Duríssim recurs de reposició d'una promotora contra els tècnics municipals

Foto: Publicitat immobiliària a l'expositor de l'ajuntament al mandat anterior.


Tal i com va avançar aquest bloc s'ha fet el primer pas per reclamar a l'ajutament de Sils un total d'1,5 milions d'euros

Extracte del recurs:

Com és fàcil concloure del farragós acord, ens trobem davant d’un nou exercici d’autoconvenciment que pretén amagar l’actuació dolosa i negligent del secretari municipal – que convé recordar, no és llicenciat en dret, és veí colindant i amic personal de l’anterior batlle i esdevé la persona que a la pràctica regeix realment les decisions de la corporació actuant amb frau de llei i abús de dret- i de l’arquitecte municipal –que actua com un empleat a les seves ordres- en els assumptes que tenen a veure amb aquesta part, tal i com ja va passar a la primera denegació de llicència de data 11 de maig de 2005 i que en paraules del TSJC en sentència 444/07, respecte a l’informe de l’arquitecte sosté: [... ]


A més a més, l’ajuntament va atorgar projecte de la nostra mercantil, amb dissenys idèntics respecte dels aspectes tècnics ara rebutjats, llicència d’obres en data 13 de setembre de 2004 amb número d’expedient 4234. Si bé convé assenyalar que això va ser abans que l’anterior junta de govern i el propi secretari generessin una situació de monopoli en l’oferta d’edificis plurifamiliars projectats al centre del poble, davant de l’ajuntament.

Si això no fos suficient, la suspensió de llicències de 29 d’abril de 2005 es va basar en l’elaboració d’un nou POUM per tal d’impedir actuacions futures no desenvolupades. Doncs bé, ja ha quedat constatat amb l’atorgament de l’esmentada llicència de data 13 de setembre de 2004 i execució de l’obra, que això ja era inviable. A més, dos anys després no es va provar cap POUM definitiu - excusa de tot aquest enrenou- només un de provisional, dos dies abans de caducar la suspensió de tramitació de llicències, i amb l’única finalitat de mantenir la situació monopolística de determinades promocions immobiliàries. Totes aquestes decisions van portar el partit de l’anterior junta de govern a l’oposició per la voluntat democràtica del poble de Sils, que majoritàriament comparteix amb aquesta part, el convenciment de les pràctiques doloses i negligents del secretari municipal i l’arquitecte municipal segons qui requereixi l’auxili de l’administració municipal.

Per últim, convé destacar que hagués estat del tot absurda la tramitació d’un costós procés contenciós administratiu fins al TSCJ, si com afirma l’acord, aquesta part actora tenia coneixements dels defectes que no només s’han demostrat totalment falsos sinó que, a més, no han comptat amb l’oposició de l’Ajuntament.

QUART: Tot i l’existència de sentència ferma per part del TSJC, i en una nova negligència, no es va reprendre la tramitació de la llicència, contravenint l’article 41 de Llei 30/1992 de RJAPiPAC. en manteniment de l’habitual actuació dolosa i negligent, el secretari municipal va amagar l’existència d’aquesta sentència als polítics, fins al ple del passat 10 de gener de 2007, i sota petició expressa d’aquesta part, com bé coneix l’ajuntament i quedarà acreditat en posteriors actuacions judicials. A més, en la tramitació del procés ha existit incompliment flagrant de l’article 71 de la mateixa llei (30/1992) sense que s’hagi donat coneixement a aquesta part actora dels informes del serveis tècnics ni de tercers a l’efecte –recordem novament que el secretari, no és llicenciat en dret- per tal de poder reparar, oposar-se o al·legar en el termini de deu dies legalment establert.

CINQUÈ: L’acord recorregut ignora, en una nova actuació dolosa i negligent, l’apartat segon de la sol·licitud desestimada.

SISÈ: La normativa legal aplicable preveu que un cop aprovades normes específiques subsidiàries –que ho van ser amb l’oposició llavors de l’actual alcalde sota l’argument, entre altres, que “semblava fet contra certes persones de Vallcanera”- donat que han significat una disminució de la superfície construïda, haurà d’existir dret d’indemnització que, en aquest expedient, la part actora valora, com acreditarà a les actuacions judicials posteriors, en 900.000 € (NOU-CENTS MIL EUROS)


El recurs sencer que es va presentar el 28 de gener de 2008, en pdf (AQUÍ)

Existeix un altre igual en que reclamen 600.000 €, en total 1.500.000 €.

Tot i que l'acord recorregut és data de 31 desembre de 2007, i al web municipal hi ha penjada l'acta del 7 de gener de 2008, la d'aquesta data no està penjada.

També m'informen que al darrer ple municipal i a preguntes del públic, l'actual alcalde Nogué (IDS-PSC-PSOE) va manifestar que tenia plena confiança en el secretari i que desconeixia que era el dret de repetició.

P.D: Gràcies per enviar-ho.