Ja són 35 les poblacions que penjaran l'estelada el proper 11 de Setembre

15 nous municipis del Principat han aprovat -o tenen previst fer-ho properament- adherir-se a la iniciativa de la Comissió 100 anys de l'estelada, que proposa penjar aquesta bandera als ajuntaments del país el proper Onze de Setembre. Els nous municipis que s'han adherit als 20 anteriors que ja ho van anunciar fa alguns dies són: Callús (Bages), Alp (Cerdanya), Santa Eulàlia de Riuprimer, Sant Vicenç de Torelló, Folgueroles i Orís (d'Osona totes elles), Pals (Baix Empordà), Palafrugell (Baix Empordà), Caldes de Malavella (La Selva), Subirats (Alt Penedès), Seròs (Segrià), Maià de Montcal (La Garrotxa), Regencós (Baix Empordà), Calders (Bages) i Bordils (Alt Empordà).

Amb aquests 15 municipis són ja 35 els que han aprovat o aprovaran hissar l'ensenya independentista durant la propera Diada d'enguany. S'espera així mateix que la xifra continuï creixent els propers dies.

Font: Racó Català

L’escassa percepció de risc

L’Agència de Salut Pública de Barcelona va donar a conèixer ahir un informe sobre el consum de cànnabis entre els adolescents de 14 i 15 anys de la ciutat. Val molt la pena llegir amb detall la informació que publica Marta Ciércoles a la secció de Societat, però d’entrada hi ha dues dades que cal subratllar. El primer porro, de mitjana, se’l fumen als 13,4 anys. I, tan o més greu que això, és veure d’on procedeix aquesta droga. En 9 de cada 10 casos, els nens aconsegueixen les primeres dosis de cànnabis sense pagar perquè els hi proporciona un amic, company de classe o company d’escola. Aquest és l’inici del cercle viciós.

He parlat amb nois d’aquesta edat, bàsicament escolaritzats en escoles privades concertades de la zona alta de Barcelona, i m’admeten que el circuit és exactament aquest. A la classe, o al curs de sobre, hi ha un company o dos que regalen el material tant a dintre de l’escola com a fora. Pregunto si tots els nois saben qui són aquests companys i no tenen cap dubte a dir-me que sí. A partir d’aquí em pregunto si, per poc que s’hi fixin, els responsables d’aquestes escoles no han de saber també qui són aquests intermediaris que els estan empastifant el centre. El que està clar és que, perquè algú pugui repartir droga gratis, hi ha algú que l’ha de subministrar també de franc. Què hi guanyen els camells?

Que un bon grapat de nois s’hi enganxin arrossegats per la curiositat universal del jovent per tastar coses noves. Creen la necessitat per assegurar-se el mercat. Creen l’addicció. S’aprofiten de la indefensió del jovent i de la impossibilitat de tenir un policia a cada escola i a cada aula. I tampoc sembla que les autoritats siguin prou conscients que cada porro consumeix neurones i que un de sol pot obrir la porta a casos de depressions, esquizofrènia i moltes vides escapçades inútilment.

Alfred Bosch. Font: Avui.cat

Està nerviós per això?

Medi Ambient prohibeix fer el xalet de Can Juncadella a Lloret de Mar

Lloret de Mar (Selva).- El Departament de Medi Ambient ha emès un informe desfavorable que prohibeix la construcció d'un xalet a la finca de Can Juncadella de Lloret de Mar, tal i com planejava la propietat. La finca és en una zona protegida pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i per la Xarxa Natura 2000, que només permet construir-hi edificis agrícoles o ramaders. D'altra banda, des de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) asseguren que no han rebut cap petició de llicència d'obres, tot i que fonts del Departament expliquen que, si es donés el cas, seria 'molt difícil' autoritzar-la perquè 'es tracta de sòl no urbanitzable'.

Font: 3cat24

Més informació: Acusen el Regidor Joan Cot de fer sevir el seu fill per "col.locar" informació sesgada a internet. ,Veïnes Emprenyades de Lloret de Mar ,

Al Bloc de Veïnes Emprenyades Can Juncadella: connexió màfia russa-especulació-classe política
.

The Same

Empenten una nova associació per fomentar la lliure i crítica participació ciutadana.

BONA PENYA DE SILS I VALLCANERA

Visiteu el seu bloc

Més informació: Junts per canviar: Bona Penya de Sils i Vallcanera
.

Edicte Línia aèria veïnat Massabé (amb la publicació mínima oficial)

BOP 2/9/08: Núm. 11536 AJUNTAMENT DE SILS

Edicte d’aprovació inicial d’un projecte

La Junta de Govern Local en data 21 de juliol de 2008 va aprovar inicialment el projecte per a la reforma de la línia aèria a 25 Kv “Massanet-1”, al Veïnat Massabé, a instància de Fecsa Endesa.

D’acord a l’establert als articles 47 i 48 del Decret Legislatiu 1/2005 que aprova el tex refós de la Llei d’urbanisme, es sotmet l’expedient a informació pública pel termini d’un mes perquè es puguin presentar les al·legacions que s’estimin pertinents.

Sils, 14 d’agost de 2008

Martí Nogué i Selva

Al.legacions i recurs amb petició d'auditories.

RECURS: ENTRADA 2976/01-09-2008

AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE SILS:

Assumpte: Recurs de reposició a l’acord del Ple de 3 de juliol de 2008 de nomenament d’advocat que ha estat anunciat prèviament.

Jordi Céspedes amb XXXXXXXXXX i amb domicili a efectes de notificació al despatx professional de l’advocada XXXXXXXXXXXXXX

Presenta recurs de reposició, en temps i forma a l’acord de nomenament d’advocat acordat pel Ple municipal de data 3 de juliol de 2008, basat en el següents

MOTIVACIÓ:

PRIMERA I ÚNICA: Manca d’abstenció i participació directa del Sr. Martí Nogué Selva en la votació del Ple i de la Comissió d’Afers Tècnics que va aprovar la proposició i l’acord de contractació, tot i tenir la condició de persona interessada.

FONAMENTS DE DRET:

Article 28 de llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim jurídic de les administracions públiques i del procediment Administratiu Comú.

I, es a l’empara de la llei, que es SOL.LICITA al Ple de l’Ajuntament el següent:

ÚNIC: Anul·lació de l’acord esmentat.

ALTRESÍ SOL.LICITA: Vista les com a mínim negligències del serveis tècnics municipals ( Exemple de males practiques administratives segons la sindicatura de comptes, incompliment reiterat de l’article 35 i 38.1, 70.3 i 71 de la llei esmentada 30/1992, ignorància de l’acció pública en matèria d’urbanisme garantida per l’article 12 del Text refós de la Llei d’urbanisme 1/2005, interpretacions errònies dels usos residencials a Can Cabirol, ignorància de les inscripcions al Registre d’Entitats Urbanístiques col·laboradores del Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, etc, etc, etc) es proposa: que el cost associat a aquest nomenament es destinin a la realització de tres auditories proposades per ICV (econòmica, de gestió i urbanística) i votades favorablement per AMS amb acord idèntic al proposat a la moció llavors rebutjada Ple municipal de data 19 de desembre de 2007.

AL.LEGACIONS ENTRADA 2977/01-09-2008

AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE SILS: AL.LEGACIONS AL PROJECTE D’URBANITZACIÓ DE L’ENTORN DE LES ESCOLES VELLES DE VALLCANERA

Jordi Céspedes amb XXXXXX amb domicili a efectes de notificació al despatx professional de l’advocada XXXXXXXXX

Presenta les següents al.legacions, en temps i forma al projecte aprovat inicialment pel Ple Municipal de Sils i publicat al BOP de Girona de data 7 d’agost mitjançant edicte 10397

PRIMERA: El projecte contempla el manteniment de tanques publicitàries que són contràries a les NNUU (abreviatura de Normes urbanístiques i no pas de l’ONU, com algun cop equivocadament ha entès el partit de l’equip de govern) vigents a Sils.

Així, l’article 189.1 de Text refós de les normes urbanístiques del planejament general que literalment sosté:

“1 - Anuncis i cartells.

En tot el sòl No Urbanitzable queda prohibit i tipus de cartell o anuncis que no tinguin caràcter local, excepte en les zones d’afecció de la carretera N-II i autopista A-17 i segons el que disposen les corresponents lleis de carreteres i autopistes. En tota la resta del territori, no es permetran els cartells que per la seva localització, tamany, o color atemptin contra l’harmonia del paisatge.”

El projecte aprovat, doncs és contrari a la pròpia normativa vigent de l’Ajuntament (Tot i que Sils tenia l’obligació legal de tenir POUM des de l’any 2002). I és per això que cal modificar-lo, per tal d’eliminar aquestes tanques publicitàries.

SEGONA: El projecte només contempla un tram molt reduït de nou d’enllumenat a la carretera i deixa la resta de carretera sense cap mena d’il·luminació obviant les peticions de diversos veïns i associacions del municipi de Vallcanera, tot i que és una carretera molt transitada que dona accés a un nucli disseminat perfectament urbanitzat –fins al punt que està a punt d’extingir-se una entitat de conservació- on viuen més de 1.300 persones.

La seguretat vial, reclama doncs, ampliar fins a la totalitat de la carretera d’accés a les urbanitzacions Vallcanera Parc i Les Comes

Font: Torna el canvi Bloc d'en jordi

.

Acesa inverteix 117.000 euros per a la recuperació de l'estany de Sils

Sils (Selva).- El director general d'Acesa, Josep Lluís Giménez, ha signat aquest dilluns un conveni amb Acciónatura per col·laborar amb el projecte de restauració i gestió de l'estany de Sils (Selva). La concessionària ha acordat invertir 117.000 euros per posar en marxa la segona fase de millora d'aquest espai protegit. Són iniciatives per millorar l'entorn mediambiental de l'autopista. Actualment, la companyia està duent a terme l'ampliació a tres i quatre carrils de l'autopista AP-7 entre Maçanet i la Jonquera. Acciónatura és l'entitat encarregada de la restauració i gestió de l'estany de Sils aprovat per la Unió Europea en el marc del programa Life-Natura.

Font: 3cat24

Èxit en imatges

Sr. Agustín Valdés, el President de l'Associació de Vallcanera -que ara passa a denominar-se també de Les Comes i King Parc per petició de veïns i veïnes,-molt content per l'èxit de la recepció per unanimitat.

JA ESTÀ

Proposem una menció i títol de l'Ajuntament pel silenc més universal.

Narcís FIGUERAS CAPDEVILA (1962)

Llicenciat en Filosofia i Lletres (Divisió de Filologia-Secció: Filologia Clàssica), per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, Bellaterra), 1985.

Suficència Investigadora (UdG, 2001)

Certificat d'Aptitud Pedagògica, CAP (1984-85)

Professor interí de llatí i grec d'ensenyament secundari (curs 1985-86)

Accés a la funció pública docent (oposicions), juny 1986

Professor agregat de llatí d'ensenyament secundari (1986-1996), actualment en excedència

Professor dels Estudis d'Humanitats i Filologia de la Universitat Oberta de Catalu­nya (juny 1996)

Formació i titulacions complementàries

Àmbit docent

Cursos d'informàtica per a professors d'ensenyament secundari:

Introducció a WordPerfect 5.1 (15 hores). Col·legi de Doctors i Llicenciats/ Departament d'Ensenyament (1993).

Processament de Textos (36 hores). Depart. d'Ensenyament, Programa d'Informàtica Educativa (1989-90)

Introducció a la Informàtica Educativa (90 hores). Depart. d'Ensenyament, Programa d'Informàtica Educativa (1987-88)

Activitats de formació per a la reforma educativa, així com d'actualització pedagò­gica, incloses al Pla de Formació Permament del De­partament d'Ensenyament:

- La Secundària Obligatòria (3 hores, 1989-90)

- La Secundària Post-obligatòria (3 hores, 1989-90)

- Organigrama intern dels futurs centres de Secundària (3 hores, 1990-91)

- Empúries (15 hores, febrer 1995)

- Mitologia (15 hores, abril-maig 1996)

Curs de Formació Bàsica per a la Reforma. Educació Secundària Obligatòria (30 hores), el setembre de 1993, organitzat per la Subdirecció General de Formació Permanent del Depart. d'Ensenyament.

Curs de Formació Específica per al Nou Batxillerat (30 hores), del 31 de febrer al 13 de març de 1996, organitzat per la Subdirec. General de Formació Permanent del Dep. d'Ensenyament.

Curs "La didàctica de les llengües clàssiques a l'ensenyament secundari", organitzat per l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona a Girona els dies 15 i 16 de febrer de 1991.

II Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques "La poesia grecollatina a les aules", organitzades per l'ICE de la Universitat de Barcelona a Sitges els dies 28, 29 i 30 de gener de 1993 (Pla de Formació Permanent del Departament d'Ensenyament).

III Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques "L'ensenyament dels greco-llatins. Idees per a un temps de crisi", organitzades per l'ICE de la Universitat de Barcelona a Sitges els dies 2, 3 i 4 de febrer de 1995 (Pla de Formació Permanent del Departament d'Ensenyament).

Té concedida (Resolució de 22 d'octubre de 1993, DOGC núm. 1818, 8.11.1993) la idoneïtat especial per impartir l'ensenyament en llengua catalana.

Aprovà, a més, satisfactòriament els exercicis d'avaluació dels cursos de Normalització Lingüística per al professorat d'ensenyament secundari organitzats per l'ICE de la Universitat de Girona en el curs 1992-93.

Doctorat

Projecte de tesi doctoral

L'obra històrica De Catalonia liber primus de Francesc Calça (1521-1603).

Edició, traducció i estudi de fonts, sota la direcció de M. Vilallonga (UdG).

Obtenció de la Suficiència Investigadora

Amb el treball titulat Francesc Calça. Poesia llatina i catalana. Una col·lecció d'epi­grames i sonets de circumstàncies, sota la direcció de la Dra. M. Vilallonga (UdG), que obtingué la qualificació d'Excel·lent per unanimitat. (octubre 2001)

Programa de doctorat "Catalunya antiga i medieval" (UAB-UdG, 1986-87):

Crítica textual de documents i textos ss. X i XI (A. Mundó i J. Alturo)

Interpretació i valoració de fonts documentals catalanes ss. xiii-xiv (S. Udina)

Literatura medieval: Bernat Metge i el seu context (L. Badia)

Programa de doctorat "Interpretació de textos antics" (UB-UdG, 1993-1995):

Comentari lingüístic de textos (J. Veny)

Història i literatura : veritat i ficció (segle XVI) (E. Duran)

Moda vs. tradició a la poesia catalana del segle XVI (A. Rossich)

Comentari filològic de textos de l'edat moderna (A. Rafanell)

Poesia humanística (M. Vilallonga).

Experiència docent i professional

Coordinació docent UOC

Àrea de Llengua i literatura llatina (Humanitats / Filologia catalana, UOC)

Àrea de Literatura catalana moderna (Filologia catalana, UOC)

Treball Final de Carrera (Humanitats / Filologia catalana, UOC)

Docència universitària

Llatí II / El llatí en el món medieval i modern (4'5 cr.) (Humanitats i Filologia UOC)

Docència a secundària

Professor de llatí, grec, català i castellà a l’Institut Salvador Espriu, de Salt (Giro­nès) entre 1985 i 1996.

Altres activitats

Membre del Consell editorial de la revista electrònica Digit·HVM. Revista digital d’humanitats (www.uoc.edu/humfil/digithum)

Cap de redacció de la miscel·lània anual Quaderns de la Selva (2002, núm. 14) i responsable de les publicacions del Centre d’Estudis Selvatans.

Ha realitzat traduccions diverses d'articles de l'espanyol i del francès al català per a la Revista de Catalunya.

Ha realitzat tasques internes de revisió de transcripcions de textos catalans d'èpo­ca moderna per a Curial Edicions Catalanes.

Ha realitzat tasques de revisió d'originals per a revistes científiques de l'àrea de Girona.

Ha tingut cura de l'edició de textos científics per a revistes i llibres de temàtica diversa.

Ha realitzat tasques de redacció del Diccionari Llatí-Català, per a Encilopèdia Catalana.

Recerca

Projectes d'investigació

Models de llengua literària (oral i escrita) a l'edat moderna

Referència: PB94-0510-C02-01, DGICYT

Investigador principal: Albert Rossich Estragó

Durada: 01/08/95 - 01/08/98

Repertori de textos teatrals antics en llengua catalana

Dr. Albert Rossich Estragó

Ref. PB98-0446 (Programa Sectorial de Promoción General del Conocimiento)

1999-2002

Grup de Recerca Consolidat (Generalitat de Catalunya) 1997/ SGR/00247

Renovat el 1999

Grup de recerca “Hermeneia: Tecnologies digitals i estudis literaris”. 2002.

Treballs de doctorat

Quatre denunciacions davant la cort de la batllia de Vidreres (la Selva) a mitjan segle XVII. Estudi filològic. (setembre 1994)

Tradició, versemblança i erudició en el De Catalonia liber primus, de Francesc Calça (1588). Unes impressions de lectura.(setembre 1994)

El poema èpic llatí Saxia seu Sacris Montis Serrati heroica et historica descriptio d'Antoni Brenac (s. XVI). Una epopeia montserratina llatino-cristiana. (setembre 1994)

Epitome de la genealogia dels Comtes de Barcelona. Preliminar de les Constitu­tions y altres drets de Cathalunya (Barcelona, Hubert Gotard, 1588, vol. I), atribuït a l'humanista barceloní Francesc Calça (1521-1603). Estudi introductori i edició. (setembre 1995)

La producció poètica de Francesc Calça (1521-1603) amb especial referència a la producció en llengua llatina. Estudi introductori. Inventari general. Edició, estudi de fonts i traducció de la producció llatina. (setembre 1995).

Publicacions

Articles

Narcís Figueras Capdevila,

"Clàssics del cristianisme, una represa definitiva", Revista de Catalunya 44 (1990), 131-133.

Narcís Figueras Capdevila,

"Avís als mortals!.Un cant popular català del segle XVIII", Quaderns de la Selva, 4 (1991), 151-159.

Narcís Figueras Capdevila,

"El Carmen Campi Doctoris (BNP, ms. 5132)", Homenatge a Josep Alsina. Actes del X Sim- posi de la Secció Catalana de la Societat Esp. d'Estudis Clàssics, vol. II, 1992, 275-278.

Narcís Figueras Capdevila,

"Un poema èpic llatí sobre la defensa de Girona: l'obra de Ramon Balart", Annals de l'IEG, XXXI. Actes de les Jornades d'homenatge a Dolors Condom. La tradició clàssica i la didàctica del Llatí a Catalunya. Universitat de Girona, 6-7 de març de 1992 [M. Vilallonga, ed.], Girona, 1992, 191-198.

Narcís Figueras Capdevila,

"Una altra obra de l'autor setcentista gironí Pere Bes", Quaderns de la Selva, 6 (1992), 71-78.

Narcís Figueras Capdevila, Josep M. Grau i Roser Puig,

"La possessió de llibres a través dels inventaris post mortem. Un mostreig (s. XVIII)", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXXIII. Actes del Congrés d'homenatge al Dr. Jaume Marquès Casanovas. Cultura i societat a les terres de Girona, Girona, 1994, 129-160.

Narcís Figueras Capdevila,

"Els estudis clàssics a Girona: l'erudició el mestratge i la projecció", Revista de Girona, 163 (1994), 80-85.

Narcís Figueras Capdevila,

"Els estudis clàssics a Girona: ECG, dinamització dels estudis clàssics", Revista de Girona, 163 (1994), 92-95

Narcís Figueras Capdevila i Roser Puig i Tàrrech,

"Malnoms de delinqüents. Un exemple de treball sobre el 'Boletín Oficial de la Provincia' (Girona, 1844)", Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica. XVIII Col·loqui General, Girona (22 i 23-X-1993), Barcelona, 1995, 231-234.

Narcís Figueras Capdevila,

"Francesc Calça (1521-1603) i la seva producció poètica quadrilingüe. Un inventari", en Albert Rossich i Pep Balsalobre eds., Literatura i llengua catalanes a l'edat moderna [= Estudi General, 14 (1994)], Universitat de Girona, 1995, 87-104.

Narcís Figueras Capdevila,

"Quatre denunciacions davant la cort de la batllia de Vidreres (la Selva) a mitjan segle XVII. Estudi filològic", Quaderns de la Selva, 8 (1996),105-119.

Figueras Capdevila, Narcís,

“Mn. Frederic Clascar (1873-1919). Dades per a una biografia”, Quaderns de la Selva, 11 (1999), 261-273

Figueras Capdevila, Narcís,

“Carta oberta a M. Àngels Anglada. La història petita ”, Revista de Girona, 199 (2000), 74-77.

Pep Valsalobre i N. Figueras, "Confluències literàries en el Viatge de Pere Porter a l'Infern", Quaderns de la Selva, 12 (2000) [=Estudis en honor de Josep M. Pons Guri/1], 91-102

Ressenyes

Narcís Figueras Capdevila,

Joaquim M. Puigvert Solà, Una parròquia catalana del segle XVIII a través de la seva consueta (Riudellots de la Selva) [pròl. E. Serra], Fund. S. Vives Casajuana (Barcelona 1986). Revista de Catalunya 5 (1987), 186-187.

Narcís Figueras Capdevila,

Mariàngela Vilallonga, Jeroni Pau. Obres, Curial Ed. Catalanes (Autors catalans antics, 2-3), Barcelona, 1986. Revista de Catalunya 21 (1988), 147-49.

Narcís Figueras Capdevila i Miquel Sitjar Serra,

Felip de Malla, Memorial del pecador remut, I-II-III, M. Balasch, ed., Ed. Barcino (Els nostres clàssics), Barcelona, 1983, 1986. Llengua & Literatura. Revista Anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura ( filial de l'Institut d'Estudis Catalans), 3 (1988-1989), 576-579.

Llibres i capítols de llibre

Narcís Figueras Capdevila,

"Epíleg. Llatí i producció llatina fins a l'actualitat (segles xvii-xx)" en M. Vilallonga Vives (coord.), Llatí II. Llengua i cultura llatines en el món medieval i modern, Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, 1998.                                     

ISBN: 84-8318-298-X

Narcís Figueras Capdevila i Joaquim M. Puigvert Solà

Tribulacions d'un masover fadristern. Narcís Ciurana, de Maçanet de la Selva, i el seu llibre de comptes i memòries, 1886-1912, Santa Coloma de Farners, Taller d'Història de Maçanet de la Selva/Centre d'Estudis Selvatans, 1998, 112 p.             

ISBN 84-8128-077-1

Narcís Figueras i Antoni Reyes, ed.

Guerra civil i franquisme. Seixanta anys després. Actes de les Jornades celebrades a Blanes (la Selva) els dies 30 i 31de març i l'1 d'abril del 2000,  Santa Coloma de Farners, Centre d'Estudis Selvatans, 2000, 309 p.                                              

ISBN 84-921956-3-0

Narcís Figueras Capdevila

Creació i percepció a la Selva en els anys 60 i 70

Dins AAVV , 60s versus 80s: la literatura, Museu d’Art de Girona (en premsa)

Traduccions

John Wycliffe, L'Espill de l'Església Militant / Jan Hus, Comentari del Credo i altres escrits. Introducció de J. Bada; trad. de N. Figueras i M. Sitjar (Wycliffe) i de D. Utrera (Hus), Proa-Enciclopèdia Catalana (Clàssics del Cristianisme, 88), Barcelona, 2001.

Horaci, Epístoles literàries (Als Pisons. A Florus. A August) (N. Figueras, trad. i intr.), Edicions de la Magrana (L’Esparver · Clàssic), Barcelona (en preparació)

Altres activitats

Conferències i sessions de treball.

Presentació d'originals, bibliografia i transcripció de textos.

Sessió de treball (5 hores), Arxiu Històric Comarcal, Santa Coloma de Farners.

Santa Coloma de Farners (la Selva), 28 de novembre de 1992.

Les revistes de ciència i cultura a l'àrea de Girona.

Ponència presentada en el "Rencontre de sociétés savantes du Midi de la France

et de la frontière catalane, Sant Miquel de Cuixà (Conflent), 13 de juny de 1992.

Notes sobre Horaci a Catalunya.

Conferència dins el cicle commemoratiu del Bimil.lenari d'Horaci,

promogut per Estudis Clàssics/Girona (Secció Catalana de la SEEC) i organitzat per l'ICE de la Universitat de Girona. (amb Mariàngela Vilallonga, Dolors Condom i Alberto Blecua).

Girona, 7 de maig de 1993.

Presentació d'originals i bibliografia.

Sessió de treball (3 hores), Arxiu Històric Comarcal d'Olot,

Olot (Garrotxa), 17 de desembre de 1994.

Llatí i grec a l'aula: present i futur.

Seminari (15 hores) organitzat per l'ICE de la Universitat de Girona per als dies 17 i 24 de gener i 7 i 14 de febrer de 1996 (amb M. Vilallonga, D. Condom, R. Tomàs i M.Ll. Rich).

Els escriptors i la comarca de la Selva.

Conferència a Santa Coloma de Farners (la Selva), juny 1998.

Francesc Calça i els mites fundacionals de Catalunya

Conferència dins el cicle Usos del mite: Humanisme i Noucentisme, Aula d’Huma­nitats, Centre Cultural La Mercè, Girona, 17 d’octubre de 2001

Creació i percepció a la Selva en els anys 60 i 70

Conferència al Museu d’Art de Girona 14 de novembre de 2001

Assistència a jornades, congressos o simposis.

Congressista de número (núm.72403) en el II Congrès Internacional de la Llengua Catalana (1986)

Seminari de Traducció, organitzat per l'Escola Oficial d'Idiomes de Girona (Depart. d'Ensenyament), el 3 d'abril de 1987.

Simposis de la Secció Catalana de la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics, tant amb la seva assistència com amb la presentació de comunicacions.

Jornades d'homenatge a Dolors Condom. La tradició clàssica i la didàctica del Llatí a Catalunya. Universitat de Girona, 6-7 de març de 1992, amb la presentació d'una comunicació.

1r Congrès Internacional d'Història Local de Catalunya (1992).

Reunions fundacionals de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, amb seu a Lleida (Institut d'Estudis Ilerdencs) i Barcelona (Universitat Pompeu Fabra).

"Rencontre de sociétés savantes du Midi de la France et de la frontière catalane", a Sant Miquel de Cuixà (Conflent), el 13 de juny de 1992, amb la lectura d'una ponència.

Trobada de Centres d'Estudis del Llenguadoc-Rosselló, Andorra i la Regió de Girona, a Girona, el 22 de maig de 1993.

Sessió de treball "La recerca històrica a través del document imprès i manuscrit", organitzat per l'Arxiu Històric Comarcal de Santa Coloma de Farners el dia 24 d'abril de 1993.

Sessió de treball "Recull de noms de lloc", organitzat per l'Arxiu Històric Comarcal de Santa Coloma de Farners el dia 16 d'octubre de 1993.

XVIII Col·loqui General de la Societat d'Onomàstica, organitzat per l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona i la Societat d'Onomàstica, a Girona els dies 22 i 23 d'octubre de 1993, amb la presentació d'una comunicació.

Congrés d'homenatge al Dr. Jaume Marquès i Casanovas. Cultura i societat a les terres de Girona, organitzat per l'Insitut d'Estudis Gironins a Girona els dies 26 i 27 de novembre de 1993, amb la presentació d'una comunicació.

Simposi Josep Carner (1884-1970). Vint-i-cinc anys després, organitzat per la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra el dia 2 de juny de 1995.

IX Incontro di Informatica Umanistica. Strumenti informatici per l’elaborazione di immagini nelle discipline storiche, filologiche e letterarie. Verona, 4-5 de desembre de 2000.

VI Trobada de Centres d’Estudis Locals i Comarcals de les Terres de Girona. Tossa, 2 de juny de 2001.

Jornades Fonts orals. La investigació a les terres de parla catalana. Barcelona, 14 i 15 de desembre de 2001, on participà com a relator de l’Àmbit 2. Metodologia de la investigació a partir de les fonts orals.

Membre d'entitats i comitès

President del Centre d'Estudis Selvatans (la Selva)

Membre de la junta directiva i responsable de publicacions.

Vocal de la Comissió Permanent i Consell Plenari de l’organisme autònom local Patronat Francesc Eiximenis (Diputació de Girona / Generalitat de Catalu­nya).

Vocal de la Junta directiva de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, amb seu a l’IEC (Carme, 47, Barcelona)

Soci de l'Institut d'Estudis Gironins.

Soci de la Societat Catalana d'Estudis Clàssics (filial de l'IEC).

Soci de la Sociedad Española de Estudios Clásicos (Secció Catalana).

Soci de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes

Membre de la Comissió de Seguiment de la celebració de l’ANY RUYRA prevista a Blanes per al 2003.

Organització i/o coordinació de cursos i activitats

Jornades Guerra civil i franquisme. Seixanta anys després, celebrades a Blanes (la Selva) els dies 30 i 31de març i l'1 d'abril del 2000.

De la vella ala nova vegueria de Girona. Canvis i continuïtats. Santa Coloma de Farners, 21 d’abril del 2001

VI Trobada de Centres d’Estudis Locals i Comarcals de les Terres de Girona. Tossa, 2 de juny de 2001.

Novetats en arqueologia a les comarques gironines. Pla de Zona d’Ensenyament Secundari. ICE de la UdG. 6 de febrer-6 de març 2002.

Jornades d’història medieval “Del mas al mar: el creixement de les viles catalanes a l’Edat mitjana”, Lloret de Mar, 15-17 de febrer de 2002.

Verdaguer al Montseny i les Guilleries/ El Montseny i les Guilleries en l’obra de Verdaguer. Sant Hilari Sacalm (la Selva), juny 2002 (en preparació)
.
Font: Universitat Oberta de Catalunya

ICV a Sils: MOCIÓ PER A L'ESTUDI D'UN SERVEI MUNICIPAL D'ATENCIÓ SOCIAL

És probable que tots els que som aquí coneguem algun cas que justifiqui aquesta proposta.

Rebutjar aquesta proposta seria demostrar poca sensibilitat social, pel qual tenim la seguretat que prosperarà.

El grup municipal d'ICV-EUiA-EPM proposa al ple el següent acord:

Realitzar un estudi durant 2008 sobre la posada en marxa d'un servei municipal d'atenció social de les següent característiques:

Per persones que ho requereixin, servei municipal en un local adient, i també a domicili, de menjador i bugaderia amb preus socials, gestionat per una empresa sense ànim de lucre.
Atenció domiciliaria d`urgències per persones grans i dependents que viuen soles, amb voluntariat i suport municipal.

Sils, 25 d'agost de 2008.

Font: La Veu de Sils
.