dissabte, 12 de desembre del 2009

CRÒNICA DEL DEBAT: "PARLANT SOBRE LA INDEPENDÈNCIA A SILS"





Hem celebrat el nostre propi debat sobre la independència a Sils. La sala de Plens mai més ben dit, estava plena amb l’assistència de més de 70 persones.

Després d’algun entrebanc de trànsit dels ponents ha començat el debat amb Vicent Sanchís (al centre) , periodista i clarament definit i militant per l’opció independentista, Pep Cruanyes (a la dreta), president de la Plataforma pel Dret a Decidir i Santí Giró (a l’esquerra) membre de Ciutadans pel Canvi i defensor d’una postura federal-republicana, en el lloc de David Elvira que no ha pogut assistir.


La qualitat dels ponents ha estat indiscutible i la seva capacitat de diàleg també.

Pep Cruanyes amb un discurs molt afable ha fet èmfasi en la importància que té la consulta, per què parteix del ciutadà i de la seva participació democràtica per opinar i decidir lliurement.

Santi Giró molt dialogant ha defensat el federalisme i fins tot ha orientat una possibilitat amb una possible reforma de la Constitució. Ha mostrat certa por davant el “forat negre”, com ha dit, que pot sorgir d’aquestes consultes.

Vicent Sanchís, més punyent i mordaç ha insistit en el fet de que la independència només radica en nosaltres mateixos en el que nosaltres volem, que ens podrem equivocar o no i això serà el nostre exercici de responsabilitat, però que no depèn del diàleg ni del que pensen els altres, referint-se a Espanya. Ha desmuntat la teoria del federalisme argumentant que per ser federals hem de poder dialogar amb un igual, cosa que ha estat i serà impossible. Ha fet arrencar els aplaudiments de la sala en un parell d’ocasions.


Tots han coincidit en parlar de la consulta com una festa, una festa democràtica, una il·lusió. Han parlat de les causes que ens han portat al moment històric que vivim, del desgast que ens ha comportat el tema de l’estatut, de les dificultats que hi ha hagut, hi ha i haurà per articular-lo i de les relacions tan difícils que tenim amb Espanya i del retrocés al respecte, cosa en la que han coincidit tots tres. S’ha parlat també de la demostrada i evident millora econòmica que tindria Catalunya si fos independent.

Tot i la prudència de Giró, tots 3 han coincidit en que estem construint història, que no sabem ben bé cap a on anem però que és un espai que hem de construir entre tots.

Finalment, tant han arribat a coincidir els 3 ponents, que quan el moderador, Lluís Costa, ha demanat als 3 ponents per tancar el debat que defensessin el vot, tots 3, fins i tot Giró han expressat que si poguessin votarien que SÍ.


Això ha fet que entre els assistents quedés una mica “la decepció” de no haver pogut escoltar actituds més extremes, potser una mica més “d’espectacle”?. Cal dir que l’organització va buscar de manera exhaustiva tant polítics com periodistes que defensessin el No, i no es va trobar cap ponent que volgués venir. Podríem dir, però, veient com ha anat el debat, que a Catalunya la gent parlant s’hi entén!.


Sentim a dir que a aquestes consultes es predisposa per al Si, però des de Sils decideix que ens hem intentat mantenir neutrals, respectuós i plurals, se’ns ha fet impossible trobar ningú, i fins i tot arguments sòlids que el defensin, per tant podem dir ben fort que això no ha passat aquí.

Volem donar públicament les gràcies als 3 ponents, per la seva predisposició, col.laboració, participació i diàleg. Ha estat un plaer tenir-los entre nosaltres!


.


.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Sembla que La parada el blog de l'ACES ha mort

Brown ha dit...

D´entrada sòc federalista i crec en la República Federal Ibérica. He seguit amb molt interés la marxa del diguem-ne periode electoral sobre la independència. Francament no he trovat motius ni arguments, que hem fagin canviar de pensament. En cap moment he trovat a ningú que m´hagi aclarit quina Catalunya volen socialment, la cual cosa hem fa pensar, i mes veient les forces que sostenen aquesta independencia, que lo que faríen es construir un pais reaccionari i clerical, en el que els que som progressistes i d´esquerra no tindríem lloc. A mi la Catalunya que pugui crear persones com ara Joan Laporta, no m´interesa gens ni mica. La campanya que esteu fent, no ens pot engrescar a gent com jo, ni a qui tingui un sentit social del mòn, pues no voleu canviar res, tans sols voleu possar-vos en el lloc d´altres i que tot segueixi igual. Aquesta no es la Catalunya que volia el President Companys.

Anònim ha dit...

sr o sra Brown la catalunya del sr companys era un desastre i ja fa anys que esta enterrada.
lo de federacio iberica em sona a nom de franquicia de pernil.
en la societat hi ha de tot, despres depend d on voste es vulgui situar.

Brown ha dit...

Grácies Sr. Anonim: Amb la seva lluminosa resposta m´ha aclarit moltes coses.