dilluns, 31 de desembre del 2007

Ve la família, fins l'any 2008 !!! Visca Catalunya !!!

Avui s'extingeix el pla Prever després d'onze anys

El sistema de renovació del parc de vehicles anomenat pla Prever, orientat a millorar la seguretat dels automòbils i a reduir les emissions de diòxid de carboni, s'extingirà avui després de la seva entrada en vigor el 1997 i després que més de 3,3 milions de vehicles s'hagin acollit a aquest programa, que ha suposat un estalvi de més de 4,2 milions de tones de diòxid de carboni

Més a la Font: L'Avui 31/12/2007

La pujada de preus públics posa en risc l'objectiu d'IPC del 2008

COST L'any comença amb forts augments en els serveis bàsics, per damunt de la inflació FACTURES La llum, l'aigua i el telèfon s'apujaran entre un 2% i un 4%, mentre que la bombona de butà serà un 5,3% més cara


L'inici de l'any és sinònim de pujades dels preus, i els serveis bàsics no en són una excepció. Així, les properes factures del gas, de l'aigua, de la llum i del telèfon que es rebin s'hauran encarit entre un 2% i un 3% aproximadament. I n'hi ha més: els transports públics de Barcelona i àrea metropolitana i la Renfe apugen les tarifes un mínim del 4%, molt a prop de la inflació del mes de novembre, l'última disponible.
Gairebé tots aquests encariments, que s'apliquen amb el canvi d'any, són tarifes públiques decretades per les autoritats municipals, autonòmiques o centrals. D'aquesta manera, l'administració no compleix la seva recomanació al sector privat de moderació en els preus i posa en risc el seu objectiu d'inflació per al 2008, situat en el 2%.
El gas, el que més
Entre els serveis bàsics, el gas és el que més s'encarirà a partir de demà i, de fet, és l'únic que ho farà més que l'IPC real del 2007, que és del 4,2% al mes de novembre. Així, la factura per consum domèstic s'apujarà un 4,84%, mentre que les petites i mitjanes empreses (pimes) pagaran un 4,4% més. Les grans empreses, en canvi, se salvaran d'alces per sobre de l'IPC, ja que pagaran un 4,1% més. La bombona de gas butà serà un 5,29% més cara, fins als 12,94 euros.



Font: Avui 31.12.2007

Agraïment a ICV

Els amics i amigues d’ICV-EUiA-EPM han estat els primers a enllaçar el meu bloc al seu. Us estic molt agraïda. Feliç 2008 i bona feina per Sils!

Preparem el raïm !!!

L'estrenarem més o menys així. Bon any per tots/es els silencs i silenques!

Incendi a Sils !

Sils reallotja sis persones a un hostal en cremar-se casa seva

Un dels inquilins ha de saltar des del primer pis per salvar-se

Jordi Bes, Sils. L'Ajuntament de Sils va reallotjar ahir a la tarda sis persones de mitjana edat en un hostal perquè se'ls havia cremat part de casa seva, que es troba al car rer Església número tres de la població. Els inquilins van poder sortir-ne pel seu propi peu sense que els afectés el foc, si bé un d'ells va haver de saltar des d'un primer pis i van portar-lo a un centre sanitari perquè li miressin el peu.El foc es va declarar passades les cinc de la tarda en el baix de la casa, que té dues plantes, van informar els Bombers de la Generalitat. Els inquilins que estaven a la part baixa van sortir pel seu propi peu, mentre que un altre que s'estava dutxant al pis de dalt va optar per saltar al carrer des d'una alçada d'uns tres o quatre metres. L'home va caure sobre una motocicleta i va ser portat per la Policia Local al Centre d'Atenció Primària (CAP) de la població perquè el visitessin. Els bombers van afirmar que n'havia sortit amb un peu embenat, informació que no van confirmar les fonts municipals.La Policia Local va explicar que la causa del foc podria ser una estufa de llenya. L'alcalde de Sils, Martí Nogué, que també és bomber, va explicar que les flames es van estendre per la cuina i el menjador però que no van afectar la zona on dormen els residents a la casa de la primera planta. No obstant això, també hi havia una zona per dormir al baix. El consistori va optar per reallotjar-los a l'Hostal Rolls de la població donat l'estat en què va quedar casa seva.Les sis persones són treballadors, quatre dels quals de Mali i dos de Gàmbia. Tots ells van sopar un cop van arribar a l'hostal i avui al matí hi esmorzaran a l'espera que es determini si poden tornar a l'edifici del carrer Església.Nogué va agrair la col·laboració del fill del propietari d'Alvifoc, un establiment dedicat a la venda d'utensilis contra el foc que es troba uns números més enllà del carrer l'Església. El jove va tenir una actitud molt activa en les tasques per apagar l'incendi ja que va emprar uns set o vuit extintors per fer front a les flames. A més, hi van participar tres dotacions dels Bombers que van controlar el foc en pocs minuts.


Font: Diari de Girona. 31/12/2007

Una bona notícia per acomiadar el 2007: Sils recuperarà la policia local

Un dels compromisos d'IDS-PM es farà realitat al 2008, segons es desprèn del pressupost municipal aprovat inicialment i publicat al BOP de Girona. Concretament i en referència a aquest punt l'edicte recull literalment:

* 6 Guàrdies municipals a extingir amb la creació del cos de Policia Local (Grup C2).** Un lloc de treball Agent Policia Local (Cap de la Guàrdia Municipal) a extingir per conversió Caporal Policia Local (P.I.).*** Un lloc de treball (Coordinador de la Guàrdia Municipal) a extingir per conversió en Agent de la Policia Local.

Sils, 20 de desembre de 2007

Martí Noguè Selva

Alcalde





Enhorabona a tots els que van lluitar al seu dia contra la seva capritxosa extinció, en especial pel Pere Arco i pels propis Independents de Sils.

Hem de lamentar, però, que ens hem assabentat pel BOP abans que per la web municipal que reclama un nou impuls per fer-la més dinàmica.

diumenge, 30 de desembre del 2007

Ni dretes ni esquerres ni punyetes: Llibertat i Catalunya




Discurso en la Puerta de Brandemburgo




Berlín Occidental, Alemania
12 de junio de 1987
Este discurso fue pronunciado ante el pueblo de Berlín Occidental, aunque se escuchó también en el lado oriental del Muro de Berlín.




Muchas gracias.

Canciller Kohl, Alcalde Diepgen, damas y caballeros: hace veinticuatro años, el presidente John F. Kennedy visitó Berlín y habló a la gente de esta ciudad y a todo el mundo desde el ayuntamiento. Bueno, desde entonces otros dos presidentes han venido, cada cual en su mandato, a Berlín. Y, hoy, yo mismo realizo mi segunda visita a vuestra ciudad.

Nosotros, los presidentes americanos, venimos a Berlín porque es nuestro deber hablar, en este lugar, de libertad. Debo confesar que también nos atraen hasta aquí otras cosas, el sentimiento histórico de esta ciudad, más de quinientos años más vieja que nuestro propio país; la belleza del Grunewald y el Tiergarten; y sobretodo, vuestro coraje y determinación. Tal vez el compositor Paul Lincke comprendió algo sobre los presidentes americanos. Veréis, como tantos otros presidentes antes que yo, vengo hoy aquí porque dondequiera que vaya, haga lo que haga: Ich hab noch einen Koffer in Berlin. [Aún tengo una maleta en Berlín].

Nuestra reunión de hoy está siendo retransmitida a toda Alemania Occidental y a Norteamérica. Tengo entendido que se está viendo y escuchando en el Este. A aquellos que nos están escuchando desde el Este, unas palabras especiales: aunque no puedo estar con vosotros, me dirijo a vosotros tanto como a los que están aquí ante mí. Pues me uno a vosotros, tal como me uno a vuestros compatriotas en el Oeste, con esta firme e inalterable convicción: Es gibt nur ein Berlin. [Sólo hay un Berlín].

Detrás de mi se alza un muro que rodea los sectores libres de esta ciudad, parte de un vasto sistema de barreras que dividen todo el continente de Europa. Desde el Báltico hasta el sur, esas barreras cortan Alemania en una herida de alambre de espino, hormigón, patrullas con perros y torres de vigilancia. Más al sur, puede que no haya ninguna barrera visible y obvia. Pero sigue habiendo guardias armados y puestos de control; sigue habiendo una restricción al derecho de viajar, sigue siendo un instrumento para imponer sobre los hombres y mujeres comunes el deseo de un Estado totalitario. Sin embargo, es aquí, en Berlín, donde el muro emerge con mayor claridad; aquí, cortando vuestra ciudad, donde las fotografías de las noticias y las pantallas de televisión han dejado una imprenta brutal de un continente en la mente del mundo. De pie ante la Puerta de Brandemburgo, cada hombre es un alemán, separado de sus semejantes. Cada hombre es un berlinés, obligado a contemplar una herida.

El presidente von Weizsacker ha dicho: “la cuestión alemana permanecerá abierta mientras la Puerta de Brandemburgo permanezca cerrada”. Hoy yo digo: mientras la puerta esté cerrada, mientras se permita esta herida de muro, no es sólo la cuestión alemana que permanece abierta, sino la cuestión de la libertad de toda la humanidad. Pero no he venido aquí a lamentarme. Puesto que encuentro en Berlín un mensaje de esperanza, incluso a la sombra de este muro, un mensaje de triunfo.

En la primavera de 1945, el pueblo de Berlín salió de sus refugios antiaéreos para encontrarse con la devastación. A miles de millas, el pueblo de los Estados Unidos salió en su ayuda. Y en 1947, el Secretario de estado, como se ha dicho, George Marshall anunció la creación de lo que se daría en llamar el Plan Marshall. Hablando hace exactamente 40 años, dijo: “nuestra política no va dirigida contra país o doctrina alguna, sino contra el hambre, la pobreza, la desesperación y el caos”.

En el Reichstag, hace unos momentos, vi una placa conmemorativa de este 40º aniversario del Plan Marshall. Me sorprendió una pintada sobre una estructura quemada y destartalada que se estaba reconstruyendo. Tengo entendido que los berlineses de mi generación pueden recordar haber visto pintadas como esta por todos los sectores occidentales de la ciudad. La pintada simplemente rezada: “El Plan Marshall está ayudando a fortalecer el mundo libre”. Un mundo libre fuerte en Occidente; ese sueño se hizo realidad. Japón se alzó sobre sus ruinas para convertirse en un gigante económico. Italia, Francia, Bélgica, prácticamente todas las naciones de Europa Occidental renacieron política y económicamente; se fundó la Comunidad Europea.

En Alemania Occidental y aquí en Berlín, tuvo lugar un milagro económico, el Wirtschaftswunder. Adenauer, Erhard, Reuter y otros líderes entendieron la importancia práctica de la libertad; que así como la verdad puede florecer solamente cuando se le da libertad de expresión al periodista, igualmente la prosperidad sólo puede darse cuando el campesino y el empresario gozan de libertad económica. Los dirigentes alemanes redujeron los aranceles, ampliaron el libre comercio y bajaron los impuestos. Desde 1950 hasta 1960, el nivel de vida en Berlín Occidental se dobló.

Donde hace cuatro décadas había escombros, existe hoy en Berlín Occidental la mayor producción industrial de cualquier ciudad en Alemania; ajetreados edificios de oficinas, bonitas casas y apartamentos, orgullosas avenidas y amplios jardines y zonas verdes. Donde parecía que se había destruido la cultura de una ciudad, existen hoy dos grandes universidades, orquestas y una opera, incontables teatros y museos. Donde había necesidad, existe hoy abundancia; alimentos, vestido, automóviles; los maravillosos productos del Ku’damm. De la devastación, de la ruina misma, vosotros los berlineses habéis reconstruido, en libertad, una ciudad que, una vez más, se cuenta entre las más grandes de la Tierra. Puede que los soviéticos tuvieran otros planes. Pero, amigos míos, hay algunas cosas con las que los soviéticos no contaron: Berliner Herz, Berliner Humor, ja, und Berliner Schnauze. [Un corazón berlinés, un humor berlinés y, sí, un Schauze berlinés].

En la década de los 50, Kruschev predijo: “os enterraremos”. Pero en Occidente hoy vemos un mundo libre que ha alcanzado un nivel de prosperidad y bienestar sin precedentes en toda la historia humana. En el mundo comunista vemos fracaso, retraso tecnológico, niveles sanitarios en declive, incluso necesidad del tipo más básico: demasiada poca comida. Incluso hoy, la Unión Soviética no puede alimentarse a sí misma. Después de estas cuatro décadas, entonces, una conclusión inevitable se alza ante el mundo entero: la libertad lleva a la prosperidad. La libertad viene a sustituir los antiguos odios entre las naciones por civismo y paz. La libertad es la vencedora.

Y puede que ahora los propios soviéticos, a su manera limitada, se den cuenta de la importancia de la libertad. Oímos mucho de Moscú acerca de una nueva política de reforma y apertura. Se han liberado algunos presos políticos. Algunas emisiones occidentales ya no son interferidas. Se ha permitido a algunas empresas económicas operar con mayor libertad frente al control del estado.

¿Son estos los comienzos de cambios profundos en el Estado soviético? ¿O son gestos simbólicos, para dar falsas esperanzas a Occidente, o para fortalecer el sistema soviético sin cambiarlo? Nosotros damos la bienvenida al cambio y a la apertura; porque creemos que la libertad y la seguridad van juntas, que el avance de la libertad humana sólo puede fortalecer la causa de la paz mundial. Hay un signo que los soviéticos pueden hacer que sería inconfundible, que avanzaría enormemente la causa de la libertad y paz.

Secretario General Gorbachov, si usted busca la paz, si usted busca la prosperidad para la Unión Soviética y Europa Oriental, si usted busca la liberalización: ¡Venga a este muro! ¡Señor Gorbachov, abra esta puerta! ¡Señor Gorbachov, haga caer este muro!

Entiendo el miedo a la guerra y el dolor de la división que afligen a este continente; y os prometo los esfuerzos de mi país para ayudar a superar estas pesadumbres. Sin duda, en Occidente debemos resistir la expansión soviética. Así que debemos mantener defensas de fortaleza inexpugnable. Sin embargo, buscamos la paz; así que debemos esforzarnos por reducir las armas en ambos lados.

Empezando hace 10 años, los soviéticos amenazaron la alianza occidental con una nueva y grave amenaza, centenares de nuevos mísiles nucleares SS-20 más mortíferos, capaces de alcanzar todas las capitales de Europa. La alianza occidental respondió comprometiéndose un contradespliegue a menos que los soviéticos se avinieran a negociar una solución mejor; a saber: la eliminación de tales armas en ambos bandos. Durante muchos meses, los soviéticos se negaron a regatear en serio. Mientras la alianza, a su vez, se preparaba para emprender su contradespliegue, hubo días difíciles, días de protestas como los de mi visita a esta ciudad en 1982, y después los soviéticos se retiraron de la mesa.

Pero durante todo el tiempo, la alianza se mantuvo firme. E invito a todos los que protestaron entonces, invito a los que protestan hoy, a que se fijen en este hecho: porque nos mantuvimos firmes, los soviéticos volvieron a sentarse en la mesa. Y porque nos mantuvimos firmes, tenemos hoy a nuestro alcance, no solamente la limitación del crecimiento de las armas, sino de eliminar, por primera vez, una clase entera de armas nucleares de la faz de la Tierra.

Mientras hablo, ministros de la OTAN se reúnen en Islandia para revisar el progreso de nuestras propuestas de eliminar estas armas. En las conversaciones de Ginebra, también propusimos grandes recortes en las armas ofensivas estratégicas. Y los aliados occidentales han hecho, así mismo, propuestas de gran calado para reducir el daño de la guerra convencional y para establecer una moratoria total sobre las armas químicas.

Mientras perseguimos estas reducciones armamentistas, os prometo que mantendremos la capacidad para aplacar la agresión soviética a cualquier nivel que pueda darse. Y, en cooperación con muchos de nuestros aliados, Estados Unidos está desarrollando la Iniciativa de Defensa Estratégica; una investigación para basar la disuasión no en la amenaza de una venganza ofensiva, sino en defensas que verdaderamente defiendan; en sistemas que, en pocas palabras, no apuntarán a poblaciones sino que las cobijaran. Por estos medios, perseguimos aumentar la seguridad de Europa y de todo el mundo. Pero debemos recordar un hecho crucial: Oriente y Occidente no desconfiamos el uno del otro porque estemos armados; estamos armados porque desconfiamos el uno del otro. Y nuestras diferencias no son sobre las armas sino sobre la libertad. Cuando el presidente Kennedy habló en el ayuntamiento hace 24 años, la libertad estaba rodeada, Berlín estaba bajo asedio. Y hoy, a pesar de todas las presiones ejercidas sobre esta ciudad, Berlín permanece segura en su libertad. Y la misma libertad está transformando el planeta.

En las Filipinas, en Sudamérica y Centroamérica la democracia ha renacido. A lo ancho del Pacífico, los mercados libres están obrando un milagro tras otro de crecimiento económico. En las naciones industrializadas, está teniendo lugar una revolución industrial, una revolución marcada por avances rápidos y dramáticos en ordenadores y telecomunicaciones.

En Europa, sólo una nación y aquellos que la controlan se niega a unirse a la comunidad de la libertad. Sin embargo, en esta era de redoblado crecimiento económico, de información e innovación, la Unión Soviética se enfrenta a un dilema: o hace cambios fundamentales o se hará obsoleta.

Así el día de hoy representa un momento de esperanza. En Occidente estamos listos para cooperar con el Este para impulsar la verdadera apertura, para romper las barreras que separan a las personas, para crear un mundo más libre y más seguro. Y, ciertamente, no existe un lugar mejor que Berlín, el punto de encuentro de Este y Oeste, para empezar. Pueblo libre de Berlín: hoy, como en el pasado, los Estados Unidos está por la estricta observancia y plena implementación de todas las partes del Acuerdo de las Cuatro Potencias de 1971. Aprovechemos esta ocasión, el 750º aniversario de esta ciudad, para guiar hacia una nueva era, para perseguir una vida incluso más plena y rica para Berlín para el futuro. Juntos, mantengamos y desarrollemos los lazos entre la República Federal y los sectores occidentales de Berlín, como permite el acuerdo de 1971.

E invito al señor Gorbachov: trabajemos para acercar las partes oriental y occidental de la ciudad, para que los habitantes de todo Berlín puedan disfrutar de los beneficios que se derivan de una de las más grandes ciudades del mundo.

Para abrir Berlín todavía más a Europa, Este y Oeste, ampliemos el vital acceso aéreo a esta ciudad, encontrando formas de hacer que el servicio aéreo comercial a Berlín sea más adecuado, más cómodo y más económico. Esperamos ver el día en que Berlín Occidental pueda convertirse en uno de los principales nodos aéreos de toda Europa central.

Con nuestros socios franceses y británicos, Estados Unidos está preparado para ayudar a traer encuentros internacionales a Berlín. Sería muy apropiado que Berlín sirviera de sede para los encuentros de las Naciones Unidas, o conferencias mundiales sobre los derechos humanos y el control armamentístico u otros asuntos que requieren la cooperación internación.

No hay mejor forma para afianzar la esperanza para el futuro que alumbrar mentes jóvenes y nos honraría patrocinar intercambios juveniles veraniegos, actos culturales y otros programas para los jóvenes berlineses del Este. Nuestros amigos franceses y británicos, estoy seguro, harán lo mismo. Y tengo la esperanza de que se pueda encontrar una autoridad en Berlín Oriental para patrocinar visitas de jóvenes de los sectores occidentales.

Una propuesta final, una que guardo cerca de mi corazón: el deporte representa una fuente de diversión y ennoblecimiento, y puede que hayáis notado que la República de Corea, Norte y Sur, se ha ofrecido a permitir que algunos eventos de las Olimpiadas de 1988 tengan lugar en el Norte. Las competiciones deportivas internacionales de todos los tipos podrían tener lugar en ambos lados de esta ciudad. Y ¿qué mejor modo de demostrar al mundo la apertura de esta ciudad que ofrecer en algún año futuro la celebración de las Juegos Olímpicos aquí en Berlín, Este y Oeste? En estas cuatro décadas, como he dicho, los berlineses habéis construido una gran ciudad. Lo habéis hecho a pesar de las amenazas; los intentos soviéticos de imponer la marca oriental, el bloqueo. Hoy, la ciudad prospera a pesar de los desafíos implícitos en la propia presencia de este muro. ¿Qué os mantiene aquí? Ciertamente dice mucho de vuestro valor, de vuestro coraje desafiante. Pero creo que hay algo más profundo, algo que tiene que ver con toda la imagen y sentido del estilo de vida berlinés; no un mero sentimiento. Nadie podría vivir por mucho tiempo en Berlín sin ser totalmente desposeído de ilusiones. Algo, en cambio, que ha visto las dificultades de la vida en Berlín pero ha elegido aceptarlas, que continúa construyendo esta ciudad buena y orgullosa en contraste con una presencia totalitaria envolvente que se niega a desatar las aspiraciones y energías humanas. Algo que busca una voz poderosa de afirmación, que dice sí a esta ciudad, sí al futuro, sí a la libertad. En una palabra, yo diría que lo que os mantiene en Berlín es amor; un amor profundo y duradero.

Tal vez, esto nos lleva al meollo de la cuestión, a la más fundamental de todas las diferencias entre Este y Oeste. El mundo totalitario produce retraso porque es tan violento con el espíritu, aplaca el impulso humano a crear, a disfrutar, a adorar. El mundo totalitario considera una afreta incluso los símbolos de amor y adoración. Hace años, antes de que los alemanes orientales empezaran a reconstruir sus iglesias, erigieron una estructura secular: la torre de televisión en la Alexanderplatz. Desde entonces, las autoridades han trabajado para corregir lo que consideran el mayor defecto de la torre, tratando la esfera de vidrio que hay arriba con pintura y productos químicos de todo tipo. Sin embargo, aun hoy cuando el sol alumbra la esfera -esa esfera que se alza sobre todo Berlín- la luz forma el símbolo de la Cruz. Allí en Berlín, como la propia ciudad, los símbolos del amor, los símbolos de adoración, no pueden ser suprimidos.

Cuando, hace un momento, miré desde el Reichstag, esa encarnación de la unidad germana, observé unas palabras crudamente pintadas con spray sobre el muro, quizá por un joven berlinés: “Este muro caerá. Las creencias se hacen realidad”. Sí, a lo ancho de Europa, este muro caerá. Porque no se sostiene ante la fe; no se sostiene ante la verdad. El muro no se sostiene ante la libertad.

Y me gustaría decir algo, antes de acabar. He leído, y me han preguntado desde que estoy aquí, acerca de ciertas manifestaciones contra mi visita. Y me gustaría decir sólo una cosa a los que se manifiestan. Me pregunto si se han preguntado jamás que si tuvieran el tipo de gobierno que aparentemente desean, nadie podría jamás hacer otra vez lo que ellos hacen.

Gracias, y que Dios os bendiga a todos.







Aquest home tenia fama d'ultradetrà però el temps ha demostrat que tenia molta raó en l'enfrontament entre la democràcia i la dictadura popular.

Variació de població 2005-2006 per nuclis a Sils



Aquesta és la taula que presentava abans, ara agrupada pels nuclis que potser és més aclaridora.

Inspirada pel bloc Flors de l'Estany de Sils

He gaudit tant amb aquest bloc que m'ha vingut al cap aquesta cançó:

Sils poble disminueix el seu pes poblacional davant les urbanitzacions



Segons les dades de la viquipèdia que cita a municat el centre de Sils tot i crèixer en nombre d'habitants va perdre pes relatiu davant les urbanitzacions al 2006.

El domini sils.cat de l'ajuntament encara no funciona

Feu la prova

http://www.sils.cat/


i us portarà directament a aquest enllaç

http://www.ddgi.cat/webddgi/portada.do


Desitgem una ràpida activació.

L' Artur Mas i el 2008

sembla que CiU a Sils no s'estan per informar a la xarxa, així que hem hagut de buscar a l'Artur Mas per fer cinc cèntims de les seves propostes.




Piràmide de població de Sils al 2006







El que es promet és un deute i aquí teniu la darrera piràmide poblacional de Sils segons les dades de l'idescat. Segur que els i les alumnes del batxillerat de socials sou els/les que més ho agraiu, però aneu amb bon ull ! aviat estaran disponibles les dades de 2007 i les haureu d'actualitzar pels vostres treballs acadèmics.



(Cliqueu a les imatges per fer-les més grans.)

Oficialitat, ofizialtasuna




Catalunya, Euskadi i Galícia signen un document perquè les seves seleccions disputin partits oficials. Milers de persones es manifesten a Bilbao per recolzar als combinats català i basc.


L’Olatz és basca, de Zarautz. La Laia és catalana, de Granollers. Les dues, bones amigues, passegen pels voltants de San Mamés a les vuit del vespre intentant apaivagar el fred bilbaí amb bufandes idèntiques: meitat senyera, meitat Ikurriña; les acaben de comprar en una de les parades que envolten l’estadi.

La Olatz i la Laia comparteixen amistat, objectius esportius i s’han intercanviat coneixements lingüístics. Mentre la guipuscoana reclama “l’oficialitat per a la selecció basca”, la vallesana exigeix “la ofizialtasuna” per a la catalana.

És la síntesi entrenyable del que es va viure ahir pels carrers de Bilbao: dos pobles agermanats reclamant, en un ambient festiu, que les seves seleccions competeixin oficialment a nivell internacional.


Font: http://www.avui.cat/article/esports/17378/oficialitat/ofizialtasuna.html


dissabte, 29 de desembre del 2007

No a les auditories de l'Ajuntament, de moment

Gràcies al bloc de ICV-EUiA-EMP hem conegut la posició del grups polítics en aquest important assumpte per acabar de girar full de l'etapa que va començar quan es presentava a les eleccions municipals un únic partit polític.


Respecte a aquest punt ICV ens informa:

Les auditories de l’Ajuntament.

ICV-EUiA-EPM varem presentar també en el ple del dia 19 de desembre una moció proposant la realització de tres auditories a l’Ajuntament: una auditoria econòmica, una auditoria urbanística i una auditoria de gestió. Expliquem la nostraproposta com a mitjà de tenir un bon anàlisis de la situació per a poder prendre decisions responsablement, amb coneixement de causa.La nostra moció no va prosperar a pesar del recolzament d’AMS, gràcies als vots en contra de CiU i d’ IdS-PM. Creiem que CiU ha perdut l’oportunitat de demostrar que podia passar sense cap problema les auditories, però va rebutjar la nostra proposta al·legant que costaria diners en un moment que poden ser necessaris per a altres coses.IdS-PM es va oposar a pesar de que l’equip de govern resulta que ha encarregat un estudi extern de anàlisis de la situació econòmica municipal, a una persona externa a l’Ajuntament, que suposem que ha de ser de la seva confiança. Aquest estudi, per encàrrec d’ IdS-PM, suposa per a ells que ja no és necessari fer les auditories. Curiós, per cert, que aquest estudi amb data d’Octubre del 2007 no s’ha donat a conèixer als grups municipals fins que s’ha incorporat a l’expedient del ple del 19 de desembre junt amb la carpeta de les auditories.Potser per a contrarestar la moció de les auditories?Més preguntes: S’hauria donat a conèixer aquest estudi si el nostre grup no presenta la moció de les auditories?Perquè l’equip de govern no va donar aquesta informació en el seu moment, amb temps suficient per a que sigui coneguda pels altres grups? Perquè potser hagués estat qüestionada per poc rigorosa?

Font: http://laveudesils.blogspot.com/2007/12/la-veu-de-sils-on-s-el-canvi.html



Com que crec que no n'hi ha prou, animo als amics i amigues d'ICV a presentar aquesta moció cada sis mesos. Jo per la meva part obro una nova secció de Temes pendents que resten per fer al govern i llenço una pregunta: De què teniu por CiU a Sils?

Fotos de Sils i Vallcanera

Ei ! No us podeu perdre el recull de imatges del poble que estan fent al bloc Sils, com més serem més riurem us porto una mostra peró l'heu de visitar!








Gaudiu-les totes a:


http://silsdelaselva.wordpress.com/2007/12/29/album-vallcanera/

http://silsdelaselva.wordpress.com/2007/11/26/album-sils/

Evolució de la població a Sils (1998-2007)







Continuo treballant amb les dades demogràfiques del nostre poble, la dada del nombre d'habitamts del 2007 és fins el 29 d'agost recollida de l'Ajuntament a la seva web, la resta de l'idescat.
Aviat publicaré la piràmide de població per sexes i edats. Sigueu pacients/es!

TV3 emet l'Euskal Herria - Catalunya



S'espera un ambient com el que es va viure al partit que va enfrontar totes dues seleccions l'any passat al Camp Nou. Els bascos s'entrenen avui i Catalunya viatjarà demà i farà una suau sessió preparatòria a San Mamés abans de dinar. Allà hi haurà uns dos mil catalans que arriben a Bilbao aquest divendres.


Catalunya jugarà de negre


Catalunya jugarà de negre a Bilbao. L'afició catalana s'ha decantat per aquest color i disseny de samarreta en l'enquesta que la Federació Catalana de Futbol va obrir fa unes setmanes en la seva pàgina web (www.fcf.cat). En total han estat 10.013 vots rebuts, dels quals 4.800 han estat per a la samarreta negra, un 47%. La samarreta groga ha rebut 3.272 vots (32%) i la blava ha tingut 1.941 vots (19%). Catalunya, a més, lluirà una sorpresa en la seva samarreta. Portarà, per primera vegada en la història, la paraula "Catalunya" per sota del dorsal, de manera ben gran, per reivindicar l'oficialitat de la selecció catalana.

http://www.elsesports.cat/pesports/eeItem.jsp?itemid=239791&seccio=futbol&item=noticies

Distrubució de la població a Sils per veïnats al 2005




Una curiositat sobre on viviem al 2005 segons les dades de municat

divendres, 28 de desembre del 2007

De bojos....





El bisbe de Tenerife creu que «hi ha nens de 13 anys que consenten i desitgen l´abús»

El bisbe de Tenerife, Bernardo Álvarez, va afirmar dilluns en una entrevista que hi ha menors d'edat que «consenten» mantenir relacions sexuals i que «fins i tot, si et despistes, et provoquen». «Això de la sexualitat és una cosa més complexa del que sembla», va subratllar. Segons Álvarez, s'ha de tenir en compte que «hi pot haver menors que si que ho consentin; i de fet, n'hi ha».El bisbe, que és la màxima autoritat de l'Església a Tenerife, va concedir una entrevista al diari La Opinión de Tenerife, rotatiu del mateix grup que Diari de Girona, per arespondre diverses qüestions referents al Bisbat de Gran Canària. Preguntat per la homosexualitat, Álvarez va respondre que es tracta d'«un fenomen que perjudica les persones i la societat», i va distingir la homosexualitat com a «necessitat existencial», que va atribuir només al 6% dels casos, de l'homosexualitat com a «vici».En aquest punt, el bisbe va remarcar que les persones poden sentir-se impulsades a «practicar noves formes de sexualitat, perquè se senten atretes per la novetat», referint-se a la homosexualitat «no biològica» i a l'abús de menors. L'entrevistador, sorprès que el clergue equiparés l'abús amb la homosexualitat, va respondre que «la diferència entre una relació homosexual i un abús sexual està clara», a la qual cosa el bisbe va contestar que no sempre l'abusador és un malalt sinó que a vegades es converteix en una víctima de les «provocacions» dels menors. «Hi ha adolescents de 13 anys que són menors i hi estan perfectament d'acord, i a més desitjant-ho. Fins i tot si et despistes et provoquen», va destacar. Per tal d'evitar que tinguin lloc aquest tipus de desviaments -en referència als abusats i no als abusadors-, i també les relacions homosexuals, Álvarez va afirmar que «no es pot deixar a les persones alliberades», sinó que «cal promoure l'educació».Segons el bisbe, s'ha de «distingir a les persones» del «fenomen» de l'homosexualitat. «El fenomen de l'homosexualitat és una cosa que perjudica les persones i la societat. A la llarga pagarem les conseqüències com les han pagat altres civilitzacions», va destacar assenyalant la necessitat de dirigir l'orientació sexual i inculcar en els nens «els valors de la feminitat i la masculinitat». «Jo no dic que es reprimeixi, però entre no reprimir-ho i promoure-ho hi ha un marge», afegia Álvarez.




dimecres, 26 de desembre del 2007

Important teoria de l'evolució de Homer


www.Tu.tv

Tribut al meu avi i a tota la gent gran




Gràcies per ensenyar-me tantes coses.

Tots/es contra el canon






==================================================

MODELO DE TEXTO - CAMBIA LO QUE QUIERAS ==================================================
ASUNTO: 1.360.000 ciudadanos y votantes en www.todoscontraelcanon.es
Estimados Srs.
El objeto de este correo es comunicarle que, como ciudadano y votante, estoy en contra del canon digital por las razones que recoge el manifiesto propuesto por la plataforma www.todoscontraelcanon.es que yo también he firmado.
En mi opinión es un tremendo error poner en marcha esta incongruente modalidad impositiva ya que, además de injusta, supone un freno para el desarrollo de la Sociedad de la Información en España.
Estamos en un momento cercano a las elecciones por ello le pido, como ciudadano y votante, que recojan en su programa electoral si están dispuestos a ayudarnos a conseguir que desaparezca el canon digital, en la próxima legislatura, y que medidas impulsarían para ello.
Estoy seguro que su respuesta es importante a la hora de conformar la decisión sobre mi voto para las próximas elecciones.
Atentamente,
Por si no han leído el manifiesto les resumo lo más importante
Nuestra solución al problema
El Canón no es necesario si el derecho de copia privada se grava en la obra que lo genera y no en los soportes ni en los equipos. Con esta sencilla solución el propietario de los derechos decide lo que quiere cobrar por ello y lo paga aquél que lo adquiere.Una solución sencilla y justa.
Nuestras peticiones de racionalidad para la aplicación a la ley actual
Que la recaudación de ese Canon se realice y distribuya por la propia Administración.
Que el importe del canon sea proporcional al precio de coste del producto.
Que se informe al consumidor de lo que paga por ese concepto
Que se exima de su pago a Administrativas Publicas y Empresas
Que se habiliten organismos de arbitraje que permitan resolver las controversias.
http://todoscontraelcanon.es : 1.360.000 ¿firmas o votos?
==================================================



Si no m'ho ensenyen no m'ho crec

Un nou amic del bloc m'ha enviat aquestes fotos de l'época Rovira de l'expositor de l'Ajuntament. Què fort!

















Una nació, una selecció




probabilitat i instint

lliçó magistral de les necessitats d'adaptació a noves circunstàncies a la presa de decisions



dimarts, 25 de desembre del 2007

La «protecció» de l'alcalde

Així era ell quan era alcalde....


La «protecció» de l'alcalde.

L'alcalde de Sils, Joaquim Rovira, en el seu afany de consolar el vidu que acabava de rebre la notificació de la mort de la seva esposa, va protegir involuntàriament l'assassí dels Mossos el mateix matí del crim. Un sergent i un caporal dels Mossos es van presentar, a mig matí del dia 21 de juliol, a la casa del matrimoni, al carrer Montcorb, amb la intenció de parlar amb el marit. Els va obrir la porta l'alcalde, que els va dir que Morell estava molt afectat i abatut i els va demanar que deixessin l'entrevista per un altre moment. Els agents van respectar el dolor del marit de la víctima i van tornar a la casa uns dies després per fer una inspecció amb el permís de Morell. Es van endur documents i targetes de visita. L'arma del crim i la bossa de mà que teòricament l'assassí havia robat a Galceran no van ser descobertes dins de la casa fins després de la detenció de Morell, quan ell mateix les va entregar.


Font: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1624633

Teoria de Jocs i suma zero

No només els humans....



Història d'un llapis

Un fantàstic exemple d'un premi Nobel i pare del neolliberalisme i monetarisme que reconeix el benefici de la cooperació.



dilluns, 24 de desembre del 2007

Una perla de qui era... i el que queda per descobrir








1. Inauguració de la nova oficina de Finques Planes a Residencial Plana de Sils
Finques Planes és una empresa amb més de 30 anys d'experiència en serveis immobiliaris, amb la seu central a Lleida i amb un xarxa d'oficines pròpies a les ciutats de Lleida, Balaguer, Solsona, Esterri d'Àneu, la Seu d'Urgell, Sort, i el Pont de Suert-Boí; oficina a Barcelona ciutat, i amb l'obertura d'una nova oficina a Sils-Girona l'any 2004 al carrer Major d'aquesta població.
El motiu de l'obertura de l'oficina de Sils va ser la promoció Residencial Plana de Sils, la qual es divideix en 5 fases de 2 blocs cada fase. La primera fase d'aquesta promoció, que ja ha finalitzat, i la segona, pràcticament acabada, ja fan que es noti a Sils la presència de nous veïns, que, atrets per l'encant de la promoció, les bones comunicacions i els nous serveis escolars, mèdics i esportius de què disposa la població s'hi han desplaçat des de les poblacions veïnes i l'àrea metropolitana de Barcelona. També cal destacar que els baixos d'aquestes 2 fases són locals comercials pensats per al comerç i les empreses de serveis per dinamitzar l'economia de la població i s'hi pot observar ja la presència d'alguna entitat bancària.
Amb un total de 400 habitatges, hi haurà zones comunitàries amb jardins, i parcs pensats per disfrutar de l'entorn i perquè millori la qualitat de vida dels habitants.
La realització d'aquesta promoció ha estat possible gràcies a les promotores Proincosa, Alquisa Ricsa i Jardipark, que han unit esforços per fer possible aquesta nova zona Residencial Plana de Sils.
El divendres es va inaugurar la nova oficina de Finques Planes, que està situada en un dels locals comercials, al passeig Sant Cosme i Damià. La inauguració va ser un èxit, amb la participació de la població de Sils i amb la presència del Sr. Rovira, exalcalde de la població que va ser alcalde durant l'inici del projecte, i també hi va assistir el Sr. Blancafort, en representació de les promotores que han fet possible aquest nou Sils.
Durant la inauguració es va felicitar els Srs. Rovira i Blancafort, ja que han fet possible aquesta nova zona residencial de Sils.
El Punt, diumenge 17 juny del 2007
El que m'extranya és que no l'acompanyés el seu soci-secretari....

Quan el canvi és necessari, es fa possible

Qui els havia de dir, amb aquella prepotència que gastaven...







Fem un repàs: El primer referent

Corria l'any 1971 i un home valent en Pau Casals va proclamar els seus sentiments a les seu de les Nacions Unides. Eren temps de dictadura militar. Un gran exemple, per a tots.