L' ANC de Sils es renova i CDC es mou per l'Estelada al poble.

Una renovada ANC de Sils farà un comunicat sobre la hissada.
Pere Mas, líder local de CDC es pronuncia sobre la gestió de l'Equip de govern en l'anomenat Show de l'Estelada a  Sils.

L'Assemblea Territorial a Sils de l'ANC s'ha renovat  i ha ampliat el seu secretariat. La Nova Junta està formada per un coordinadora,  secretària, tresorera i altres departaments com comunicació. Amb aquest nou impuls, el nou equip farà públic un comunicat sobre l'assumpte de l'Estelada a Sils i la nefasta gestió que realitzada per regidor d'ERC Juli Garcia, que sembla actuar pel lliure i al marge del seu partit.

"Estem estudiant el tema i farem un comunicat en el moment oportú. Aquesta és la posició oficial de la nova junta de la ANC de SILS", manifesten membres del nou

Divisió interna a ERC Sils.

ÚLTIMA HORA: Ex-militants d'ERC envien la piulada de l'1 de setembre de 2015 que deixa en evidència al regidor Juli Garcia respecte l'Estelada de Sils, "La piulada està feta des del facebook d'ERC Sils". També recorden que contràriament al que afirmava en Ple municipal, sí cobra sou o indemnització de l'Ajuntament - rep uns bons calerons i vol fer-ho d'amagat - per assistència a diverses juntes, plens i comissions municipals.
"La dimissió és l'únic preu que li queda per pagar després de tantes mentides", ens argumenten.

El Nogué i IDS podrien acabar a ERC després d'haver passat pel PSC-PSOE i MES

La crisi interna a MES sumada a la d'ERC Sils acabarien portant al
Juli Garcia al número 7 de la Nogué-llista a les properes municipals

 

Dimissions en bloc a la direcció de MES

L'eurodiputat Ernest Maragall i una desena de persones més, entre elles el secretari d'Organització, pleguen per discrepàncies en l'orientació política del partit, però de moment no estripen el carnet.

Entrevista a Natàlia Figueras, diputada de Junts Pel Sí al Parlament de Catalunya i Presidenta Comarcal de CDC de la Selva Interior.

"En aquest tema (El del Nyap de Sils), com a Partit, ens hem posicionat a fer complir la Sentència."

"Personalment, jo ja fa temps que he desconnectat de l'Estat Espanyol."

"Un cop a la setmana vaig a córrer pels Estanys de Sils.
És un espai realment bonic."

Moltes gràcies Natàlia per concedir-me aquesta entrevista al bloc Des de Sils camí d’Ítaca. Som-hi!
 

1.-  Amb 27 anys, ets diputada de Junts Pel Sí i tens responsabilitats polítiques al Consell comarcal de La Selva, a l’Ajuntament de Maçanet de la Selva i amb al teu partit (CDC): És fàcil de compaginar tanta activitat política?
 

A veure... aclarim! Vaig entrar a militar a la JNC amb 16 anys, i a Convergència Democràtica amb 18 anys. Sóc del 7 de Febrer del 1989, i just quan feia 18 anys vaig formar part de la llista de CiU Maçanet. El Juny del 2009 vaig entrar de Regidora de Festes i Joventut a Maçanet, fins el 2011. A les eleccions Municipals del 2011, amb 22 anys, vaig repetir com a Regidora de Festes i Joventut, i d'Esports a Maçanet. Aquesta mateixa legislatura vaig entrar al Consell Comarcal de la Selva, primer com a responsable d'ensenyament i després, com a Responsable d'organització. Al 2012, vaig assumir la responsabilitat de Presidenta Comarcal de CDC de la Selva Interior. Al guanyar amb la candidatura de CiU Maçanet  per majoria simple  les eleccions Municipals del 2015, m'ha permès continuar essent regidora d'Ensenyament, Esports i Joventut. A les eleccions del 27 de Setembre, amb 26 anys, he tingut l'oportunitat de ser Diputada de Junts pel Sí. Fet, que m'ha comportat renunciar a la responsabilitat que he tingut al Consell Comarcal de la Selva. Això sí, compaginant el Parlament amb l'Ajuntament, ja que és un aspecte que m'agrada molt i hi m'il·lusiona moltíssim. Durant aquest temps, he continuat estudiant, traient-me la Llicenciatura de Dret i a data d'avui, estudiant oposicions de Secretaria d'Ajuntament.  No ha estat, ni és fàcil compaginar-ho tot; Parlament, Ajuntament, partit i estudis; però com diu la meva mare, " el que agrada no mata!", i la veritat és que, malgrat la feina que comporta tot plegat, m'agrada molt i aprenc moltíssim de les persones i de la societat en general; i això no té preu!

2.- La refundació de Convergència, com va?

Doncs estem encara, en  el procés de refundar - fundar! Un procés molt transversal, clar  i en el qual hi pot participar tothom. Era necessari, i s'està fent bé. Que els militants i simpatitzants, i tothom qui ho vulgui, pugui opinar i dir la seva, i que la seva opinió quedi recollida i serveixi  per decidir com ens organitzem a partir d'ara i què volem, no passa a masses partits. És una gran oportunitat per dir el que pensem i què volem.

3.-  Quin paper ha de jugar el President Mas al futur? 

El President Mas, té un valor incalculable. I permeteu-me l'expressió. És el President, ens agradi o no, que ens ha portat fins aquí. Que ha treballat per defensar el Dret a decidir del poble de Catalunya, i que a base de fets, i de fer la feina ben feta, el nostre procés és creïble, seriós i respectat per molts Estats del món. I això, és gràcies al President. La tasca que estem fent tots plegats, societat civil, entitats i institucions, no és fàcil, i comptar amb persones com el propi President Mas, és un valor i una garantia, per fer respectar a ulls del Món, el procés català.

A nivell de partit, evidentment que hi té un paper destacat i necessari; no obstant, serem la mateixa militància i ell mateix, qui decideixi.

4.-  Espanya, abocada a noves eleccions, amb un govern en funcions que ho recorre tot al Tribunal Constitucional i un TC alhora que tomba i retalla l’autogovern.... Quan marxem?

Personalment, jo ja fa temps que he desconnectat de l'Estat Espanyol. No em sento identificada. I independentment del meu pensament polític i ideologia, considero que el Govern Espanyol i les Corts Generals, no han estat a l'alçada per donar una solució a la demanda d'un poble; una demanda, que passava per voler votar. En una Europa del segle XXI, on un dels drets més importants dels ciutadans és votar, em decep profundament, que ni tant sols, ens hagin escoltat. A data d'avui, el Parlament té un mandat democràtic que l'estem complint. Repeteixo, gens fàcil; però possible, i és el que estem fent. Treballar amb un objectiu, i treballar bé; donant cobertura al dia a dia de la ciutadania i a l'objectiu marcat de crear les estructures d'Estat necessàries.

5- Com creus que cal eixamplar la majoria independentista?

Això només ho farem entre tots. No cal inventar res, simplement, explicar la realitat del dia a dia i les dificultats que ens trobem com a Societat dins l'Estat Espanyol. És important, ser sincers i explicar, que Catalunya la formem tots els que hi vivim, sense excloure ningú, i ens mereixem gestionar els nostres Impostos i que se'ns respecti la nostra història i cultura. No demanem res que no sigui nostre, ni anem en contra de ningú; al revés!

 
6.- Anem a la comarca: l’Ajuntament de Maçanet sembla estar solucionant el problema de l’aigua del veïns de Residencial Park. Un missatge per ells?

Els veïns de Maçanet Residencial Park, no es mereixen el problema que tenen amb l'aigua. És un problema complexe, que crec, que a tots els regidors, tant els que estan a l'oposició com els que estem a l'equip de govern, ens agradaria tenir-lo solucionat ja. Esperem tenir-lo en breu. Hi estem treballant molt intensament perquè som conscients del problema.

7.  Al veïns i veïnes  de Vidreres, amb una alcalde convergent i servei municipalitzat, tenen l’aigua un 80 % més barata que a Sils amb un alcalde ex-socialista i la gestió de l’aigua en mans privades. El consell comarcal pot actuar creant un macro gestor?​

No sóc una experta amb els temes de l'aigua; però amb el poc coneixement que tinc, sí puc dir que la gestió de l'aigua als Municipis no és un servei fàcil. Ha de ser un servei eficient  i de qualitat pels ciutadans, i a data d'avui, no sé si el  Consell té la capacitat de ser un "macro" gestor del Servei de l'Aigua. S'hauria d'analitzar i estudiar; perquè aquest tema, és molt important i sensible.

8.-  Com a diputada de la comarca, i davant la recent sentència ferma del TSJC que ordena requerir l’enderrocament  i en el seu defecte enderrocar  la nau coneguda al poble com el Nyap de Sils, creus que el govern de Sils actua correctament volent desobeir-la i allargant el conflicte amb el veïns i veïnes afectades? 

En aquest tema, com a Partit, ens hem posicionat a fer complir la Sentència. És delicat, perquè hi ha una inversió d'un espai, persones que hi tenen el seu lloc de treball i segurament, una indemnització a l'empresa afectada.

9.- A les xarxes socials els naturalistes comenten que la gestió dels Estanys de Sils és molt millorable. No sé si estàs al corrent. Una solució és incorporar-los a la gestió d’aquests espais?

Un cop a la setmana vaig a córrer pels Estanys de Sils. És un espai realment bonic. Segurament hi deu haver aspectes a millorar, però els veïns i veïnes de Sils, han fet una bona feina fins ara, amb aquest Espai. No obstant, abans d'executar alguna millora, m'agradaria saber el projecte o els estudis que hi ha fets en relació als Estanys, per tenir un anàlisi de com estan i què s'hi pot fer.

10. La darrera pregunta és sempre per fer-se autobombo! Anima als veïns i veïnes de Sils a contactar amb tu com a diputada al parlament jove de la comarca! I Moltes gràcies per aquesta entrevista, Natàlia!​

Oi tant. Estic al servei de tots els ciutadans i ciutadanes! Moltes persones ja es posen en contacte amb mi per facebook, twitter, email o mòbil! I la veritat és que ho agraeixo, perquè em permet estar al dia de les situacions quotidianes que vivim les persones!

Vull agrair les facilitats que la diputada ha posat per fer aquesta entrevista. La Natàlia ha demostrat que és pot ser política eficaç, eficient i efectiva.  Podeu saber més sobre aquesta jove diputada a la viquipèdia i contactar amb ella al Twitter , al facebook. i e-mail. De ben segur us sentireu ben tractats. Gràcies per llegir aquesta entrevista!

L'esquerra abertzale decideix renunciar a la violència

L'esquerra abertzale s'ha reunit aquest cap de setmana per concloure el debat intern que s'ha anat produint en els darrers mesos. Les bases han acabat ratificant la resolució 'Zutik Euskal Herria' en què aposten pel procés democràtic i reiteren el seu compromís amb l'ús de les vies i mitjans polítics i democràtics advocant per l'acumulació de forces, en el que significa, a la pràctica, la renúncia política a la violència. En aquest sentit, fan una crida a les forces 'progressistes, democràtiques i populars' perquè uneixin esforços per convertir el procés en irreversible.


L'esquerra abertzale ha reunit aquest cap de setmana a les assemblees territorials d'Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Nafarroa, prop de 600 militants independentistes en representació dels més de 270 pobles en els quals ha dut a terme el seu procés de debat al llarg dels últims mesos. Mitjançant aquestes assemblees l'Esquerra ha donat per conclòs el debat en el qual ha definit i decidit la seva estratègia política.

En aquestes trobades la militància ha analitzat la situació política d'Euskal Herria i s'ha valorat el procés de debat després del qual s'ha definit la planificació política d'EA per al 2010. També, les assemblees han ratificat la resolució 'Zutik Euskal Herria', que recull les conclusions del debat i l'aposta política de l'esquerra abertzale.

Els continguts més destacables d'aquesta resolució són que la fase política a la qual es dirigeix Euskal Herria és la de canvi polític, per mitjà del 'Procés Democràtic'. És a dir, 'una vegada creades les condicions del canvi, arriba l'hora de realitzar-lo'. Per tant, l'objectiu d'aquesta fase és portar a terme aquest canvi polític, 'assolint el marc democràtic que ofereixi les suficients bases perquè tots els projectes polítics siguin defensables i materializables en el nostre país', apunten, afegint que 'arribant així una pau estable i duradora per a Euskal Herria'. Assumir l'aposta de materialitzar-lo 'ha exigit i exigeix canvis també en nosaltres mateixos'.

Constaten l'oportunitat d'un 'canvi polític veritable', de superar el cicle actual i obrir-ne 'un altre de democràtic', es troba 'oberta de bat a bat'. Per tant, 'ara el desafiament' consisteix en 'creuar aquesta porta oberta després de dècades de lluita i treball i efectuar el canvi polític'. 'Hi ha suficients condicions polítiques i socials per a això', defensen.

També, reiteren el seu compromís amb l'ús de vies i mitjans 'exclusivament polítics i democràtics'. Són aquests mitjans 'els que fan possible la necessària activació popular i la unitat d'acció de les forces democràtiques i progressistes del país, garantia, motor i eix de tracció de l'obertura i avanç del Procés Democràtic', argumenten. Així mateix, afirmen que ha de ser un 'Procés Democràtic que ha de desenvolupar-se en absència total de violència i sense ingerències, regint-se el diàleg i la negociació entre les forces polítiques pels principis del senador Mitchell'.

Font: Directe.cat

.

Presentació de Cativistes

Desenes de blogs se sumen a l'editorial conjunt sobre l'Estatut

L'editorial conjunt de dotze diaris sobre el retard del Tribunal Constitucional per dictar "la sentència de l'Estatut" ha provocat un moviment a la xarxa catalana que els sismògrafs com Nielsen detecten. La menció de l'editorial conjunt ha significat en un moment de la jornada el 0,05% de tots els apunts publicats en blogs arreu del món. El terme "Estatut" també ha vist multiplicada la seva presència a la xarxa gràcies a la conversa que hi té lloc. A La tafanera, per exemple, ha sigut una bona estona la notícia més llegida i una notícia sobre la mateixa qüestió a Menéame es trobava entre les deu més llegides a primera hora de la tarda.

Dos bloguistes reconeguts en entorns politics, José Rodriguez i Ruben Novoa, amb posicions diferents, han encetat de bon matí una campanya conjunta que demanava als blogs catalans que incloguessin el text de l'editorial.

Així ho han fet el mateix president del Parlament, Ernest Benach, el diputat socialista Miquel Iceta o Carles Puigdemont, de CiU.

La campanya ha tingut ressò més enllà dels blogs personals dels polítics, que en general no hi han reaccionat.

A les set del vespre, Rodriguez ha llistat més de vuitanta blogs de temàtica molt diversa que participen a la campanya mentre que Novoa anuncia que n'hi ha prop de 200, tot i que encara no n'ha publicat la llista.

Twitter i Facebook

La campanya s'ha expandit des de Twitter, gràcies a l'ús de les etiquetes #estatut i #dignitat, i, de fet, seguir els comptes a Twitter de Rodríguez i Novoa era la millor manera d'estar-ne al cas.

Per la seva banda, el periodista Albert Muñoz ha iniciat una acció per captar suports a la xarxa social Facebook que a mitja tarda no havia aplegat gaire més d'un centenar d'adhesions, una xifra encara baixa si es compara amb altres iniciatives empreses recentment.

En canvi, un grup creat també a Facebook, sota el nom "La dignitat de Catalunya", és a punt d'aconseguir el miler de seguidors.

L'editorial conjunt també ha trobat adhesions més enllà de Catalunya, amb les reaccions del ciberactivista madrileny César Calderon i del periodista Ignacio Escolar, a més d'ecos a Galícia i el País Basc. A més, un bloguista ha decidit posar a l'abast una traducció a l'anglès del text.

Crítica i debat

La majoria dels mitjans de comunicació digitals que no depenen d'un mitjà imprès no han participat en aquesta iniciativa en part perquè molts no disposen d'un espai qualificat com a editorial. D'altres s'hi van afegir després, com Crònica.cat.

A Vilaweb, on sí que existeix aquesta peça, firmada per Vicent Partal, es fa referència al fet que el text provingui d'"els vells diaris de paper" i s'acaba assegurant que "som molts ja els què no tenim interès en defensar aquell estatut, ni creguem que l'autonomia siga la solució, ni estem disposats a confondre la defensa de la dignitat amb la defensa d'aquell text".

Des de Vilaweb s'ha pogut seguir un debat en directe amb l'eina Cover-it-Live que ha tingut desenes de participants.

Font: 3cat24.cat

Més: La dignitat de Catalunya

.

La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Publiquen també aquest text El Periodico, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

.

Qüestionari als polítics i les polítiques de Sils (Veurem si són com Obama o com Bush i Castro)

Obama defensa la via diplomàtica amb Cuba al blog de Yoani Sánchez

.

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha respost a un qüestionari elaborat per la bloguera cubana Yoani Sánchez. En el seu famós blog Generación Y, Sánchez explica que havia tramès dues cartes, una a l'oficina d'Obama i una altra a la de Castro, amb set preguntes sobre les relacions entre Washington i l'Havana. Obama li ha respòs, Castro, no. En la seva resposta, el president dels EUA diu que el que vol de Cuba "és més respecte als drets humans i a les llibertats polítiques i econòmiques".


Yoani Sánchez explica al seu blog que "després de mesos d'intents he aconseguit fer arribar un qüestionari al president nord-americà, Barack Obama, amb alguns d'aquests temes que no em deixen dormir". I afegeix: "Són incògnites que neixen de la meva experiència personal i reconec que cadascun dels meus compatriotes podria redactar-les d'una manera diferent i pròpia."

Raúl Castro no ha respost al qüestionari, però sí que ho ha fet Obama. El mandatari nord-americà agraeix l'oportunitat que li brinda Yoani per compartir impressions sobre Cuba. A una de les preguntes Obama respon: "En el cas de Cuba, l'ús de la diplomàcia s'hauria de traduir en més oportunitats per promoure els nostres interessos i les llibertats del poble cubà".

En una altra de les respostes afirma que el que els EUA volen de Cuba "és més respecte als drets humans i a les llibertats polítiques i econòmiques", cosa que "s'uneix a les esperances que el govern respongui a les aspiracions de la seva gent de gaudir de la democràcia i de poder determinar el futur de Cuba lliurement".

.

Font: 3cat24

.

Seguint l'exemple, ens proposem enviar un qüestionari als polítics locals amb el temes d'actualitat de Sils, podeu fer arribar les vostres prenguntes a catnaciosils@gmail.com o als comentaris d'aquest escrit. Hi ha absoluta llibertat per realitzar quelasevol pregunta, amb l'única condició que siguin respectuoses amb les persones a qui van adreçades.

.

En front de la corrupció urbanística

CONVOCATÒRIA de la UNIÓ DE PLATAFORMES
a la MANIFESTACIÓ ANTICORRUPCIÓ
21 de Novembre a les 18h
a la Plaça de SANT JAUME de Barcelona
.

La UNIÓ DE PLATAFORMES, espai de cooperació entre 50 plataformes i entitats cíviques d'arreu de Catalunya, unides en el propòsit de defensar el territori, el medi ambient, el paisatge i els valors culturals de la depredació, la corrupció i la cobdícia (v. www.Uniodeplataformes.org), davant dels fets descoberts per l'acció judicial en el CAS PRETORIA, que coincideix amb les lluites locals de les Plataformes UP Oliveretes de Viladecans, les Agulles de Gavà, NoalPlaCaufec-Porta de Barcelona d'Esplugues, Plataforma per la retirada del PDUSC de la Conca d'Ódena, Salvem l'Anoia, i indirectament Salvem Montserrat i l'Associació cultural del Montserrat, en solidaritat amb totes les entitats cíviques afectades per casos similars arreu del país, crida la societat a combatre la impunitat, l'oblit, la indiferència i la resignació front la corrupció urbanística.

Més a Espais desonats Comenteu allà

.

Un alcalde que plega !

Busquets (CiU) plega dient que podria ser "incompatible" contractar la seva empresa

Olga Guillem (CiU) esdevé la primera alcaldessa de Vilobí i l'exalcalde afirma que el municipi s'ha transformat en sis anys


E.BATLLE/DDG
La sala d'actes de Can Roscada es va omplir ahir amb una setantena de vilatants de Vilobí d'Onyar que esperaven el ple de renúncia al càrrec d'alcalde de Joan Busquets (CiU) i l'elecció de la primera alcaldessa de la història del municipi, Olga Guillem (CiU). Ambdós punts del plenari van transcórrer amb total normalitat i Joan Busquets es va acomiadar de la seva carrera política, que l'ha tingut durant sis anys al capdavant del consistori, fent balanç de les actuacions dutes a termes pel seu govern i va destacar que "s'ha millorat la qualitat de vida dels tres nuclis, dels quals podem gaudir".
Alhora va donar explicacions al poble sobre la notícia que va avançar Diari de Girona fa pocs dies de l'adjudicació provisional d'un contracte de menys de 200.000 euros a l'empresa ASSA, Hidràulica i Electricitat SL, de la qual és conseller. En concret, Busquets va detallar els passos pels quals havia passat l'expedient de la connexió d'aigua de Vilobí amb Salitja i va destacar que el 21 de juliol se'n va fer l'adjudicació provisional, que el 18 d'agost es va requerir documentació a l'empresa i que al final "es resolgué el contracte per incompareixença de l'adjudicatària", de la qual és conseller delegat.
I va afegir que "no ens enganyem, m'adono de la possibilitat d'incompatibilitat i això que havia aconseguit una rebaixa d'un 10% i una d'un 20% per millores, que representava un 30% de baixa del cost de sortida", va remarcar l'alcalde sortint. També va relatar que finalment es va optar per donar al següent licitador una audiència de 10 dies per si es podia igualar l'oferta i, finalment, a 21 d'octubre, "vam rebre una oferta igualant la del primer oferent" i que, finalment, s'adjudicà a aquesta.

Crítiques a la renúncia
Des de l'oposició, el cap del grup Tres Pobles -AM, Joan Miquel, va criticar que Busquets "abandoni el vaixell quan han anat durant sis anys les coses bé i ara, que vénen temps difícils, crec que hauria d'haver acabat el mandat". Ramon Rovira, portaveu d'Independents per Vilobí, Salitja i Sant Dalmai- PM, l'altre grup de l'oposició, també va mostrar el desacord del seu grup envers la dimissió i va recriminar que "ara caldria acabar l'any i mig que li queda perquè ara als que queden els deixa el més díficil, fer coses amb molts menys ingressos; caldria que continués".
Els dos grups de l'oposició es van abstenir en la investidura de la nova alcaldessa, Olga Guillem, que fa sis anys que es dedica exclusivament a la política municipal i porta les àrees de Cultura, Educació i la segona tinença d'alcaldia, àrees que es modificaran quan s'aprovi el nou cartipàs, que està ultimant el consistori. Abans de ser batllessa era administrativa i també s'havia dedicat a l'estètica.
L'alcaldessa, després de rebre la vara de mans de Busquets, va prometre el seu càrrec i va assegurar que era "molt feliç de representar el municipi" i va destacar que "treballaré de valent amb humilitat i respecte". La plaça de regidor que deixa Busquets l'ocuparà la número vuit de CiU, Núria Casals.
.
Diari de Girona

.
Més informació: L´alcalde de Vilobí adjudica un contracte a una empresa de la qual és conseller
.

Dos «frikis» a Santa Coloma

Ramon Sargatal

No podia ser altrament: entre els partits polítics de l'establishment català ja és moda qualificar de frikis gent com en Joan Carretero o la Montserrat Nebrera. A mi m'ho va dir un càrrec polític. I a vostè, quin dirigent, quin militant, quin endollat l'hi ha dit? Tots dos, des d'ideologies contràries, han mantingut un silenci elegant i digne durant la crisi de corrupcions televisades, però la fatwa ja ha estat llançada: són frikis! Ja ho veuen: és friki això d'abandonar la militància i retornar l'acta de diputat per un imperatiu ètic. També sembla que ho era aquella mania del metge de Puigcerdà de pagar-se de la seva butxaca els dinars de treball i obligar els col·laboradors a fer el mateix. Exigir una regeneració de la política, llistes obertes, limitació de mandats... friki, friki! Per contra, és molt seriós ser autoritat pública i anar cada partit al Camp Nou a gorrejar llotja i croquetes (sigui a l'hora que sigui: ni per casualitat no li coincideix mai amb una obligació institucional?) i engiponar-se uns auriculars com un forofo! També és molt seriós, es veu, això de quedar en un bon restaurant per una reunió de treball i deixa, deixa, ja pago jo, total, tinc targeta de crèdit del departament oficial o del partit... Tirar de veta del mòbil oficial, pagar 17.000 euros del contribuent per un informe sobre C. Ronaldo, això, això és seriós! I col·locar germans a París; o doblar el sou d'una filla a la conselleria; o acumular càrrecs i més càrrecs, que no són sous i més sous però que són dietes i més dietes... Com poden sortir ara extravagants a esvalotar-nos el galliner? Bé, la Nebrera serà a Santa Coloma de Farners demà passat per debatre democràticament sobre la independència de Catalunya. I en Carretero, el 20-N per presentar el seu Reagrupament. Qui serà més friki? Qui ens donarà més idees per apartar-nos del bon camí i de la respectable casta?

Font: El Punt
.

Plusvàlues urbanístiques privades a Sils sense auditar.

Una modificació puntual de les normes urbanístiques va permetre afegir una planta pis als blocs de davant de l'ajuntament a instància de l'empresa. La plusvàlua generada no va beneficiar econòmicament a l'Ajuntament de Sils i segons l'actual grup de Govern (IDS) "vulnerava la normativa". Ara IDS no vol saber res de assumpte. Ha estat, de moment, l'actuació urbanística més gran a Sils.

Article al Diari de Girona, quan IDS era oposició.

Inici i cronologia:

* 19 maig 2003 (6 dies abans de les eleccions). La Comissió de Govern Ordinària del dia 19 de maig de 2003 va aprovar inicialment el Pla de Millora Urbana de la Unitat d’Actuació Sector Sud (blocs de pisos del davant de l’Ajuntament), a instància de Miquel Safont Maresma, actuant en nom i representació d’STILCON SA. Font.

* 25 maig 2003. Eleccions municipals, CiU renova la majoria absoluta i obté 7 de les 11 regidories. Font: Quadern de Sils, núm. 45.

* 15 octubre 2003. Ple municipal extraordinari , aprovació Text refós Pla Millora Urbana de la Unitat d’Actuació Sector Sud. Per deu vots a favor de CiU i d’IdS i una abstenció del PSC, s’aprova aquest acord. Font.

* 31 maig 2005. Un ple municipal verifica el text de les Normes subsidiàries de planejament, text refòs. Font.

* 27 abril 2006: El ple municipal aprova inicialment el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, POUM, de Sils. Font. Font.

Font: Sils, com més serem...

L'acte d'inauguracio d'una oficina immobiliària del sector va ser un acte d'agraïment a l'anterior alcalde i als promotors en un estrany article al diari El Punt.

Finques Planes és una empresa amb més de 30 anys d'experiència en serveis immobiliaris, amb la seu central a Lleida i amb un xarxa d'oficines pròpies a les ciutats de Lleida, Balaguer, Solsona, Esterri d'Àneu, la Seu d'Urgell, Sort, i el Pont de Suert-Boí; oficina a Barcelona ciutat, i amb l'obertura d'una nova oficina a Sils-Girona l'any 2004 al carrer Major d'aquesta població.

El motiu de l'obertura de l'oficina de Sils va ser la promoció Residencial Plana de Sils, la qual es divideix en 5 fases de 2 blocs cada fase. La primera fase d'aquesta promoció, que ja ha finalitzat, i la segona, pràcticament acabada, ja fan que es noti a Sils la presència de nous veïns, que, atrets per l'encant de la promoció, les bones comunicacions i els nous serveis escolars, mèdics i esportius de què disposa la població s'hi han desplaçat des de les poblacions veïnes i l'àrea metropolitana de Barcelona. També cal destacar que els baixos d'aquestes 2 fases són locals comercials pensats per al comerç i les empreses de serveis per dinamitzar l'economia de la població i s'hi pot observar ja la presència d'alguna entitat bancària.

Amb un total de 400 habitatges, hi haurà zones comunitàries amb jardins, i parcs pensats per disfrutar de l'entorn i perquè millori la qualitat de vida dels habitants.

La realització d'aquesta promoció ha estat possible gràcies a les promotores Proincosa, Alquisa Ricsa i Jardipark, que han unit esforços per fer possible aquesta nova zona Residencial Plana de Sils.

El divendres es va inaugurar la nova oficina de Finques Planes, que està situada en un dels locals comercials, al passeig Sant Cosme i Damià. La inauguració va ser un èxit, amb la participació de la població de Sils i amb la presència del Sr. Rovira, exalcalde de la població que va ser alcalde durant l'inici del projecte, i també hi va assistir el Sr. Blancafort, en representació de les promotores que han fet possible aquest nou Sils.

Durant la inauguració es va felicitar els Srs. Rovira i Blancafort, ja que han fet possible aquesta nova zona residencial de Sils.

El Punt, diumenge 17 juny del 2007

Font a internet: http://silsdelaselva.bloc.cat/post/6213/172158

A l'expositor de l'ajuntament hi havia publicitat d'aquesta promoció immobiliària, sense que el secretari municipal, que actualment no publica les actes a internet, es mostrés contrari. No consta cap benefici econòmic a l'Ajuntament.

IDS, que va oposar-se a aquest reforma, s'ha negat a fer auditories municipals i ha continuat l'última acció urbanística de l'excalde, el polèmic Nyap de Sils.

.

Dies lliberals

també:

http://www.tv3.cat/murdeberlin/grafiti.htm

.

http://www.desdecuba.com/generaciony/?p=2468

i

http://silsdecideix.wordpress.com/2009/11/08/debat-sobre-la-independencia-a-santa-coloma-de-farners/

.

Alcalde socialista detingut per corrupció urbanística junt a ex-càrrecs convergents

Expectants i sorpresos, o convençuts que "ja es veia a venir", més d'un centenar de veïns de Santa Coloma de Gramenet s'han apropat a l'ajuntament de la seva ciutat per seguir l'escorcoll policial vinculat amb l'operació contra la corrupció urbanística que s'ha conegut al matí. La notícia de la inspecció del consistori ha corregut com la pólvora entre els residents a la població i ha motivat que nombrosos veïns, la majoria jubilats, acudissin espontàniament a les portes de l'edifici. Entre els que han apuntat que l'actuació judicial era una cosa inevitable o gairebé, pels "excessos" de l'alcalde, Bartomeu Muñoz (PSC), hi ha diversos representants de l'entitat ciutadana Gent de Gramenet.

.
Font: 3cat24
.

Crítiques al govern socialista de Girona per escombraries no recollides

"Lamentable aspecte dels contenidors de Girona avui al migdia. Mala imatge per a la ciutat. L'Ajuntament se n'ha anat de pont. "

.

Font: http://www.twitxr.com/krls/updates/261669/

.

Vidreres s'organitza

Benvolguts companys i companyes,

Ja fa anys que el moviment independentista català esta agafant més embranzida, i en les darreres setmanes aquest ha arribat al seu punt més mediàtic amb el referèndum que es va realitzar el passat 13 de setembre a Arenys de Munt.

A diferents municipis dels Països Catalans s'ha començat a articular una xarxa d'entitats que volen promoure referèndums per l'autodeterminació dels pobles. I Vidreres no és pas una excepció, així l'objectiu és formar una entitat apolítica i transversal per tal que tots els vidrerencs i vidrerenques independentistes puguin ajudar a promoure un referèndum d'autodeterminació a Vidreres.

Per això es convoca a tothom que vulgui participar d'aquest procés que assisteixi a la reunió que es celebrarà el proper dissabte 3 d'octubre a les 6:30 a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Vidreres, amb l'objectiu de fundar una entitat Vidrerenca per promoure un referèndum d'autodeterminació.

Esperem la teva participació.

Salut i independència!

http://www.facebook.com/event.php?eid=149796322326

.

In-inde-indepèndencia !

7-J, Nit de resultats i valoracions

Maleni