Dominique (16:14:23) :
Pep, tens raó en quant a la massificació, però no t’enganyis, les aules sí són antigues, d’acord, però per això precisament són tot el contrari del que comentes: Eren àmplies i lluminoses, però donada la contínua entrada d’alumnat es van construir envans mitjaners per duplicar-ne la cabuda. Sinó hagués passat això les aules esponjarien prou.
Si teniu ocasió de visitar-la en una jornada de portes obertes podreu veure encara alguna de les que no van estar partides i, de debò, que fan prou goig. Podem pensar que podrien treure els grans armaris encastats, però s’haurien de dotar amb mobiliari nou, i aquests no estan tant malament…
Mira, i mentre escric, més creix la meva indignació, sóc una ex-membre de l’AMPA, de fa molt poc, crec que la meva quota social i personal amb l’escola i el poble, després de sis anys, està, de moment, coberta. Més endavant, ja veurem. Per tant, ara, parlo sense la pressió de dir coses que puguin ser inconvenients, malgrat no m’he frenat mai gaire. Tampoc no hi ha cap secret per amagar, la gestió i opinió ha estat transparent i les reunions mensuals són obertes a les famílies que hi vulgui assistir.
Pep, hem de tenir en compte una cosa prou important i que sembla que ningú recordi, a part de la construcció de la nova escola i del SES, s’han paralitzat les obres d’ampliació del Jacint Verdaguer, de les quals fins i tot ja s’havia fet l’estudi geotècnic amb les cates oportunes en els terrenys on s’havia d’engrandir l’edifici. Se’ns va dir que tot estava a punt, que s’iniciaven ja. Estava previst afegir una gran aula polivalent, aules i despatxos, un lloc fixe i petitó per l’AMPA, per poder atendre als socis i fer-ne un espai social i de relació, i d’aquesta manera poder deixar lliure els m2 ocupats actualment per la sala de mestres, l’aula d’educació especial i els minúsculs despatxos d’ara.
Tampoc s’han fet les obres en el sostre i la lluerna de l’escola. Tornarem a tenir aules inundades? Cada vegada que plou apareixen enmig del hall d’entrada cubells, papereres i cares de patiment en l’equip directiu, els mestres, les dones de la neteja i els pares i mares de l’AMPA.
Com podeu veure, la paralització de les obres en qüestions socials i bàsiques com l’ensenyament (per no anomenar-ne d’altres), es un problema que ens afecta moltíssim a tots. És una vergonya. I expresso amb tota la meva veu que és un problema que té a veure amb TOTS els ciutadans i els grups polítics, amb tots els colors que ens representen, no hi ha manera de solucionar-ho.
El meu fill té ara set anys, fa 2n, la seva classe té 24 nens i el seu curs va ser un dels primers en triplicar-se. Va tenir una mestra a P3, una de diferent a P4 i una altra a P5, totes noves i acabades d’arribar a l’escola: on va quedar el seguiment continuu del nen durant l’etapa de parvulari? Els nens van ser separats a P5 en diferents grups, canviant de relacions, amics, etc. i el van fer en l’antic barracó del patí de primària separat de l’edifici de parvulari… Sense comentaris. Ara són tres classes de segon que estan replens, a punt de complir amb la quota de 25 + 3 en qualsevol moment, perquè tal com diu en Pep, la matrícul·la és viva.
En el seu mateix cicle, els 3rs, són a punt a punt de tripiclar-se, 6 cursos per fer treballs de cicle? Com? Quan? On? En quina aula? Si els segons no hi caben junts ni a la biblioteca, l’espai més gran! Con no vagin al pavelló…
A veure, no em tinc per imbècil, potser algú altre sí i és probable que tingui raó, però veig que aquesta escola és, com a màxim de dues línies. He viscut en diversos llocs, en ciutats grans, enmig d’un bosc i en ciutats mitjanes. He vist créixer una de les ciutats de forma brutal en només 5 anys, passant de 20.000 habitants a 80.000, no ens ho podíem creure i a casa vam pensar que havíem aprés la lliçó.
La meva filla gran va haver de fer la primera escolarització en una escola gran, amb molts cursos, però aquell centre tenia espais adequats per encabir els nens. Si l’escola és de diverses línies té lloc suficient per a què els nens facin el seu curs amb normalitat. La de Sils no pot encara que ho intenti.
Quan vam arribar a Sils ja fa 6 anys, vam calcular que el creixement trigaria entre 8 i 10 anys, per les característiques que “semblava” tenir l’entorn, es venien més cases en totes les altres poblacions per ser més assequibles, per tenir més comerç, per tenir “centre” de poble, per tenir més centres socials i altres característiques. Vam creure també que el creixement no seria de cop sinó una mica més lent, no tant gran i que s’expandiria cap a les urbanitzacions.
Premisa per escollir població i per ordre: Escola, Centre d’Assistència Primària i accés al transport públic. L’escola que vam trobar va ser un 1r curs amb 16 alumnes, un CAP petit però adequat i amb possibilitats de creixement i una parada de Renfe on paraven els trens!
Si no fos per aquesta crisi preocupant fins i tot per la pròpia població silenca, que en gran part viu de la construcció i empreses afins, els nostres càlculs no eren tant errats, l’única pífia però espectacular, ho haig de reconèixer, va ser l’inici dels edificis del centre del poble. Em pregunto aleshores, si nosaltres vam fer pronòstics, si després vam observar i més tard vam confirmar, no hi ha cap ment pensant que afrontés el què estàvem veient a casa i la resta de conciutadans, que TOT es saturaria?
Ara ja, la meva filla gran, té 12 anys, l’any que ve entra al SES de Sils, pel qual vam lluitar l’any passat i seguirem fent-ho en anys successius i no sé, diguem-ne que vaig intuint, vaig tement, que els meus fills, tots dos, acabaran els cursos d’ESO en barracons, perquè no hi veig la voluntat, no hi veig el necessari.
Insisteixo, com a ciutadans, què “#x*@#!*” podem fer, de debò, perquè de reunions, amb inspectors, subdelegats, delegats i de manifestacions, personalment i altres del meu entorn, en tenim el cul pelat.
Però no patiu no, que les obres del Nyap tiren endavant….
.
Carles Flavià considera que els Mossos "són uns paquets"
