Només 3 comarques gironines guanyen població autòctona

Les migracions internes han fet perdre habitants a la resta de comarques gironines

GIRONA | LAURA FANALS La Selva, la Garrotxa i el Pla de l'Estany són les úniques comarques gironines que han guanyat població gràcies a les migracions internes, és a dir, que s'han beneficiat -demogràficament parlant- dels moviments de gent que va i ve de la resta de la demarcació, Catalunya o l'Estat. Així ho indiquen, almenys, les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) corresponents a 2008, segons les quals aquell any va haver-hi més gent que va marxar de les comarques gironines en direcció a la resta de Catalunya o l'Estat que no pas la que va arribar. De totes, l'Alt Empordà va ser la que va concentrar més emigracions d'aquest tipus, seguida del Gironès i el Baix Empordà. Pel que fa als immigrants arribats d'altres països, la gran majoria procedeixen d'altres països europeus, ja sigui de la Unió Europea (2.267) o dels països no comunitaris (3.038).

La Selva és, clarament, la comarca que més ha augmentat de població gràcies a les migracions internes, amb una suma de 596 persones: durant el 2008 van arribar 8.332 persones i només en van marxar 7.736. Per municipis, cal dir que les localitats més poblades no són, necessàriament, les que atrauen més població, sinó al contrari: en perden. El saldo de Lloret, per exemple (és a dir, la diferència entre la gent que va arribar i la que va marxar) era de -82 persones. De fet, es tracta de la població de la comarca que més habitants va perdre a causa dels moviments interns. El saldo de Blanes, en canvi, va ser positiu, tot i que no massa alt: va haver-hi 54 nous habitants. En canvi, Caldes de Malavella i Sils, amb 162 i 161 nous veïns respectivament, són els que van guanyar més habitants. A l'extrem contrari, després de Lloret, Sant Hilari Sacalm (-69) i Arbúcies (-58) són les poblacions que han experimentat un major "èxode".

La Garrotxa i el Pla de l'Estany també han guanyat població, tot i que no d'una forma tan espectacular: 19 i 29 persones, respectivament. En el primer cas, la capital de comarca, Olot, és d'on marxa més gent, mentre que la Vall d'en Bas és la població que n'ha rebut més. Pel que fa al Pla de l'Estany, és Cornellà del Terri el poble d'on marxen més habitants, mentre que Fontcoberta és on n'han arribat més de nous.
L'Alt Empordà, en canvi, és la comarca d'on ha emigrat més gent, ja que la seva població ha disminuït en 188 persones. La seva capital, Figueres, és la que ha experimentat una major pèrdua (408 persones menys), seguida de Roses (-45) i la Jonquera (-42). En canvi, Vilafant, amb 70 nous veïns, i Llançà, amb 29, són els municipis que han augmentat més la població amb les migracions internes.

El Gironès és la següent comarca d'on ha marxat més gent: en total, hi ha 173 persones menys. La capital, Girona, en aquest cas també és la que ha registrat una major caiguda (700 persones menys), seguida de Salt (-361). En canvi, Fornells de la Selva, amb 155 nous veïns, i Bescanó, amb 138, són els que han guanyat més població autòctona. El Baix Empordà, amb 171 persones menys, es troba molt propera.

Diari de Girona.
.