hay que tomar medidas que afecten rápidamente la competitividad como la reducción de costes burocráticos, la eliminación de regulaciones caprichosas o la reducción de costes fiscales relacionados con la producción, contratación e inversión.
Segundo, si se quieren tomar medidas de corte “keynesiano”, que se seleccionen aquellas que tengan un mayor efecto sobre la productividad. En este sentido, una política fiscal expansiva a base de reducción de impuestos que hagan a las empresas más competitivas es mejor que aumento del gasto público que implique mayores cargas fiscales futuras. O cuando se decida entre diferentes tipos de infraestructuras, que se escojan las que generen mayor competitividad empresarial y que den lugar a más innovación. O cuando se decida rescatar o ayudar a un sector, que se pregunte si es un sector de futuro o de pasado o si ese sector se instaló en España porque buscaba salarios bajos. Y cuidado con mantener déficits demasiado grandes porque un exceso de deuda pública va a conllevar una reducción del rating de la deuda española, con la consiguiente pérdida de reputación internacional.
Tercero, deben empezar a introducirse aquellas reformas que no van a tener efectos a corto plazo pero que son fundamentales para la competitividad a la larga. Entre ellas, son fundamentales la transformación del sistema educativo secundario para fomentar la creatividad, el espíritu crítico y el espíritu emprendedor de los estudiantes, la reforma de la universidad reduciendo el papel del funcionariado e fomentando competencia, la transformación del sistema financiero para que existan instituciones capaces de financiar proyectos de innovación o la erradicación de los excesos intervencionistas en sectores clave.
Se avecina una catástrofe económica sin precedentes y el gobierno tiene la oportunidad histórica de demostrar que su comportamiento errático durante el 2008 se debía más a que la situación le había cogido por sorpresa que a la incompetencia de sus ministros importantes. La hora de la verdad ha llegado a España.
Aquest article serà retallat ("Adjunto una nueva entrega de la serie "Crisis" para La Vanguardia. Cuando lo leais y comenteis, tened en cuanta que tiene 7100 caracteres y necesito reducirlo a 5500.") a La Vanguardia i es poden fer aportacions a l'espai facebook del Doctor.
dimecres, 14 de gener de 2009
Confirmat: El Ple municipal de Sils votarà sobre el Nyap
MOCIÓ 1 DE CANVI: NYAP
.
"ICV-EUiA-EPM proposem al ple l`adopcio del següents acords:
Que es revisi la llicència atorgada a l’empresa FONCIE, S.L. per a la construcció d’una nau industrial per a una activitat d’autoservei amb aparcament en superfície (EXP.2008/30), d’acord amb el procediment establert per a la revisió dels actes en via administrativa.
Que es suspengui l’ executivitat de la llicència d’obres i s’ordeni la paralització immediata de les obres iniciades.
Que es realitzi un informe juridic per part del secretari municipal que determini les responsabilitats patrimonials i administratives que se'n puguin derivar.
Que es comuniqui aquest acord als veïns i veïnes afectats.
Sils, 13 de gener 2009.
Albert Miralles Güell, Cristina Simó Alcaraz. Grup municipal ICV-EUiA-EPM de Sils."
.
Més informació i comentaris: Supermercat
.
MOCIÓ 2 DE CANVI: PER LES PERSONES
.
"ICV-EUiA-EPM proposa al ple l'adopció del següent acord:
Encarregar a l'equip tècnic municipal un informe amb caràcter urgent, de les condicions de seguretat dels parcs infantils públics de tot el terme municipal de Sils.
Aquest mateix informe haurà de proposar les mesures que s'estimen necessàries per corregir les deficiències de seguretat.
Sils, 13 de gener 2009"
.
Més informació i comentaris: La Veu de Sils
.
dimarts, 13 de gener de 2009
El Nyap de Sils al Ple del 6 de novembre
Al torn de paraules, L'alcalde afirma que l'aprovació del projecte d'activitats habilita la llicència d'obres - no és broma- que per cert preveia no atorgar l'obertura si l'ús previst era diferent a les normes urbanístiques. L'Ajuntament de Sils ha contractat una pòlissa de responsabilitat civil i patrimonial, poc temps després d'aprovar aquesta llicència d'obres de nau industrial.
"16.- Torn de paraules.
Miralles: diu que hi ha una certa alarma social en relació a l’expedient de llicència d’obres 2008/30, relatiu al supermercat a Can Cabirol. Creu que és un assumpte que preocupa en general al poble i el seu grup té intencions de treballar perquè s’aturi el projecte i si és possible, que es tiri a terra aquesta obra. Avui ha demanat informació a l’Ajuntament per l’accés a l’expedient i se li ha dit que hi ha d’haver el vist-i-plau de l’Alcalde. Pregunta quan podrà tenir accés a l’expedient i si hi ha algun tipus de dificultat.
Alcalde: dificultat, absolutament cap. Diu que avui ha estat des de les 9.15 fins 15.20h i no ha trobat al Sr. Miralles.
..
Francisco Anoro: pel que fa al centre comercial que s’està construint a Can Cabirol i que ha causat un cert enrenou entre els veïns, ja que potser algun entén que no havia d’anar aquest tipus d’establiment. Pregunta si s’ha parlat amb els veïns abans de posar en marxa aquesta instal·lació.
Alcalde: aquesta zona està catalogada com a comercial per les Normes Subsidiàries de Planejament des de l’any 1985. Des de llavors hi ha hagut modificacions i s’ha fet un text refós de la normativa urbanística i és la única que es va catalogar com a tal per aquestes normes. Durant aquests anys el propietari no ha fet res, però al març de l’any passat es va sol·licitar la llicència d’activitats per fer-hi el supermercat i en aquella època en què es va concedir la llicència, i dirigint-se al Sr. Anoro li diu que ell formava part de l’equip de govern que la va atorgar.
Francisco Anoro: però no el projecte d’obres.
Alcalde: diu que el projecte d’activitats és l’autorització prèvia necessària que habilita" (!!!) "per obtenir la llicència d’obres. A l’estiu passat no van fer més que sol·licitar la llicència d’obres de l’activitat que ja tenien.
Font: Acta del Ple penjada al web municipal
.
La història continua...
Comentaris (ja som més de 300) a Supermercat
.
dilluns, 12 de gener de 2009
diumenge, 11 de gener de 2009
divendres, 9 de gener de 2009
Alfons Delgado-Garcia: "Un petit aclariment"
Darrerament estic rebent demandes de col·laboració, d'opinió o de informació sobre diversos aspectes relacionats amb la conservació de l'Estany, sobretot pel que fa als diferents projectes urbanístics i de infraestructures que semblen que amenacen, un cop més, la seva integritat.
En primer lloc voldria agrair les comunicacions rebudes i especialment la confiança dipositada. Però també voldria aclarir que tot el que bonament pugui fer ho faré a títol personal, sempre i quan un llarg llistat de condicionants m'ho permetin.
Vaig deixar la presidència del Col·lectiu Bisaroca i em vaig donar de baixa de l'associació fa més d'un any, i no hi tinc cap contacte excepte algun de molt puntual, com la col·laboració amb l'edició del calendari de l'Estany.
Ens hem de felicitar per tots els que esteu treballant de forma professional o totalment altruista per la conservació i la millora de l'Estany de Sils. El coneixement i la mentalitat envers aquest important i únic espai natural ha canviat darrerament, i ho ha fet per millorar.
Gràcies a tothom i bon any.
Una salutació.
dijous, 8 de gener de 2009
Comentari anònim sobre el Nyap
Un (19:46:12) :
Martí, de bon rotllo, encara hi ets a temps. Et vam triar pel canvi, no pel continuisme, et vam veure als cartells electorals com si fossis algú del poble, un treballador que democratitzaria la casa del poble després de tan temps de majoria absoluta, el cap de l’oposició, el cap dels qui volien el canvi, i ara que has ocupat la cadira ens decepciones una i altra vegada. Et veiem atrapat entre els uns i els altres que sembla que et donen a firmar més i més papers. Digues prou, fot un cop a la taula, i digues prou. Fins quan vols continuar signant i signant?, signaràs la llicència d’obertura d’activitat?, signaràs l’estudi de detall quan ja saps que ara no toca presentar-lo?, quants papers signaràs només pq estàs atrapat en el embolic i no saps con sortir-te’n, com te’n sortiràs quan el síndic o la direcció general d’urbanisme o qui sap qui truquin a la porta?. Canvia d’estratègia, ets l’alcalde, ets el regidor d’urbanisme, digues prou als uns (els tècnics) i als altres (els antics governants), fot un cop de puny a la taula, i vota a favor d’aturar de veritat el Nyap, revisar les llicències donades fins ara i preguntar perquè es van fer tantes i tantes suposades i presumptes irregularitats. Rectificar és de savis, demanar perdó és de gent honrada. És només un consell, ingenu i humil. De bon rotllo.
Martí, de bon rotllo, encara hi ets a temps. Et vam triar pel canvi, no pel continuisme, et vam veure als cartells electorals com si fossis algú del poble, un treballador que democratitzaria la casa del poble després de tan temps de majoria absoluta, el cap de l’oposició, el cap dels qui volien el canvi, i ara que has ocupat la cadira ens decepciones una i altra vegada. Et veiem atrapat entre els uns i els altres que sembla que et donen a firmar més i més papers. Digues prou, fot un cop a la taula, i digues prou. Fins quan vols continuar signant i signant?, signaràs la llicència d’obertura d’activitat?, signaràs l’estudi de detall quan ja saps que ara no toca presentar-lo?, quants papers signaràs només pq estàs atrapat en el embolic i no saps con sortir-te’n, com te’n sortiràs quan el síndic o la direcció general d’urbanisme o qui sap qui truquin a la porta?. Canvia d’estratègia, ets l’alcalde, ets el regidor d’urbanisme, digues prou als uns (els tècnics) i als altres (els antics governants), fot un cop de puny a la taula, i vota a favor d’aturar de veritat el Nyap, revisar les llicències donades fins ara i preguntar perquè es van fer tantes i tantes suposades i presumptes irregularitats. Rectificar és de savis, demanar perdó és de gent honrada. És només un consell, ingenu i humil. De bon rotllo.
_________
.
Podeu comparar l'actitud actual d'IDS amb els seus arguments al seu web preelectoral de maig de 2007. (AQUÍ) Advertim que aquest exercici pot set molt decebedor.
.
Font i més comentaris: Sils, com més serem.... (08/01/2009)
.
IDS-PM demana a AMS que retiri la Moció sobre el Nyap de Sils a debatre al proper Ple ordinari
Fonts del Bloc dignes de la nostra confiança asseguren que es confirma la Moció sobre el Nyap de la que informàvem ahir.
El grup municipal que l'ha presentat és AMS, que ahir, segons les mateixes fonts, va ser trucat per l'alcalde en una reunió a l'edifici de l'ajuntament que no volia que es fes pública i on el propi alcalde en persona hauria demanat al líder del grup que retirés aquesta moció per tal que no hagi de ser considerada pel Ple. El regidor es va negar en rodó i va retreure a l'alcalde la manca d'informació respecte al controvertit decret del 23 de desembre de 2008, tot i que el dia abans s'havien vist i tots els grups estaven convocats a una reunió amb veïns i veïnes més directament afectats.
Al llarg d'aquest mes s'ha de convocar un Ple ordinari i l'alcalde vol evitar que determinats grups polítics hagin de posicionar-se sobre les polèmiques obres que afecten als veïns i les veïnes del carrer Bastiments.
El grup municipal tanca files amb el seu líder i no vol retirar una moció que asseguren "ve a posar ordre en tots aquest assumpte que ha estat mal gestionat segons els nostres assessors legals i volen aclarir mitjançant un informe jurídic possibles responsabilitats", afirmen les mateixes fonts.
El contingut íntegre de la moció serà conegut al mateix Ple.
Més informació i comentaris (ja som més de 290): Supermercat
El grup municipal que l'ha presentat és AMS, que ahir, segons les mateixes fonts, va ser trucat per l'alcalde en una reunió a l'edifici de l'ajuntament que no volia que es fes pública i on el propi alcalde en persona hauria demanat al líder del grup que retirés aquesta moció per tal que no hagi de ser considerada pel Ple. El regidor es va negar en rodó i va retreure a l'alcalde la manca d'informació respecte al controvertit decret del 23 de desembre de 2008, tot i que el dia abans s'havien vist i tots els grups estaven convocats a una reunió amb veïns i veïnes més directament afectats.
Al llarg d'aquest mes s'ha de convocar un Ple ordinari i l'alcalde vol evitar que determinats grups polítics hagin de posicionar-se sobre les polèmiques obres que afecten als veïns i les veïnes del carrer Bastiments.
El grup municipal tanca files amb el seu líder i no vol retirar una moció que asseguren "ve a posar ordre en tots aquest assumpte que ha estat mal gestionat segons els nostres assessors legals i volen aclarir mitjançant un informe jurídic possibles responsabilitats", afirmen les mateixes fonts.
El contingut íntegre de la moció serà conegut al mateix Ple.
Més informació i comentaris (ja som més de 290): Supermercat
.
dimecres, 7 de gener de 2009
Esperant la resposta del govern d'IDS-PM al requeriment de veïns i veïnes de Sils
Fonts del Bloc asseguren que un grup polític presentarà una moció perquè el Ple es pronunciï sobre les llicències atorgades i demanant l'aturada total i real de les obres en curs.
.
Més informació i comentaris: Supermercat..
.
dimarts, 6 de gener de 2009
Un regidor d’Arenys de Mar dóna la meitat del seu sou a Càritas
Contracte signat amb el Defensor del Ciutadà del municipi
Un regidor d’Arenys de Mar dóna la meitat del seu sou a Càritas
Redacció
Lluís Blanchar, regidor i portaveu del grup independent Veïns Independents d’Arenys (VIA) ha predicat amb l’exemple. En un contracte signat amb el Defensor del Poble de la localitat, Manel Pou, es compromet a destinar la meitat del seu sou a Càritas. En la discussió de l’aprovació dels pressupostos municipals el VIA proposava reduir un 25% el salari dels portaveus municipals, un 50% els dels regidors, un 5% els dels càrrecs exclusius a més de la congelació de les aportacions mensuals als grups. D’aquesta manera, el consistori estalviaria prop de 62.400 euros anuals. El govern local, format per PSC, ERC i ICV es va oposar a la proposta tot i que sí s’han congelat els sous.
Un regidor d’Arenys de Mar dóna la meitat del seu sou a Càritas
Redacció
Lluís Blanchar, regidor i portaveu del grup independent Veïns Independents d’Arenys (VIA) ha predicat amb l’exemple. En un contracte signat amb el Defensor del Poble de la localitat, Manel Pou, es compromet a destinar la meitat del seu sou a Càritas. En la discussió de l’aprovació dels pressupostos municipals el VIA proposava reduir un 25% el salari dels portaveus municipals, un 50% els dels regidors, un 5% els dels càrrecs exclusius a més de la congelació de les aportacions mensuals als grups. D’aquesta manera, el consistori estalviaria prop de 62.400 euros anuals. El govern local, format per PSC, ERC i ICV es va oposar a la proposta tot i que sí s’han congelat els sous.
Ara Blanchar ha signat un contracte amb el Defensor del Ciutadà i es compromet a pagar 295,60€ mensuals a l’organització social Càritas. L’entitat ja havia anunciat les dificultats que tenia en atendre el nombre cada cop més creixent de persones que sol•licitaven els seus serveis.
Blanchar ha respost a aquesta crida i insta a la resta de regidors a seguir el seu exemple.
Font: eldebat.cat (06/01/2009)
.
Pilar Rahola a La Vanguardia: "La histeria antiisraelí"
"Entiendo que nos quieran borrar del mapa, pero no pretendan que cooperemos con ustedes para lograr ese objetivo". El hecho de que esta vieja frase, de una cáustica Golda Meir a los dirigentes palestinos, sea tan vigente en la actualidad nos da la medida de la tragedia que sufre Tierra Santa desde hace décadas.
En realidad, esa misma frase yace en la drástica decisión militar que ha tomado el Gobierno israelí, y que lo ha vuelto a poner bajo el punto de mira -y de ira- planetario: la necesidad de frenar el permanente intento de destrucción de Israel.
Como decía recientemente el profesor Joan B. Culla, ante la incursión militar del Tsahal en la franja de Gaza caben múltiples reacciones y algunas tienen un sentido crítico justo. Pero como abundan las reacciones histéricas, carentes de cualquier atisbo de reflexión serena, estrictamente basadas en el maniqueísmo y el prejuicio, será necesario hacerse algunas preguntas al albur de los hechos.
Lo escribía hace poco el periodista Ari Shavit en Haaretz:"La operación Plomo Fundido es una operación justa. Y es, también, una operación trágica". Discrepo del término "justo" porque, como también decía Golda Meir, "las guerras no nos gustan, ni cuando las ganamos". Nunca puede considerarse justa una incursión militar que provoca decenas de muertos, aunque tenga como objetivo la destrucción del operativo militar de Hamas. Pero, ¿puede considerarse inevitable?
Algunos intelectuales, como Amos Oz, ya han alertado de que la incursión en Gaza implicará una nueva gran campaña contra Israel. Pero incluso la izquierda israelí mantiene una posición muy tibia respecto a la incursión. Yes que la decisión de atacar a Hamas llega después de un tremendo cansancio de la sociedad israelí, harta de no encontrar ninguna salida ni ninguna esperanza. Y harta de saber que el otro lado trabaja incansablemente para destruirla.
Veamos, pues, las preguntas, dirigidas especialmente a los pancartistas que vociferan su odio a Israel por las calles de nuestras ciudades, la mayoría sospechosos habituales, desde los convencidos de la izquierda intolerante, siempre preparados a levantar el puño contra Israel, hasta los múltiples sectores del islamismo. Curioso, por cierto, este pornográfico compadreo. Los que salen a la calle dicen hacerlo a favor de la libertad de Palestina.
Bien, ¿dónde han estado durante todos estos años en que han crecido fenómenos fundamentalistas que oprimían hasta el delirio a los propios palestinos? ¿Hamas tiene algo que ver con la libertad, o tiene todo que ver con el fascismo de corte islamista? ¿La libertad se defiende adiestrando a niños para el suicidio y esclavizando a mujeres? ¿La libertad la defiende Irán, país que sostiene económicamente a Hamas? ¿Es la libertad el patrimonio de los terroristas de Hizbulah?
Dicen, también, que salen a la calle por solidaridad. Bien. ¿Solidarios con quién? ¿Con Mahmud Abas, el presidente palestino, que ha sido menos crítico con la incursión que cualquier pancartista europeo? ¿Con los palestinos que no están de acuerdo con el uso de los fondos de ayuda a Palestina para armar ejércitos y preparar atentados? ¿Se han preguntado qué ocurre con esos fondos? ¿La solidaridad con los palestinos se defiende minimizando el terrorismo y perdonando las agresiones de Hamas? ¿Se defiende la paz aupando a líderes palestinos que no creen en ella?
Es cierto que, contra Israel, la izquierda intolerante vive mejor. Y es cierto también que, a realidades complejas, la masa vociferante prefiere la simpleza de los malos y buenos. Pero más allá de los prejuicios, los hechos son tozudos. Israel se retiró de Gaza, dejando intactas las estructuras económicas que había creado. Hamas las destruyó todas y aprovechó la retirada para volver a preparar un ejército de destrucción. Y centenares de misiles después continúa preparándose para ello.
El silencio de esa izquierda, hoy tan gritona, ha sido muy significativo. Lo que está ocurriendo en Gaza es trágico. Pero no empezó con la incursión de Israel. Y cargar todas las culpas contra Israel es cómodo y es simple, pero no sirve de nada. Porqué el principal enemigo del pueblo palestino palpita en su interior.
Font: La Vanguardia (06/01/2009)
.
També podeu visitar el seu bloc amb molts més articles.
.
Gaza i el progressisme català
Francesc Puigpelat
Una de les més insostenibles dèries del progressisme català és la seva presa de postura acrítica contra Israel i a favor dels palestins. Demostra ser en tot moment una reacció visceral, llunàtica i totalment desinformada de les claus del conflicte. Suposo que només amb el títol i aquesta introducció, hi haurà lectors que ja es prepararan el comentari per acusar-me de neocon, de genocida o d'assassí. Però compte: Mahmud Abbas, president de l'Autoritat Nacional Palestina, ha reaccionat davant la invasió d'Israel a Gaza de forma més moderada que la de molts que, a casa nostra, es volen erigir en defensors dels palestins.
El conflicte entre palestins i israelians no és de blancs i negres, de bons i dolents, d'uns que tenen la raó absoluta i altres que són l'Eix del Mal. És una guerra l'anàlisi de la qual requereix una mica de calma i de reflexió, que no són precisament virtuts en les que destaqui l'esquerra local. Bé: esmentaré alguns fets que posen de manifest la complexitat del problema.
L'atac israelià ve motivat pel llançament de míssils de Hamàs. El problema és que TV3, les nostres teles i les nostres ràdios d'això no en parlen mai, de les agressions palestines. Només ens informen (com de passada) que es tiraven centenars de míssils després de la brutal represàlia israeliana.
La reacció d'Israel és desproporcionada: el nombre de víctimes jueves és molt menor que el de palestines. Aquesta és una constant històrica del conflicte que fins ha estat quantificada: més o menys és 20 víctimes palestines per cada víctima israeliana.
Israel havia abandonat unilateralment la Franja de Gaza el setembre del 2005. És a dir, havia complert el que tots els progressistes del món li reclamaven: retirada dels territoris ocupats. Ha servit això per obtenir la pau? No. Hamàs ha seguit disparant míssils. La recepta "pau per territoris" no és tan simple com alguns la volen veure.
Hamàs controla Gaza i hi ha imposat un estat islamista. M'agradaria saber si serien tan pro-palestins els progres nostrats al cap d'uns mesos de viure en un lloc on la poligàmia és moneda comú i on et tallen el braç a l'alçada del colze si t'enxampen robant una tele.
Israel té una enorme responsabilitat per ocupar els territoris palestins des de 1967 i haver deixat que es podreixi la situació. Al cap de 40 anys d'ocupació, la set de revenja per ambdós bàndols és massa gran.
Es pot comparar Gaza amb un "camp de concentració", com ho fa la nostra esquerra? No: s'incorre en una frivolització tan absurda com quan el PP o Ciutadans acusen de "nazi" la Generalitat.
Es pot escriure molt més sobre les derivades polítiques del conflicte. Per exemple, la lluita entre Al Fatah a Cisjordània i Hamàs a Gaza, o entre els partits israelians a Tel Aviv, o sobre el complex escaquer que formen els Estats Units, Iran, Iraq, Síria i Al Qaeda. Però no tinc prou espai.Ara: el que sí que demanaria, sisplau, és una mica de sentit comú. El conflicte entre palestins i israelians es massa complex com per resoldre'l en una tertúlia entre desinformats després d'un dinar de Reis.
El conflicte entre palestins i israelians no és de blancs i negres, de bons i dolents, d'uns que tenen la raó absoluta i altres que són l'Eix del Mal. És una guerra l'anàlisi de la qual requereix una mica de calma i de reflexió, que no són precisament virtuts en les que destaqui l'esquerra local. Bé: esmentaré alguns fets que posen de manifest la complexitat del problema.
L'atac israelià ve motivat pel llançament de míssils de Hamàs. El problema és que TV3, les nostres teles i les nostres ràdios d'això no en parlen mai, de les agressions palestines. Només ens informen (com de passada) que es tiraven centenars de míssils després de la brutal represàlia israeliana.
La reacció d'Israel és desproporcionada: el nombre de víctimes jueves és molt menor que el de palestines. Aquesta és una constant històrica del conflicte que fins ha estat quantificada: més o menys és 20 víctimes palestines per cada víctima israeliana.
Israel havia abandonat unilateralment la Franja de Gaza el setembre del 2005. És a dir, havia complert el que tots els progressistes del món li reclamaven: retirada dels territoris ocupats. Ha servit això per obtenir la pau? No. Hamàs ha seguit disparant míssils. La recepta "pau per territoris" no és tan simple com alguns la volen veure.
Hamàs controla Gaza i hi ha imposat un estat islamista. M'agradaria saber si serien tan pro-palestins els progres nostrats al cap d'uns mesos de viure en un lloc on la poligàmia és moneda comú i on et tallen el braç a l'alçada del colze si t'enxampen robant una tele.
Israel té una enorme responsabilitat per ocupar els territoris palestins des de 1967 i haver deixat que es podreixi la situació. Al cap de 40 anys d'ocupació, la set de revenja per ambdós bàndols és massa gran.
Es pot comparar Gaza amb un "camp de concentració", com ho fa la nostra esquerra? No: s'incorre en una frivolització tan absurda com quan el PP o Ciutadans acusen de "nazi" la Generalitat.
Es pot escriure molt més sobre les derivades polítiques del conflicte. Per exemple, la lluita entre Al Fatah a Cisjordània i Hamàs a Gaza, o entre els partits israelians a Tel Aviv, o sobre el complex escaquer que formen els Estats Units, Iran, Iraq, Síria i Al Qaeda. Però no tinc prou espai.Ara: el que sí que demanaria, sisplau, és una mica de sentit comú. El conflicte entre palestins i israelians es massa complex com per resoldre'l en una tertúlia entre desinformats després d'un dinar de Reis.
Font: e-noticies.cat
.
dilluns, 5 de gener de 2009
Barbuts i preses de pèl
Ada CastellsJa fa anys que els Reis d'Orient no són el que eren. Gràcies a la immigració sud-sahariana, els nostres nens no han d’afrontar-se a éssers embetumats a l’hora de lliurar-los la carta. Hi ha, però, qui manté la tradició del betum, com a Figueres, on dissabte un pobre negre postís suportava amb estoïcisme els brams dels nens més petits. En veure-li uns ulls esbatanats que no lligaven amb el color de la pell, les criatures, acostumades als negres de debò, tenien un atac de basarda. No sabem si demà a la nit podran dormir tranquil·les. Ara bé, traient aquestes petites nostàlgies d’un altre temps, el veritable problema el tenim amb les barbes postisses amb goma al darrere per enganxar-les a les orelles.
Per què es manté aquesta impostura? És que en aquest país no hi ha barbuts prou integrats per encarnar aquests personatges? Tal com reclamava l’amic Andreu, cal coherència monàrquica: o tots els Reis han de ser falsos o tots els Reis han de ser autèntics. Encara que això que no hi hagi Reis barbuts pot tenir a veure amb el fet que són personatges que es deixen prendre el pèl.
Si més no, cada any han de comprar els regals just abans de les rebaixes i això sí que és de sòmines. Veure com aquella joguina venuda el 5 amb grans cues surt a meitat de preu el 7 sense gaires enrenous és una aposta per la tradició que s’hauria de tenir en compte en aquest temps de descreguts. Val a dir que aquest any les rebaixes han vingut camuflades i és curiós veure com els botiguers s’han exprimit el cervell a la recerca d’eufemismes.
A les botigues més xic diuen que fan ofertes de Reis i en algunes redueixen tants per cent per avançar temporades. Amb elegància, de la crisi, ni se’n parla.
Font: Avui.cat (05/01/09)
.
diumenge, 4 de gener de 2009
La resposta de veïns i veïnes:
Resposta al decret d’Alcaldia de 23 de desembre de 2008 i comentari a
l'article del Diari de Girona de 4 de febrer de 2009:
l'article del Diari de Girona de 4 de febrer de 2009:
En efecte, el decret d’Alcaldia és una trampa, amb una excusa barata per a intentar legalitzar les obres del Nyap. El decret NO ha aturat les obres. El decret només diu que s’han d’aturar les obres il•legals que es fan a la part superior, morta, de la parcel•la. Mentida, no es fan OBRES en aquesta part de la parcel•la, només s’ha aplanat el terreny. Tothom ho pot veure, passant per la carretera. Per què s’han aturat les obres?, creiem que hi ha hagut un pacte entre empresa i alcaldia. L’objectiu és clar: ara que l’obra exterior ja està llesta, busquen una excusa banal i els donen la possibilitat de presentar dos documents:
- un estudi de detall que s’havia de lliurar abans de demanar les llicències d’activitat (2007, alcalde Rovira) i d’obres (2008, alcalde Nogué), abans de fer l’aberració urbanística que han fet. Aquest estudi de detall l’aprova l’Ajuntament i després l’ha d’aprovar la Comissió d’Urbanisme de Girona.
- un projecte únic per a tota la parcel•la que també s’havia de lliurar abans de demanar les llicències. I que ara volen utilitzar per a legalitzar un futur segon negoci a la part actualment buida de la parcel•la, ¿un segon Nyap?.
Aquests papers (i altres de tanta o més importància) ni l’empresa els va presentar quan tocava (abans de demanar les llicències), ni l’Ajuntament els ha exigir quan tocava (abans de demanar les llicències). Ara, quan la nau industrial ja està aixecada, amb fets consumats, es vol regularitzar-legalitzar.
Volen matar dos ocells d’un tret: legalitzar el supermercat (Nyap) i legalitzar un futur segon negoci a la part superior de l’illa. Una part de l’espai per a fer aquest segon negoci s’hauria aconseguit arrambant la nau industrial contra el carrer Bastiments, amb un minúscul moll de càrrega i descàrrega, amb un carrer amb cases i veïns convertit en pati del darrera del supermercat. És així com es guanyen molts metres quadrats.
Les il•legalitats de que parla l’alcalde existeixen. Però ell s’equivoca: les il•legalitats no són aplanar les terres del tros de la parcel•la buida. Les veritables il•legalitats tenen a veure amb com es va aprovar, consentir i edificar la nau industrial, el Nyap.
L’argument de l’arquitecte municipal és una fal•làcia: no és cert que s’hi hagin fet obres, rases o excavacions a la part buida de la parcel•la. Només s’ha aplanat el terreny i s’ha deixar alguna runa provisional de les obres del Nyap.
Insistim, les llicències es van donar sense complir mínimament la legalitat urbanística (articles 149 a 155 de les Normes subsidiàries de planejament), a més d’altres enormes omissions que van apareixent, tal com llegim en els escrits de denúncia dels veïns i en els informes independents demanats per alguns partits de l’oposició. Omissions que, tot plegat, no podem entendre, i més considerant que els serveis tècnics locals i els polítics de les juntes de govern que aproven les llicències saben … llegir.
Tenien preses, moltes preses, massa preses? Venien les eleccions, venia el POUM? Quines preses tenien per no acatar la legalitat?, per autoritzar i aixecar una nau de polígon industrial en mig d’un poble?, per aixecar un mur de més de 8 metres a zero centímetres de la vorera d’un carrer que pertany a una zona residencial?, per no haver fet cap estudi de mobilitat?, per lliurar un carrer amb cases i veïns a una empresa que l’utilitzarà com a pati del darrera del seu negoci?
Per cert, el Síndic i altres instàncies, ja podem actuar, no cal esperar més : l’escrit d’Alcaldia reconeix obertament que no es van lliurar documents bàsics per a autoritzar les llicències, i això mateix les converteix en llicències que cal revisar perquè serien nul•les de ple dret.
- un estudi de detall que s’havia de lliurar abans de demanar les llicències d’activitat (2007, alcalde Rovira) i d’obres (2008, alcalde Nogué), abans de fer l’aberració urbanística que han fet. Aquest estudi de detall l’aprova l’Ajuntament i després l’ha d’aprovar la Comissió d’Urbanisme de Girona.
- un projecte únic per a tota la parcel•la que també s’havia de lliurar abans de demanar les llicències. I que ara volen utilitzar per a legalitzar un futur segon negoci a la part actualment buida de la parcel•la, ¿un segon Nyap?.
Aquests papers (i altres de tanta o més importància) ni l’empresa els va presentar quan tocava (abans de demanar les llicències), ni l’Ajuntament els ha exigir quan tocava (abans de demanar les llicències). Ara, quan la nau industrial ja està aixecada, amb fets consumats, es vol regularitzar-legalitzar.
Volen matar dos ocells d’un tret: legalitzar el supermercat (Nyap) i legalitzar un futur segon negoci a la part superior de l’illa. Una part de l’espai per a fer aquest segon negoci s’hauria aconseguit arrambant la nau industrial contra el carrer Bastiments, amb un minúscul moll de càrrega i descàrrega, amb un carrer amb cases i veïns convertit en pati del darrera del supermercat. És així com es guanyen molts metres quadrats.
Les il•legalitats de que parla l’alcalde existeixen. Però ell s’equivoca: les il•legalitats no són aplanar les terres del tros de la parcel•la buida. Les veritables il•legalitats tenen a veure amb com es va aprovar, consentir i edificar la nau industrial, el Nyap.
L’argument de l’arquitecte municipal és una fal•làcia: no és cert que s’hi hagin fet obres, rases o excavacions a la part buida de la parcel•la. Només s’ha aplanat el terreny i s’ha deixar alguna runa provisional de les obres del Nyap.
Insistim, les llicències es van donar sense complir mínimament la legalitat urbanística (articles 149 a 155 de les Normes subsidiàries de planejament), a més d’altres enormes omissions que van apareixent, tal com llegim en els escrits de denúncia dels veïns i en els informes independents demanats per alguns partits de l’oposició. Omissions que, tot plegat, no podem entendre, i més considerant que els serveis tècnics locals i els polítics de les juntes de govern que aproven les llicències saben … llegir.
Tenien preses, moltes preses, massa preses? Venien les eleccions, venia el POUM? Quines preses tenien per no acatar la legalitat?, per autoritzar i aixecar una nau de polígon industrial en mig d’un poble?, per aixecar un mur de més de 8 metres a zero centímetres de la vorera d’un carrer que pertany a una zona residencial?, per no haver fet cap estudi de mobilitat?, per lliurar un carrer amb cases i veïns a una empresa que l’utilitzarà com a pati del darrera del seu negoci?
Per cert, el Síndic i altres instàncies, ja podem actuar, no cal esperar més : l’escrit d’Alcaldia reconeix obertament que no es van lliurar documents bàsics per a autoritzar les llicències, i això mateix les converteix en llicències que cal revisar perquè serien nul•les de ple dret.
Comentaris clicant aquí.
.
Declaracions de l'alcalde de Sils sobre el Nyap al Diari de Girona
L´alcalde de Sils suspèn per decret les obres del ´polèmic´ supermercat
El consistori detecta moviments de terres no permesos i fa aturar els treballs i els veïns creuen que això només servirà per legalitzar el localSILS | E.BATLLE
El polèmic supermercat de la cadena Consum que s'està construint a la zona de Can Cabirol de Sils, situat a l'avinguda de la Selva de Sils i que limita amb el carrer Bastiments, es troba de moment aturat. Així ho ha fet efectiu el consistori després que l'alcalde, Martí Nogué (IdS), emetés el passat 23 de desembre un decret d'Alcaldia, que suposa que "les obres quedin aturades en detectar-se uns moviments de terres il·legals en una zona de la finca, on no es preveien", assegura el batlle.
El supermercat de Can Cabirol ja està construït, només li falten omplir amb els equipaments interiors i tal i com ressalta Nogué, la il·legalitat urbanística "és legalitzable, si ens aporten la documentació que els demanem".
Els veïns del carrer Bastiments de Sils, en canvi, porten mesos entrant instàncies a l'Ajuntament de Sils, han recorregut al Síndic de Greuges i a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona per denunciar que el supermercat Consum incompleix la normativa referent a habitatges amb tolerància comercial i que, en el moment d'atorgar la llicència, el 2007, el consistori no va exigir cap anàlisi exhaustiu de l'impacte ambiental ni tampoc no es va aprovar cap estudi detall sobre la construcció del supermercat en aquell solar, assegura un dels representants dels veïns, A.G. Que a més, recorda que el consistori "fa un mes que té un escrit nostre i no ens ha dit res".
L'alcalde per la seva banda, assegura que les queixes s'han estudiat i que la setmana vinent, els veïns "tindran una resposta oficial, perquè ja ha passat per Junta de Govern". Pel que fa al Síndic de Greuges, segons A.G. "ens han respòs que deixem un temps al consistori per contestar".
"No donem la raó als veïns"
Si bé encara queden uns dies per saber la determinació del consistori, que les obres estiguin aturades en tota la finca, explica Nogué, "no vol dir donar la raó als veïns" en cap moment; sinó que, "és una coincidència i va ser l'arquitecte municipal en una visita rutinària" que va veure que s'estava remenant en una part de la parcel·la, que s'havia dit que no s'hi construiria res, assegura el batlle.
Per aquest motiu, "hem donat 15 dies" perquè l'empresa promotora del supermercat pugui al·legar el que consideri oportú i "si volen explotar aquell sector, ens hauran de presentar tota la documentació necessària, per legalitzar-ho".
Segons el decret d'Alcaldia, per tal que aquestes obres sense llicència es puguin legalitzar cal presentar "un Estudi detall de tota la parcel·la i un projecte bàsic del conjunt de l'actuació en tota l'illa". Amdós requeriments, explica el veí del carrer Bastiments, són dos punts que "hem denunciat que no tenien" per tant, "dóna la sensació que volen fer trampa legal per intentar legalitzar una cosa que és il·legal".
Els veïns de Can Cabirol estan recollint signatures per denunciar l'incompliment de les normes urbanístiques i com va avançar A.G. properament engegaran accions de protesta.
.
Font: Diari de Girona (04/01/2009)
.
Comentaris a Sils, com més serem..
.
Desfent un nou embolic? Sils para atenció en l'assessor extern dels informes urbanístics (CRAE, Nyap, Blocs de pisos, recepcions, Can Celdoni, etc)
L’advocat urbanístic de l’Ajuntament de Sils, va ser secretari de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona
Narcís Sicart i Marfà, advocat urbanístic de l’Ajuntament de Sils, va ser secretari de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona. Aquest advocat presta a l’Ajuntament serveis d’assistència jurídica en matèria urbanística. Durant els darrers anys ha estat cobrant factures de 995,83 euros mensuals en concepte d’ assessorament urbanístic a l’Ajuntament de Sils. Aquest lletrat actua també com a advocat defensor en diversos recursos que afecten a l’Ajuntament de Sils. A més, és funcionari de l’Ajuntament de Lloret de Mar, entre altres ocupacions.
Tres recursos:
Nomenament advocat defensor en personació assumpte recurs ordinari 6/2008.Proposta de l’Alcaldia. (…)Fets :- En data 6 de febrer de 2008 i amb registre d’entrada núm. 440 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sala contencioso administrativo, sección tercera de Barcelona notifica el recurs interposat per Joan Bosch Vidal contra l’acord núm. 251/07 de la Junta de Govern Local de data 15 d’octubre de 2007 que desestima el recurs de reposició contra la denegació de l’aprovació del Pla Especial de Millora Urbana de la Cra. Sta Coloma núm. 27. (…)La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següentACORD : (…)Encarregar la defensa i representació de l’Ajuntament de Sils al lletrat Sr. Narcís Sicart Marfà del Col·legi d’Advocats de Girona, amb núm. de col·legiat 1.175 (…) Font
~
Nomenament advocat defensor personació recurs ordinari 218/2008.Proposta de l’Alcaldia. (…)Fets :- En data 29 d’abril de 2008 i amb registre d’entrada núm. 1546 el Jutjat Contenciós Administratiu 3 de Girona notifica el recurs interposat per Fundació Privada Plataforma Educativa contra l’acord núm. 13 de la Junta de Govern Local de data 22 de gener de 2008, que declara la incompatibilitat de l’activitat de Centre Residencial d’Acció Educativa, i contra l’acord núm. 42 de la Junta de Govern Local de data 18 de febrer de 2008 que desestima la llicència d’obres, expedient 2008/9, per a la reforma d’un habitatge unifamiliar aïllat, i la llicència per a l’exercici de l’activitat de Centre Residencial d’Acció Educativa, expedient 29/2007, al carrer Països Catalans, 4. (…)La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següentACORD : (…)Encarregar la defensa i representació de l’Ajuntament de Sils al lletrat Sr. Narcís Sicart Marfà del Col·legi d’Advocats de Girona, amb núm. de col·legiat 1.175. (…) Font
~
Nomenament advocat defensor en personació assumpte recurs ordinari núm. 179/2007Fets :- En data 7 de juny de 2007 i amb registre d’entrada núm. 1902 el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Girona notifica el recurs interposat per FERRALLAS Y METALES SILS, S.L. contra l’acord de la Junta de Govern Local de data 18 de gener de 2007 en relació a la restauració de la tanca al carrer Primer de Maig, núm. 2. (…)La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següentACORD : (…)Encarregar la defensa de l’Ajuntament de Sils al lletrat Sr. Narcís Sicart Marfà del Col·legi d’Advocats de Girona, amb núm. de col·legiat 1.175. (…) Font
.
Factures 2007:
Factura 203 NARCIS SICART MARFA 995,83 Fra. assessorament jurídic dpt.urbanisme febrer/0Factura 250 NARCIS SICART MARFA 995,83 Fra. assessor. jurídic dpt. urbanisme març/2007.Factura 406 NARCIS SICART MARFA 995,83 Fra. assessorament jurídic urbanístic abril/2007Factura 580 NARCIS SICART MARFA 995,83 Fra. ass.juridic urbanisme maig’07Factura 912 NARCIS SICART MARFA 995,83 Fra Assessorament urbanístic juliol07Factura 1118 NARCIS SICART MARFA 995,83 Fra Assessorament urbanístic agost’07Factura 1181 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra Assessorament urbanístic setembre’2007.Factura 1394 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra Assessorament urbanístic novembre’2007.Factura 1395 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra Assessorament urbanístic desembre’2007
Factures 2007:
Factura 203 NARCIS SICART MARFA 995,83 Fra. assessorament jurídic dpt.urbanisme febrer/0Factura 250 NARCIS SICART MARFA 995,83 Fra. assessor. jurídic dpt. urbanisme març/2007.Factura 406 NARCIS SICART MARFA 995,83 Fra. assessorament jurídic urbanístic abril/2007Factura 580 NARCIS SICART MARFA 995,83 Fra. ass.juridic urbanisme maig’07Factura 912 NARCIS SICART MARFA 995,83 Fra Assessorament urbanístic juliol07Factura 1118 NARCIS SICART MARFA 995,83 Fra Assessorament urbanístic agost’07Factura 1181 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra Assessorament urbanístic setembre’2007.Factura 1394 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra Assessorament urbanístic novembre’2007.Factura 1395 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra Assessorament urbanístic desembre’2007
.
Factures 2008:
Factura 18 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra assessorament urbanístic gener-2008Factura 153 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra assessorament urbanístic febrer 2008Factura 243 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra assessorament urbanístic març 2008Factura 374 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra assessorament urbanístic abril 2008Factura 521 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra assessorament urbanístic maig 2008Factura 678 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra assessorament urbanístic juny 2008Factura 784 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra assessorament urbanístic juliol 2008Factura 921 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra assessorament urbanístic agost 2008Factura 961 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra assessorament urbanístic setembre 2008Factura 1157 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra assessorament urbanístic octubre’2008
.Factures 2008:
Factura 18 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra assessorament urbanístic gener-2008Factura 153 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra assessorament urbanístic febrer 2008Factura 243 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra assessorament urbanístic març 2008Factura 374 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra assessorament urbanístic abril 2008Factura 521 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra assessorament urbanístic maig 2008Factura 678 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra assessorament urbanístic juny 2008Factura 784 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra assessorament urbanístic juliol 2008Factura 921 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra assessorament urbanístic agost 2008Factura 961 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra assessorament urbanístic setembre 2008Factura 1157 NARCIS SICART MARFA 995,83 euros Fra assessorament urbanístic octubre’2008
Font: Sils, Com més serem... Assessor urbanístic
.Comentaris del mateix bloc:
Un que pregunta (21:13:18) :
¿Aquest assessor qui dieu, és extern o intern? A la pàgina web municipal s’esmenten 4 tècnics: l’arquitecte municipal, l’enginyer, l’arquitecta tècnica i l’advocat assessor que resulta que és aquest Sr. Sicart. Si fos de plantilla, funcionari, no li estarien pagant factures mensuals per “assessorament”. No ho entenc.
¿Són aquests serveis tècnics els qui li han redactat al Martí aquest decret d’alcaldia que sembla una estratègia molt … per a intentar regularitzar el Nyap?. ¿Sap el nostre benvolgut alcalde què ha signat?.
¿Han aturat les obres del Nyap o només ho fan veure?
¿Aquests tècnics i advocats estan al costat dels que vivim a Sils, al nostre servei, o és a l’inrevès?
Amb tanta gent assessorant, ¿perquè van aixecar el Nyap sense respectar presumptament les normes urbanístiques de Sils, tal com anem llegint en els denúncies urbanístiques presentades pels veïns i en els informes independents demanats per alguns partits de l’oposició?
¿No és la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat a Girona la que ha d’aprovar aquest estudi de detall que ara, a misses dites, l’ajuntament reclama a l’empresa? Ui, ui, ui.
Veig que ja cobrava en temps del Quimet i que en Martí, que diuen que és molt continuista, l’ha mantingut?
En tot cas, m’agrada saber que també hi ha advocats mileuristes!
¿Aquest assessor qui dieu, és extern o intern? A la pàgina web municipal s’esmenten 4 tècnics: l’arquitecte municipal, l’enginyer, l’arquitecta tècnica i l’advocat assessor que resulta que és aquest Sr. Sicart. Si fos de plantilla, funcionari, no li estarien pagant factures mensuals per “assessorament”. No ho entenc.
¿Són aquests serveis tècnics els qui li han redactat al Martí aquest decret d’alcaldia que sembla una estratègia molt … per a intentar regularitzar el Nyap?. ¿Sap el nostre benvolgut alcalde què ha signat?.
¿Han aturat les obres del Nyap o només ho fan veure?
¿Aquests tècnics i advocats estan al costat dels que vivim a Sils, al nostre servei, o és a l’inrevès?
Amb tanta gent assessorant, ¿perquè van aixecar el Nyap sense respectar presumptament les normes urbanístiques de Sils, tal com anem llegint en els denúncies urbanístiques presentades pels veïns i en els informes independents demanats per alguns partits de l’oposició?
¿No és la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat a Girona la que ha d’aprovar aquest estudi de detall que ara, a misses dites, l’ajuntament reclama a l’empresa? Ui, ui, ui.
Veig que ja cobrava en temps del Quimet i que en Martí, que diuen que és molt continuista, l’ha mantingut?
En tot cas, m’agrada saber que també hi ha advocats mileuristes!
Més comentaris: Supermercat
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)