La riera de Vallcanera forma part d’una antiga zona d’aiguamolls que juntament a l’estany de Sils, l’antic estany de Riudarenes i els prats de Sant Sebastià, de Caldes, formaven una interessant àrea marjalenca amb vegetació d’aiguamoll interior, amb amplis espais que s’inundaven periòdicament.
.
Actualment la zona de més interès conservacionista es troba en l’aiguabarreig de les rieres de Vallcanera i de la Belladona, on trobem una verneda amb consolda (Lamio-Alnetum glutinosae), hàbitat inclòs en la Directiva Hàbitats de la UE com a hàbitat d’interès comunitari amb categoria de prioritari. Les antigues zones inundables i els aiguamoixos han estat transformats en plantacions d’arbres, en conreus o han estat sepultats pel quitrà o el ciment. Afortunadament, la riera de Vallcanera es troba actualment protegida, en estar inclosa dins l’Espai d’Interès Natural de l’Estany de Sils.
.
A banda de l’interès botànic, aquesta riera compta amb la presència d’espècies animals considerades també com a mereixedores de conservació prioritària per la Unió Europea. En destaquen l’espinós (Gasterosteus aculeatus), petit peix del qual encara subsisteix una població gens menyspreable, i els musclos de riu, en concret l’espècie Anodonta cygnea, l’única espècie d’aquest grup trobada fins al moment a la zona, tot i que també s’han trobat restes subfòssils d’una altra espècie, Unio elongatulus. També és de gran importància en ser zona de reproducció d’amfibis i àrea de dispersió de l’amenaçada tortuga d’estany (Emys orbicularis), a més de zona de nidificació d'algunes espècie d'aus pròpies d'espais humits.
.
Font: Bloc de l'Alfons Garcia Delgado, L'estany de Sils: L'Espai d'Interès Natural de l'Estany de Sils: Vallcanera
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada