Visito sovint l'Estany de Sils, en primer lloc perquè m'agrada passejar-hi, ho faig des de fa molts anys i trobo que és un dels millors indrets de la comarca per caminar tranquil·lament i gaudir de les sensacions que la Natura aporta als qui saben respectar-la. Un amic, ornitòleg anglès que viu a Girona, em comentà en una ocasió que visitar l'Estany i observar la fauna de l'indret li aporta una tranquil·litat i una sensació de relaxació que no troba en altres espais naturals que visita. L'Estany és una illa de Natura, una promesa de vida envoltada per paviment, asfalt i metall. Probablement sigui el fet de trobar aquest petit miracle verd i ocre en mig d'un territori tan degradat el que faci que visitar-lo ens aporti tantes sensacions positives.
Les meves visites a l'Estany acostumen a ser en hores en que difícilment hi trobo gaire més gent. Els seguiments de fauna que duc a terme fan que les millors hores per espiar als éssers animats que sobreviuen a la zona siguin a primera hora del matí o a darrera hora de la tarda, sobretot en aquesta època, durant l'estiu, quan la calor fa que la fauna pròpia i la que està de pas s'aturi amb les darreres llums per tal de sadollar la sed acumulada durant la jornada.
En ocasions, però, les meves visites no tenen res a veure amb seguiments ni estan premeditades. Tinc necessitat de descansar la vista en un paisatge amable i no hi ha millor lloc que aquest per fer-ho. També és freqüent que amics, familiars o coneguts em demanin que els acompanyi i que els faci de guia de visita ambulant, cosa que faig de molt bon grat. Però és llavors quan les coincidències amb altres visitants són més probables. N'hi ha molts que visiten l'Estany amb tot el respecte que aquest espai i la resta d'usuaris es mereixen, però, malauradament, la majoria de vegades no és així. No hi ha cap mena de patró en aquesta mena de comportament, ho he vist fer a gent de totes les edats i condicions, des d'ornitòlegs poc respectuosos fins a mainada acompanyada pels seus pares.
Tothom de Sils, no només els que tenen responsabilitats en la gestió, han de ser conscients que l'Estany és un espai propi, una propietat de la que tothom n'és usufructuari sempre que se'l respecti. Tothom ha de procurar per l'espai i ha d'exigir als que en tenen responsabilitat però també als que en fan ús.
Per aquest motiu, i amb tot la humilitat de la que soc capaç, m'agradaria demanar que entre tots procuréssim fer un ús adequat de l'espai i ajudéssim a preservar-lo. Cal canviar l'actitud de molta gent envers l'Estany, i tothom, des de les diferents administracions i fins a les empreses d'hosteleria i turisme i la població en general tenim el dret i el deure de fer saber que allò que és nostre o volem conservar de la millor manera possible, per a gaudi de tots.
L'Estany és un espai natural, no és un parc temàtic ni un jardí, per tant s'han d'evitar pertorbacions a la fauna i a la flora. Evitem sorolls i crits i mostrem respecte envers l'entorn i a les persones.
S'han de respectar els senyals i indicacions. Si un camí és prohibit el pas a vianants és per algun motiu, la majoria de vegades per evitar molèsties a la fauna resident, que, malgrat no la veiem, es troba amagada en la vegetació.
No hem de desviar-nos dels itineraris marcats, i sobretot no ens hem d'acostar als espais inundats, no hem de traspassar tanques i no hem de pujar al talús. Aquest comportament malmet la vegetació i provoca molèsties a la fauna.
Per observar la fauna no hi ha res millor que fer-ho des de l'interior dels aguaits, no hem de pujar al talús ni hem de col·locar-nos davant els aguaits.
Els gossos han d'anar sempre lligats, mai sense fermar. Un gos lliure és un depredador molest i així és percebut per la fauna i per la resta dels visitants.
Pels camins que envolten la llacuna principal i per la pista a la dreta de la sèquia és prohibida la circulació en vehicles motoritzats, excepte els que estiguin expressament autoritzats.
Qualsevol desperfecte en el mobiliari de l'espai o qualsevol infracció observada ha de ser posada en coneixement de les autoritats competents de manera immediata. Les bretolades no hi tenen cabuda i han de ser denunciades.
La brutícia a l'Estany és brutícia a casa nostra.
Entre tots, i amb el recolzament imprescindible de la gent de Sils, aconseguirem que l'Estany cada cop més sigui reconegut com un espai natural emblemàtic i admirat arreu, alhora que en podrem gaudir més i millor.
Text i imatge de l
'Alfons Delgado Garcia al bloc
l'Estany de Sils.
L'actor reivindica el dret a la independència d'Escòcia en les seves memòries, presentades a Edimburg el dia que feia 78 anys
)
