diumenge, 3 de febrer del 2008
dissabte, 2 de febrer del 2008
Carme Ruscalleda i el porc d'huroc de Riudarenes
La cuinera del restaurant Sant Pau, Carme Ruscalleda, ha rebut aquest divendres al vespre el guardó Llonganissa d'or. Aquest premi que entrega la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Llonganissa de Vic i s'entrega a persones que han promocionat els productes genuïnament catalans. Ruscalleda ha assenyalat que s'ha creat un producte que 'traspassa fronteres' i s'ha aconseguit 'posar-li un cognom' perquè tothom associa el producte amb la ciutat. Ruscalleda ha anunciat que properament el seu restaurant oferirà un plat fet amb porc d'huroc, una raça porcina recuperada per un criador de Riudarenes (Selva).
Font: Avui (02/02/2008)
La plataforma Vallcanera Pro Sils informa:
La plataforma Vallcanera en Sils neix amb la intenció única i exclusiva de traslladar la gestió, conservació i manteniment de la Urbanització Vallcanera Parc a l’Ajuntament de Sils en règim local i no en aplicació de la llei de divisió horitzontal i de dissoldre i liquidar l’EUCM.
Fa molt de temps que els propietaris de finques en Vallcanera Park observem amb preocupació l’elevat cost de conservació i manteniment dels espais privatius comuns, mitjançant unes quotes mensuals per fer front a les despeses que això comporta, i malgrat això, també hem de pagar unes contribucions a l’Ajuntament de Sils a través de l’IBI i d’altres
taxes/impostos com l’impost de circulació, permisos de construcció, etc., i a més, l’Ajuntament rep les transferències de capital (400,00€ aproximadament), per part d’altres administracions de l’estat, per atendre serveis de les persones empadronades a Vallcanera, tot i que no
reinverteix res en la nostra urbanització.
Podeu contactar amb la plataforma amb gent de la urbanització (no l'actual "junta") i via e-mail a veinsdevallcanera@gmail.com
Ara és l'hora!!
Què pesa més, la doctrina o la pàtria?
Estúpida pregunta la d’aquesta columna avui. Sempre, la pàtria. ¿Què manté Fidel Castro tants anys al poder amb un suport gens insignificant d’una part de la societat cubana? ¿Els èxits de la presumpta revolució o l’orgull nacional contra les ingerències dels ianquis? ¡Patria o muerte! ¡Venceremos! Així ho han repetit, una vegada i una altra, totes les sedicions presumptament marxistes del continent americà. La pàtria, ai! Sempre la pàtria. I encara més la d’aquells que es proclamen no nacionalistes quan n’estan plens, de nacionalisme, fins a les genives. I ha estat la pàtria la que ha acabat movent també la Conferència Episcopal Espanyola. No l’assignatura d’educació per a la ciutadania, ni la regulació dels casaments de les parelles homosexuals, ni la llei de la memòria històrica...
La pàtria. Espanyola, no cal dir-ho. Per això els que haurien de fer de mediadors entre les parts en conflicte s’apunten amb alegria a un bàndol i proclamen que no s’ha de parlar amb terroristes i que cal “superar amb decisió el perill del separatisme amb una actitud honrada d’amor al bé de la mateixa nació”. Senyors cardenals Agustín García-Gasco, Antonio Cañizares, Antonio María Rouco Varela i còmplices forçats o entusiastes, estimin la seva nació i deixin en pau –si és que coneixen la intenció i l’abast del substantiu– els que en tenen una altra. En el fons dels seus cors pretesament cristians han destriat el món –Espanya els és el món– entre bons i dolents. Els bons són els que la volen com és: castellana, unitària i intolerant. Els dolents són els altres.
Els que la voldrien plural o els que no la volen. I el dimoni, què? He, he. Senyors cardenals, ho creguin o no, milita, patriota, en el primer bàndol. Amb vostès.
Font: Avui (02/02/2008)
La pàtria. Espanyola, no cal dir-ho. Per això els que haurien de fer de mediadors entre les parts en conflicte s’apunten amb alegria a un bàndol i proclamen que no s’ha de parlar amb terroristes i que cal “superar amb decisió el perill del separatisme amb una actitud honrada d’amor al bé de la mateixa nació”. Senyors cardenals Agustín García-Gasco, Antonio Cañizares, Antonio María Rouco Varela i còmplices forçats o entusiastes, estimin la seva nació i deixin en pau –si és que coneixen la intenció i l’abast del substantiu– els que en tenen una altra. En el fons dels seus cors pretesament cristians han destriat el món –Espanya els és el món– entre bons i dolents. Els bons són els que la volen com és: castellana, unitària i intolerant. Els dolents són els altres.
Els que la voldrien plural o els que no la volen. I el dimoni, què? He, he. Senyors cardenals, ho creguin o no, milita, patriota, en el primer bàndol. Amb vostès.
Font: Avui (02/02/2008)
divendres, 1 de febrer del 2008
Mor electrocutada mentre feia l'amor amb el marit
Una relació sexual d'alta tensió ha acabat en tragèdia a Pennsilvània (Estats Units). Una dona ha mort electrocutada després de fer servir un cable elèctric com a estimulant mentre feia l'amor amb el seu marit. Els fets s'han sabut després que la policia ha investigat els fets, ja que en un primer moment l'home ha assegurat que la dona havia patit una descàrrega elèctrica mentre utilitzava un assecador de cabells. Davant el descobriment de diverses cremades al cos de la víctima, l'home ha confessat que l'estimulava amb un cable connectat a la corrent que encenia i apagava a plaer.L'home, que ha ingressat a la presó per homicidi involuntari i conducta temerària.
Font: Avui (01/02/2008)
Font: Avui (01/02/2008)
El Tribunal Constitucional avala les llistes paritàries que va imposar la llei d'igualtat
El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs presentat pel Partit Popular contra la llei d'igualtat que obligava els partits polítics a presentar llistes electorals paritàries. Encara caldrà esperar uns dies per conèixer el text íntegre de la resolució del Constitucional, però l'alt tribunal, en un breu comunicat, ja ha avançat que després d'hores de deliberació avala la constitucionalitat de la llei d'igualtat aprovada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que estableix l'obligació que les formacions polítiques presentin llistes electorals paritàries entre homes i dones.
Font: 3cat24.cat
Font: 3cat24.cat
Una immigrant marroquina guanya el principal premi de novel.la en català
• L'autora de Vic Najat el Hachmi obté el Ramon Llull amb un relat sobre el xoc de tradicions• El llibre descriu el conflicte entre una jove criada a la Catalunya interior i un pare "dèspota"
Font: elperidoco.cat (1/2/2008)
Una Ment Maravellosa: L'única crítica científica vàlida a la competència individual
Màgnifica escena del Film que recull la idea fonamental de la teoria de jocs del premi Nobel John Nash.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)